Europa i la innovació segons Mario Draghi

Més que un informe, un terratrèmol.

És el que va aconseguir provocar Mario Draghi el 9 de setembre passat. Draghi ha estat exprimer ministre d'Itàlia i expresident del Banc Central Europeu i, per la seva trajectòria i reputació, la Comissió Europea li va encarregar fa un any que presentés un informe sobre el futur de la Unió Europa.

Draghi va deixar anar la bomba, de més de 400 pàginas dividides en dues partes, “El futur de la competitivitat d'Europa”. Més conegut com a Informe Draghi, el document planteja un canvi radical en la política econòmica de la UE.

L'informe realitza un diagnòstic no per cert menys demolidor de la competitivitat europea en el nou context global, destacant la desacceleració de la nostra economia durant les darreres dues dècades, en comparació dels Estats Units i la Xina.

Des de principis del segle XXI, Europa és conscient d'aquesta situació i ha anat desenvolupant, sense èxit, polítiques per intentar posar-hi remei. Fins no fa gaire, la bretxa s'ha emmascarat pel ràpid creixement econòmic global, el paraigua de seguretat que proporcionaven els Estats Units, el liberalisme econòmic i l'aparent estabilitat geopolítica mundial.

Tot aquest paradigma ha canviat.

Les disrupcions continuades dels darrers anys, l'alentiment del creixement mundial, el neoproteccionisme dels Estats, l'estancament (i envelliment) de la població europea, la dependència exterior en sectors crítics i en primeres matèries, la manca de visió en una política exterior comú, la manca d'inversió o la derrota a la carrera digital amenacen la productivitat i el creixement europeus.

I el que és pitjor, si no es reverteix la situació, l'informe avisa seriosament que la capacitat d'Europa de proporcionar als seus ciutadans els principis bàsics en què se sustenta (prosperitat, igualtat, llibertat, pau, democràcia i sostenibilitat) està de debò perill.

Draghi proposa tres pilars per capgirar aquesta situació.

• Primer, Europa ha de tancar la creixent bretxa quant a innovació amb els Estats Units i la Xina.
• Segon, Europa ha de coordinar els esforços en descarbonització i sostenibilitat amb la competitivitat de la indústria.
• Tercer, Europa ha de millorar en seguretat i reduir la dependència de tercers països en àrees clau.

Com que PierNext és un bloc d'innovació, en aquest article ens centrarem en el primer pilar.

Les barreres a la innovació a Europa

L'informe Draghi identifica una sèrie de barreres a la innovació a Europa:

• Europa ha perdut la revolució digital

És el motor actual i futur del creixement global i només quatre de les primeres 50 companyies tecnològiques del món són europees (cap al top 10) i la bretxa segueix creixent, ja que la dependència de tecnologies foranes (fabricació de microxips, emmagatzematge al núvol, desenvolupament de software, plataformes globals de comerç electrònic, xarxes socials,…) és cada vegada més gran.

Tenint en compte que el World Economic Forum considera que el 70% de la nova riquesa que es creu a nivell mundial durant els propers 10 anys vindrà de l'economia digital, no estem davant d'un bon escenari.

• La inversió en innovació a Europa no es focalitza en els sectors més dinàmics

Mentre als Estats Units la innovació ha anat evolucionant sectorialment en les últimes dècades (el 2000 se centrava en l'automoció i la farmacèutica, el 2010 en les companyies de software i hardware i el 2020 en el sector digital) a Europa els principals inversors en R+D segueixen sent empreses d'automoció, un sector madur que, no oblidem, és actualment en una situació de greu crisi, i empreses del sector farmacèutic.

La conseqüència és que la inversió en innovació a Europa no es focalitza als sectors més dinàmics i prometedors.

En altres paraules, mentre que la innovació europea ha crescut l'àmbit industrial, en sectors en què l'esforç en recerca i desenvolupament és mitjà o baix, a l'Àsia s'innova més en producció tecnològica (hardware i software) i als Estats Units al sector digital.

En ambdós casos es requereix un esforç més gran en R+D. Amb l'agreujant que alguns dels sectors on Europa podia exercir el seu lideratge, ara estan en risc o mostren símptomes de feblesa.

Mentre l'automoció s'enfronta a una nova competència de vehicles asiàtics, especialment al vehicle elèctric, per a la qual ha demostrat no estar preparat, el sector farmacèutic no té els nivells d'inversió pública i privada dels seus equivalents americans i un marc regulador afí. I les energies renovables, dominades per la tecnologia europea fins fa poc, ara s'enfronten a la competència asiàtica, en part, per la necessitat de matèries primeres que Europa no té.

