La tecnologia que cerca acabar amb la contaminació acústica submarina

Al llarg de les darreres dècades, el soroll submarí i les seves conseqüències han rebut menys atenció que altres contaminants oceànics. Tot i això, la situació ha fet un gir davant d'evidències cada vegada més clares: el soroll generat per activitats humanes, com la navegació, té efectes negatius sobre la fauna i la flora marina i pot arribar a provocar desequilibris importants en els ecosistemes:

• Per a molts animals, estar exposats a nivells alts o continus de soroll antropogènic genera problemes d'estrès i fins i tot danys físics. Alguns cetacis poden patir lesions en el sistema auditiu, cosa que minva la seva capacitat per comunicar-se, detectar amenaces o seguir les seves rutes migratòries.
• Altres organismes que viuen ancorats al fons del mar, com ara corals, algues o plantes aquàtiques com la Posidonia oceanica, pateixen també conseqüències importants a nivell morfològic i fisiològic.

Molts d'aquests problemes acaben generant canvis de comportament, desorientació, avaraments i fins i tot la mort, provocant així un impacte a tota la cadena alimentària i al conjunt dels ecosistemes.

Aquesta realitat ha portat diferents organismes a actuar per frenar la contaminació submarina. De fet, i d'acord amb l'informe European Maritime Transport Environmental Report 2025, elaborat per l'European Maritime Safety Agency (EMSA) i l'European Environment Agency (EEA), en els darrers anys s'han fet alguns passos importants.

Un avenç significatiu és la creació de models capaços de generar dades amb què dibuixar una imatge completa de la situació dels oceans, tant a nivell europeu com mundial. Aquestes dades permeten comparar com el transport marítim afecta diferents regions i han permès identificar tècniques i mesures operatives per reduir el soroll sota l'aigua.

Tecnologia innovadora, accessible i escalable

Entre aquestes solucions hi juga un paper important una tecnologia que, en alguns casos, encara està per desenvolupar. Fer-la realitat és un dels objectius del consorci LOWering underwater NOISE Radiation from waterborne transport (LOWNOISER), on participa la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), a través del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB).

Aquest projecte compta amb 6,3 milions d'euros per desenvolupar tecnologies innovadores de reducció de soroll, que es posaran a prova a bord de cinc grans embarcacions durant els propers anys.

El principal objectiu és posar a prova diferents solucions:

• "Una d'elles consisteix en un sistema de lubricació de l'aire que crea una capa de bombolles sota el mar per reduir el frec i el soroll que les embarcacions generen en contacte amb l'aigua, així com el consum de combustible", explica Marta Solé, investigadora sènior al LAB de la UPC i líder d'un equip que s'encarregarà de comprovar que les mesures són efectives per mitigar limpacte acústic en els invertebrats marins.
• "Un altre es basa en engranatges cònics i suports de motor dissenyats per minimitzar les vibracions i el soroll estructural dels motors i les hèlixs, i una tercera modifica els sistemes de monitoratge que portem a bord dels vaixells per conèixer i poder ajustar en temps real el nivell d'emissions de soroll", continua Solé.
• Per últim, comptem amb un sistema nou per detectar i gravar l'acústica dels mars, que es diu DAS [detecció acústica distribuïda]. Són cables de fibra òptica que van per sota del mar i que ens permeten gravar i comprovar si hi ha canvis en els sons a les zones marítimes on hi ha activitat humana”, afegeix.

Durant els propers anys, l'equip del LAB i la resta de les entitats implicades comprovaran si, amb l'ús d'aquestes tecnologies, es redueix l'impacte a la vida marina. “Treballarem tant en condicions de laboratori com al mar, comprovant si realment es donen menys lesions als animals gràcies a aquestes modificacions”, explica Solé.