Cultiu d’algues marines: aplicacions, mercat i futur sostenible
El mercat europeu de macroalgues va assolir els 3.762 milions de dòlars el 2024, la qual cosa representa el 30% del mercat mundial. Espanya destaca amb un creixement del 388% en producció d'algues, segons la FAO. Descobreix com el cultiu d'algues marines està transformant sectors com l'alimentació, la cosmètica, els biocombustibles i la fabricació de bioplàstics en una solució clau per a l'economia circular i la lluita contra el canvi climàtic.
Publicat el
03.10.2025
Les algues no són només allò que ens molesta a la platja o que descobrim quan anem a un restaurant oriental. El cultiu d'algues marines (algacultura) per al seu ús més enllà de l'alimentari és un sector que mou milers de milions cada any a tot el món. I encara que presenta importants reptes tècnics, normatius i econòmics, la investigació obre la porta a solucions reals davant del canvi climàtic, la seguretat alimentària i la transició energètica.
El cultiu de macroalgues és un sector dinàmic que està evolucionant a gran velocitat. Cada vegada són més les startups i empreses biotecnològiques que aposten per aquesta matèria primera natural, desenvolupant projectes innovadors amb aplicacions prometedores.
"Estem apostant per cercar solucions basades en la naturalesa per resoldre alguns dels reptes que tenim com a societat actual", explica a PierNext Jorge Santamaría, cofundador i codirector d'I+D a Algabrava, una empresa catalana que treballa des del 2019 per desenvolupar i fomentar el cultiu d'algues a la mar Mediterrània.
Mercat europeu d'algues: 3.762 milions i creixement sostingut
La Xina, juntament amb altres potències asiàtiques com Corea del Sud i el Japó, continuen liderant amb fermesa l'algacultura. A certa distància, tot i que amb un interès que va en augment, les segueixen algunes economies europees i els Estats Units, que han començat a apostar per la investigació i la innovació entorn de les algues marines.
El continent europeu, encara que sembla que darrerament sempre arriba tard, està consolidant la seva presència en la cerca de solucions innovadores per a les algues. El 2024, el valor total del mercat europeu de macroalgues va ser de més de 3.762 milions de dòlars. És a dir, que Europa representa al voltant d'un 30% del mercat mundial de macroalgues.
En estats com l'espanyol hi ha marge per a l'expansió, però la producció d'algues ha crescut un 388%, segons dades de la FAO, el que subratlla l'interès per aquest recurs natural i el seu potencial dins d'una economia circular i l'economia blava.
Les macroalgues es perfilen com una de les matèries primeres més prometedores de l'actualitat. El 2022, la Comissió Europea va posar en marxa la iniciativa Cap a un sector de les algues marines fort i sostenible a la UE, una estratègia pionera que contemplava més de 20 mesures destinades a crear noves oportunitats per a aquesta indústria. L'objectiu era clar: anticipar-se a una demanda d'algues i productes derivats cada vegada més gran a causa del creixement de la població i els nous patrons de consum més sostenibles.
Tres anys després, les perspectives per al sector de les algues continuen sent optimistes. De fet, s'espera que el sector a Europa creixi de forma sostinguda en els pròxims anys i que el continent continuï sent un dels majors importadors de productes derivats d'algues marines.
Si la indústria aconsegueix superar les dificultats i obstacles actuals, la Comissió Europea estima que la demanda podria assolir els 9.000 milions d'euros l'any 2030.
Una demanda impulsada principalment per sectors com:
- Cosmètica
- Farmacèutica
- Alimentació
- Energies renovables
Aplicacions de les algues marines: alimentació, cosmètica, biocombustibles i bioplàstics
L'algacultura ha deixat de ser una pràctica tradicional i, de la mà de les innovacions tecnològiques, es projecta com una solució clau per combatre la crisi climàtica i altres reptes globals. És part indispensable de l'economia blava i permet:
- Regenerar ecosistemes aquàtics
- Absorbir grans quantitats de CO2
- Obtenir productes sostenibles sense malgastar recursos terrestres
- Reduir la dependència de matèries primeres contaminants
Les línies de recerca que desenvolupa l'empresa Algabrava són tan diverses com ambicioses. Entre els seus projectes més destacats hi ha el desenvolupament de pinsos per a remugants capaços de reduir les emissions de metà de les vaques, un dels gasos d'efecte hivernacle més potents.