• L'esforç inversor Europeu és inferior al dels competidors

Europa inverteix un 2,24% del seu PIB en R+D, amb només cinc estats per sobre del 3%, pel 3,5% dels EUA, el 3,3% del Japó o el 2,4% de la Xina. Les diferències principals es produeixen en els nivells d'inversió privada, i són més semblants a la inversió pública.

Però si ens centrem en la inversió pública, aquesta està dispersa, no té focus i la gestió de les ajudes és excessivament burocràtica.

De fet, segons assenyala l'informe, mentre que la inversió pública en R+D als Estats Units es realitza a nivell federal, a Europa només el 10% de la inversió es fa a nivell europeu en programes com Horizon Europe, la resta la realitzen els Estats sense la coordinació adequada. Si aquesta no es focalitza en les necessitats estratègiques de la Unió, les probabilitats que es converteixi en innovació que beneficiï l'economia o la societat es redueixen dràsticament.

• La fragmentació del mercat interior dificulta el creixement de les start-ups i en redueix la capacitat de finançament

Aquest fet s'agreuja per la debilitat del sector del venture capital a Europa (el percentatge d'inversió dels VC globals a EU és del 5%, comparat amb el 52% als EUA o el 40% a Xina) i això espanta les empreses en fase de creixement. Un dels grans problemes assenyalats per l'informe és que empreses emergents fundades a Europa, quan arriben a una mida determinada, tendeixen a traslladar la seva seu a altres continents, especialment a Amèrica.

Aquest fet és també apuntat per l'Informe Letta, que demana la creació d'una cinquena llibertat europea.

La UE s'aixeca sobre quatre llibertats fonamentals, el lliure moviment de persones, serveis, béns i capital. La cinquena seria la llibertat de moviments en els àmbits de recerca, la innovació, les competències, el coneixement i l'educació. És a dir, un mercat únic europeu d'innovació i no 27 mercats nacionals.

• Comercialitzar la innovació, manca d'"unicorns"

Tot i que hi ha molt bones universitats i centres de recerca a Europa, la seva capacitat per assolir nivells d'excel·lència en innovació i, sobretot, per comercialitzar aquesta innovació convertint-la en productes de mercat és reduïda en comparació dels seus equivalents americans. Una de les raons és l'escassa integració dels investigadors europeus a les xarxes que incloguin també el sector privat, venture capital i start-ups.

De fet, si analitzem els resultats en recerca (publicacions científiques), Europa està davant dels Estats Units i la Xina. Si ens focalitzem en les publicacions científiques rellevants, Europa i els Estats Unit, estan igualats. Però si analitzem la posada en mercat, Europa està molt al darrere: el 2023, per exemple, el 66% dels unicorns actius al món eren americans, el 26% xinesos i només el 8% europeus.

I si mirem els rànquings d'universitats, podem veure que, segons el Nature Index 2024, del top 50 de les institucions acadèmiques del món, 21 són als Estats Units, 21 a la Xina i quatre a Europa i, d'aquestes quatre, cap a la Unió Europea.

• Barreres regulatòries, especialment als sectors més tecnològics

L'heterogeneïtat de les regulacions nacionals, la multiplicitat de lleis, reglaments i normatives per a determinats temes, un model legislatiu excessivament preventiu… Tot això fa que, encara que hi ha start-ups tecnològiques a Europa, aquestes tinguin moltes dificultats per créixer al mercat interior i internacionalitzar-se, i els resulti més còmode “mantenir-se petites”.

• Manca d'adaptació de la formació a les necessitats del mercat

Moltes són les empreses que no troben personal adequadament preparat per a les noves tecnologies, amb mancances en habilitats digitals i per als nous reptes de gestió, fins i tot entre les noves incorporacions de joves.

Si a això li sumem l'estancament i l'envelliment de la població a Europa, la fugida de talent i realitats com el fet que els països asiàtics lideren al rànquing de l'informe PISA, la manca de personal format a tots els nivells a les organitzacions es pot convertir en un mal endèmic de la nostra economia.

No només Draghi

Els desafiaments a què s'enfronta la innovació Europea no són nous. L'Informe Draghi s'alinea força amb l'anomenat Informe Letta “Much more than a market”, presentat l'abril del 2024 per Enrico Letta, també expresident del Govern italià, que proposa així mateix un catàleg de mesures per revitalitzar el mercat únic europeu.

