El plàncton, solució als reptes mediambientals

La importància dun món gairebé invisible

La paraula plàncton fa referència a allò que es deixa portar: prové de l'adjectiu grec πλαγκτόν [planctós], que vol dir errant, inestable, extraviat. En els primers capítols de la història de la Terra, aquest conjunt d'organismes, principalment microscòpics que flota en aigües salades i dolces, va ser el responsable de la transformació del nostre planeta en un amb l'oxigen atmosfèric necessari per permetre la vida d'organismes multicel·lulars complexos, com els éssers humans.

Avui, el plàncton representa el 90% de la biomassa present a mar obert. En un litre d'aigua de mar hi pot haver milers de milions de formes de vida planctòniques, i només els copèpodes, petits crustacis que en formen part, superen en nombre tots els altres grups d'animals multicel·lulars de la Terra. El plàncton juga un paper vital en l'absorció de carboni, produeix oxigen i és la base de la cadena alimentària als oceans. A més, ofereix oportunitats encara per descobrir per a sectors com l'alimentari, el de la medicina o el de la biotecnologia.

Tot i això, no se li presta l'atenció que es mereix. Aquesta és la premissa de The Plankton Manifesto, un document impulsat per l'Ocean Stewardship Coalition de l'ONU i redactat i signat per experts en plàncton de tot el planeta. S'hi demana augmentar la visibilitat sobre el paper del plàncton, la conscienciació sobre la seva importància i la investigació i el coneixement al seu voltant.

El document descriu com una comprensió més gran d'aquests organismes pot ajudar a desenvolupar estratègies per fer front a la triple crisi planetària: la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació. Tot i això, assenyalen, la importància del plàncton continua sent en gran mesura ignorada i està absent de les investigacions i els debats globals relacionats amb l'economia blava.

“Al plàncton se li presta poca atenció perquè és invisible. És molt difícil divulgar què és el plàncton, perquè en ser microscòpic no es veu, no és quotidià, no és un arbre que veus des de la finestra de casa teva”, explica Esther Garcés, investigadora de l'Institut de Cièncias del Mar ICM-CSIC . “Per prestar-hi atenció has de tenir una relació amb el mar i entendre que hi ha microorganismes que estan produint clorofil·la, oxigen, que tenen la mateixa funció que un arbre al bosc”.

A això se sumen les dificultats que es presenten a l'hora de fer investigacions al mar, en relació amb les oportunitats que hi ha als ecosistemes terrestres. “Al mar les investigacions es compliquen, perquè són necessaris altres instruments i altres infraestructures; no és accessible i és costós. Hi ha més dificultats a l'hora de fer mostrejos, d'estudiar la biodiversitat o endegar les interaccions que tenen els organismes, per exemple”, explica Garcés.

Amenaces i solucions per al plàncton

Les activitats humanes modifiquen tant la física com la química de l'oceà, cosa que té un impacte important en el plàncton. L'aquacultura, la pesca o el transport, per exemple, posen en risc no només la biodiversitat del plàncton, sinó també la supervivència dels organismes marins que en depenen.

“L'ecosistema és com un ordinador: podem esborrar una espècie com si fos un arxiu, però eliminar el plàncton seria com tocar la base de l'ordinador. Farà que tot falli… i la diferència amb un ordinador és que no tenim còpia de seguretat per al nostre planeta”, assenyala Federico M. Ibarbalz, del Centro de Investigaciones del Mar y la Atmósfera (CIMA/CONICET-UBA) de Buenos Aires (Argentina) al manifest.

Per Garcés, les amenaces del plàncton comencen a terra i afecten sobretot la zona costanera. “Necessitem entendre la interacció terra-oceà. Tots els nutrients que arriben a través dels rius, de l'escorriment i de les aigües subterrànies i que tenen l'origen en activitats com l'agricultura o la ramaderia estan alterant les concentracions a l'aigua i poden afectar les comunitats planctòniques. És el que anomenem eutrofització”, explica, per afegir que les conseqüències poden ser molt variades en funció del lloc i dels nivells de concentració de nutrients.