Actualment, les algues marines ja formen part de:
- Snacks i suplements nutricionals
- Condiments i aliments funcionals
- Nous fàrmacs i tractaments mèdics
- Productes de bellesa i cremes anti edat
- Fertilitzants naturals
- Bioplàstics i envasos compostables
Algues per a biocombustibles i materials sostenibles
La versatilitat de les algues marines s'estén encara més: algunes espècies d'algues, riques en sucres i lípids, poden processar-se per a la producció de biogàs o biodièsel. Unes altres s'utilitzen en la fabricació d'envasos compostables, tèxtils ecològics, fertilitzants naturals o bioplàstics biodegradables i solubles en aigua.
Com apunta Jorge Santamaría, el potencial de les algues s'estén fins i tot al terreny energètic i dels materials. "Hi ha iniciatives que s'estan desenvolupant per fer biodièsel o bioplàstics. Molts filtres ultraviolats que abans es feien amb compostos d'alumini ara es poden fabricar amb productes naturals derivats de les algues", indica.
Les algues ofereixen múltiples vies per a la producció de biocombustibles. Des del 1942 se n'estudia la viabilitat i diverses companyies hi han invertit molts diners en el seu desenvolupament. La idea és que la seva fracció lipídica pot convertir-se en biodièsel o en substituts directes del petroli mitjançant processos de refinat. Alhora, els seus carbohidrats són fermentables per produir bioetanol o butanol, la qual cosa maximitza l'aprofitament energètic de la biomassa algal. Però els alts costos n'han estat frenant el desenvolupament fins ara, que sembla que apareixen noves tècniques que poden impulsar-ne la viabilitat econòmica.
Legislació europea sobre algues: normativa i espècies autoritzades per a consum hu
La legislació és, sens dubte, una de les peces clau per al desenvolupament d'aquest sector a Europa. I depèn, en gran mesura, de la destinació final del producte.
En l'àmbit alimentari, per exemple, les restriccions són particularment estrictes. "Has de regir-te per la reglamentació europea sobre menjar o suplements alimentaris i, fins ara, només estaven permeses unes 30 espècies", explica Santamaría. En aquest sentit, celebra que "en els últims anys s'estan incloent noves espècies per ampliar el ventall de les que es poden aplicar al consum humà".
No és un camí fàcil. Tal com va ocórrer amb la introducció de la chia a Europa, la manca de tradició en el consum de certs aliments vegetals d'origen marí implica un procés lent, tant per a la seva aprovació com a "nou aliment" com per integrar-se en la dieta habitual de la població.
Bioplàstics d'algues: alternativa sostenible al plàstic convencional
L'algacultura també demostra la possibilitat de plantejar alternatives sostenibles als recursos terrestres. Un clar exemple arriba de la mà de la companyia B'ZEOS, especialitzada en la fabricació d'embalatges a base d'algues. Aquesta startup de biotecnologia blava, d'origen noruec, va aterrar fa uns mesos a DFactory Barcelona, el hub d'innovació impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
Des de Barcelona, B'ZEOS continua desenvolupant productes innovadors com els seus pèl·lets d'algues que poden transformar-se en làmines o safates i serveixen com a base per a envasos finals molt versàtils. Tot elaborat a base d'algues brunes i roges de França i Noruega. Són, per tant, una clara alternativa ecològica al plàstic convencional, que és molt més complex de reciclar i molt més contaminant.
Algues en alimentació: usos culinaris, nutracèutics i hidrocol·loides (agar-agar)
En l'àmbit alimentari, les macroalgues ofereixen diverses línies de desenvolupament.
1. Ús culinari directe
La més tradicional —encara que incipient a Europa— és el seu ús directe a la cuina. "S'usen les algues com si fossin una verdura: es poden consumir crues, cuinades... Des de fa anys, en l'alta cuina, és habitual trobar plats que inclouen algues com un ingredient més", afirma Jorge Santamaría.