Les iniciatives més rellevants d'aquest informe Letta inclouen la dinamització de la unió dels mercats de capitals, la creació d'un esquema d'ajuts d'Estat paneuropees basat en contribucions nacionals, el desenvolupament d'un codi de dret mercantil comú com a alternativa als 27 ordenaments nacionals actuals, etc…

En l'àmbit de la innovació, l'informe proposa, entre altres mesures, garantir la llibertat de moviments en els àmbits de l'educació, el coneixement, la investigació de les competències i la innovació com a principi bàsic de la Unió.

Si ens basem en dades reals, l'European Innovation Scoreboard analitza 32 indicadors d'innovació que cobreixen múltiples aspectes en l'exercici de la innovació. L'informe del 2024 mostra que, encara que creix lentament, la producció d'innovació manté una bretxa cada vegada més gran en relació amb la Xina i els Estats Units. I a les seves conclusions destaca les fortes diferències també entre els països membres de la UE

I segons l'OCDE, la inversió en R+D a Europa com a percentatge del PIB s'ha incrementat molt lleugerament entre el 2014 i el 2022, un 5,5% fins a assolir el 2,11% del PIB. Però al mateix període, la Xina ha crescut un 26,7%, fins arribar al 2,56% del PIB, i als Estats Units ha crescut un 32,4%, fins a assolir el 3,59% del PIB. Molt lluny dels líders mundials: Israel, on la despesa en R+D representa el 6,02% del PIB, o Corea, on representa el 5,21% del PIB.

Com revertir la situació?

Draghi proposa una sèrie de mesures per fer front als desafiaments en innovació que té la Unió Europea que es poden resumir de la següent manera:

• Posar la R+D al centre de les prioritats estratègiques de la UE
• Focalitzar-se a l'excel·lència, evitant la dispersió i la mediocritat.
• Proporcionar escala actuant com un veritable mercat únic en R+D+I.
• Centrar-se en la R+D que aporti valor afegit a nivell europeu.
• Guiar la innovació mitjançant els valors europeus que són els que ens defineixen i diferencien.

L'Informe Draghi proposa un conjunt d'actuacions, de les quals volem destacar les següents:

• Reformar els programes d'R+D (especialment Horizon Europe en el proper Programa Marc per tal de reduir el nombre de temàtiques i focalitzar-se en aquelles realment rellevants per al continent i especialment les innovacions amb caràcter disruptiu, reduir la burocràcia a les sol·licituds i la gestió, orientar la investigació als resultats i doblar el finançament fins als 200.000 milions d'euros per al proper període de 7 anys.
• Millorar la coordinació dels programes europeus amb els nacionals creant un espai europeu de R+D amb una estratègia comuna.
• Millorar el posicionament i l'excel·lència de les institucions europees (universitats i centres de recerca) en el context global, potenciant les institucions i els investigadors capdavanters.
• Facilitar l'orientació al mercat de la innovació europea, és a dir, ajudar els emprenedors a la comercialització dels seus productes i serveis innovadors, reduint-la burocràcia, evitant regulacions que de manera preventiva dificulten determinades innovacions, especialment en el cas de PIMEs, i facilitar-ne el creixement a nivell europeu, homogeneïtzant la legislació i creant el concepte d'“Innovative European Company”.
• Proporcionar un entorn financer adequat que ajudi a la innovació disruptiva, start-ups, scale-ups incrementant els fons, públics i privats, disponibles per a la R+D+I.
• Establir un marc regulador més simple i favorable a la innovació creant un estatut legal per a les start-ups nivell europeu.
• Facilitar la col·laboració publicoprivada en innovació i facilitar l'entrada de la inversió privada a universitats i centres de recerca.

En resum, la competitivitat d'Europa exigeix ​​posicionar el continent com a líder en innovació i, per això, cal tancar la bretxa d'innovació amb els Estats Units i amb la Xina. A més, cal incrementar significativament la inversió en R+D, especialment la inversió privada, consolidar les universitats i centres de recerca per situar-lo a l'avantguarda de l'excel·lència, donar suport a les empreses innovadores creant un entorn favorable a empreses emergents i tecnològiques, i aprofitar els valors europeus per donar focus a aquesta innovació.

Ja fem tard.

Som-hi.