“Però a més de l'eutrofització, hi ha altres impactes, com els derivats del transport o de la pesca. Si atenem el canvi climàtic, el canvi de temperatura també afectarà la distribució de les poblacions de plàncton”, afegeix.

Actualment, i d'acord amb els autors del manifest, hi ha consens sobre que la biodiversitat del plàncton està canviant, però no se sap del cert si està disminuint. Per tenir certesa cal augmentar la investigació. “El primer pas ha de ser saber què és el que tenim. Desenvolupar metodologia identificar, caracteritzar i entendre tant la diversitat com la distribució espaciotemporal del plàncton. Això és el que diu el manifest: per què no treballem per conèixer-lo una mica més i aprofitar-ho d'alguna manera?”, explica la investigadora de l'ICM-CSIC.

En els darrers deu anys, expliquen al manifest, han sorgit i s'han perfeccionat tecnologies prometedores per aconseguir-ho, com les imatges satel·litàries, la intel·ligència artificial o la detecció remota. Això se suma a la seqüenciació de l'ADN. “Per mi, la tecnologia més nova que hi ha ara mateix són els satèl·lits. Ens estan fent una foto i una caracterització de la superfície del mar que mai no havíem tingut i que ens ajuden a entendre la física dels corrents i el patró de distribució”, afirma Garcés.

A la recerca de solucions poden jugar també un paper important els ports, llocs on les masses d'aigua i la biodiversitat tenen unes condicions molt concretes. El port de Plymouth (Regne Unit), per exemple, està estretament lligat al Marine Biological Assiociation, una institució que fa dècades que recull mostres de plàncton per al seu estudi.

A través del manifest, els experts demanen més col·laboració, més divulgació, que el plàncton estigui present en els debats i acords internacionals (com les COP) i que es creï una administració global per protegir-lo i gestionar-lo, entre altres mesures.

Solucions basades en el plàncton

The Plankton Manifesto parteix de la premissa que la gestió controlada del plàncton té el potencial de contribuir a abordar les crisis planetàries més urgents, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. Pel que fa al canvi climàtic, assenyalen els experts, el plàncton pot absorbir carboni i evitar que aquest s'acumuli a l'atmosfera, esdevenir una possible base per produir biocombustibles i participar en la regulació dels cicles de l'aigua i del clima.

A l'hora d'afrontar la crisi de biodiversitat, assenyalen al manifest, el plàncton és fonamental. “Sustenta totes les formes de vida als ecosistemes marins, incloses les de corals, algues, taurons, balenes i musclos”, indiquen, per afegir que el plàncton fotosintètic és l'únic productor de certes molècules essencials per al desenvolupament dels nivells tròfics superiors , com a lípids, alguns pigments i sucres. "És la base d´un entorn equilibrat i pròsper", afegeixen els autors.

També pel que fa a la crisi de biodiversitat, es proposa l'estudi de solucions basades en el plàncton per limitar la proliferació d'algues nocives i el monitoratge i la gestió de les comunitats per mantenir els ecosistemes de corall en bon estat.

“S'ha demostrat que es poden rescatar ecosistemes prenent microbiomes de plàncton específics d'esculls de corall sans i sembrant-los en altres no saludables, cosa que es coneix com a experiments de 'trasplantament microbià de corall (CMT)'. De manera similar, els boscos d'algues, que tenen una increïble diversitat d'organismes costaners, depenen en gran mesura de les comunitats de plàncton circumdants. Per tant, la gestió podria ser clau per contribuir a preservar boscos oceànics de les pertorbacions que actualment els estan posant en risc”, expliquen al manifest.

Per acabar, entra en joc la reducció de la contaminació. En aquest sentit, el manifest impulsat per l'Ocean Stewardship Coalition assenyala la importància d'entendre el plàncton com a bioindicador de la salut dels ecosistemes o l'ús de les microalgues per afavorir els tractaments d'aigües. I a tot això s'hi afegeix tot el potencial del plàncton per crear noves opcions d'aliments o medicines, que podrien determinar l'accés a aliments i la millora de la salut de les societats durant les properes dècades.