El veritable repte està a generalitzar-ne l'ús més enllà d'aquests restaurants de vanguarda i apropar-lo al consumidor general. "Ara s'està intentant fer el pas perquè Europa desenvolupi una cultura gastronòmica entorn de les algues semblant a la de molts dels països referents d'Àsia", destaca.
2. Algues nutracèutiques
Una altra via en expansió per a aquesta indústria és la nutracèutica, on les algues es processen per obtenir components funcionals que aportin beneficis a la salut. "Es tracta d'usar els components beneficiosos de les algues per crear batuts rics en minerals, àcids grassos, o suplements que aportin valor nutricional extra", explica el cofundador i codirector d'I+D d'Algabrava.
3. Hidrocol·loides: agar-agar i altres gelificants
El major volum de producció en alimentació prové de la indústria d'hidrocol·loides. "El camp que més quantitat d'algues mou és la producció d'agar-agar, un gelificant molt usat en conserves i productes processats", comenta Santamaría.
De fet, l'agar-agar és l'hidrocol·loide natural més saludable del món i s'obté a partir d'algues roges de la classe Rhodophyceae.
Futur del cultiu d'algues a la Mediterrània
La visió de futur a Algabrava és optimista i ambiciosa. "D'aquí a cinc o deu anys, el sector haurà aconseguit posicionar-se i demostrar que avui és una innovació prometedora", afirma l'investigador. La seva esperança és que aquesta biomassa algal que avui es cultiva en condicions experimentals pugui ser clau per mitigar problemes globals com la contaminació de l'aigua, la sostenibilitat dels combustibles o l'impacte ambiental de la ramaderia.
Amb el suport científic, la innovació tecnològica i l'impuls del mercat, les algues podrien deixar de ser un recurs infrautilitzat per convertir-se en un pilar de la bioeconomia europea del futur. Per tot això, Algabrava treballa diàriament entorn de la identificació d'espècies autòctones de la Mediterrània amb aplicacions d'alt valor afegit.
Per reduir la dependència de la recol·lecció directa del mar, la startup ha desenvolupat el seu propi sistema de planters d'algues. "Identifiquem espècies, desenvolupem el seu cultiu en laboratori i fem planters per no haver d'anar al mar a recol·lectar-les cada vegada", explica. Aquesta estratègia no només millora l'eficiència, sinó que també redueix l'impacte ambiental.
Actualment, Algabrava està finalitzant les obres de la seva planta pilot al Delta de l'Ebre. "La idea és que a finals d'aquest any o principis del 2026 estiguem al 100% en producció industrial", anticipa Santamaría.
Finalment, estan impulsant projectes d'aqüicultura multitròfica integrada, un model que permet cultivar diferents espècies en el mateix sistema, beneficiant-se unes de les altres.
"Treballem amb productors de musclos del Delta de l'Ebre per cultivar algues sembrades sobre cordes, de forma similar al que es fa a Noruega, Suècia o el Japó. Així poden col·locar-les a les pròpies infraestructures on tenen els musclos i fer una producció més sostenible", explica Santamaría.
Un futur blau sota la superfície del mar
El cultiu d'algues marines representa molt més que una oportunitat de negoci: és una resposta tangible als reptes del segle XXI. Des de la reducció d'emissions de metà a la ramaderia fins a la creació de bioplàstics biodegradables, passant per la captura de CO2 i la regeneració d'ecosistemes aquàtics, les macroalgues van demostrant el seu paper clau en la transició cap a una economia més circular i sostenible.
Amb Europa consolidant-se com un mercat de 3.762 milions de dòlars i projeccions que apunten als 9.000 milions d'euros el 2030, el sector de l'algacultura està en plena expansió. Espanya, amb el seu creixement del 388% en producció, es posiciona com un actor rellevant en aquest escenari.
Projectes com els d'Algabrava al Delta de l'Ebre o B'ZEOS a Barcelona mostren que el futur de les algues no està només a Àsia. La Mediterrània, amb les seves espècies autòctones i els seus innovadors sistemes de cultiu sostenible, pot convertir-se en un referent de la bioeconomia blava europea.
El mar amaga solucions que tot just estem començant a explorar. Les algues marines són, sens dubte, una de les més prometedores.
Articles relacionats
![Economia circular aplicada al fred industrial: el cas pioner de Barcelona]()
