Els ports i la seva funció en el desenvolupament sostenible

Pel que fa a l’activitat econòmica, el clúster industrial que formen les 500 empreses de la Comunitat Portuària genera un volum de riquesa de 3.530 milions d’euros (1,7% del PIB català) i l’1,1% de l’ocupació de Catalunya (41.200 llocs de treball). Tot això es tradueix en uns beneficis per al teixit industrial i comercial de la comunitat de 9.262 milions d’euros (l’equivalent al 6% del PIB i al 5,4% de l’ocupació del país).

Però l’èxit del port no depèn únicament de la seva capacitat per dinamitzar l’economia i crear ocupació, sinó també d’aspectes intangibles, com la confiança generada en la societat o la vinculació amb la prosperitat de la seva ciutadania. El desenvolupament sostenible implica satisfer les expectatives dels clients, però també les de tots els grups d’interès heterogenis vinculats al port. És important que la metròpolis senti de manera intensa i positiva que el fet de tenir un port és un factor que suma i facilita la possibilitat d’arrelament al territori. El Port va néixer al mateix temps que Barcelona, cap al segle i aC, i des de llavors manté la mateixa raó d’existir: connectar territoris i fomentar el comerç de la gent més enllà de la pròpia demarcació, facilitant el desenvolupament de les seves vides. En aquests moments, és important treballar aquesta idea primigènia de relació positiva entre la infraestructura i els habitants de la metròpolis. El Pla de Sostenibilitat Sectorial i les iniciatives que n’emanen són eines clau per aconseguir-ho.

Com es genera aquesta influència

Per generar una sinergia d’aquest tipus cal respondre a les expectatives que tenen els diferents grups d’interès sobre aquesta infraestructura, sense que importi gaire si la resposta prové de l’Administració pública o de la iniciativa privada. Per desenvolupar aquesta relació més intensa i positiva, primer s’ha d’aconseguir canviar les relacions que té el port respecte als seus stakeholders. Es comença mapant qui són aquests grups d’interès (en el nostre cas, n’hi ha més de trenta, que, a més, tenen subgrups propis), per continuar identificant els partners portuaris (serveis al vaixell, a la ciutadania, al passatge, les administracions públiques, etc.) i identificant-ne les corresponents expectatives. A partir d’aquí, es treballen els espais de relació entre els grups d’interès i els partners portuaris.

A continuació, s’articula el Pla de Sostenibilitat, que és el que a escala operativa ofereix una sèrie de rutines que ajuden a baixar a terra com s’abordaran totes aquestes expectatives: quines línies prioritzar, quines activitats fer dins d’aquestes línies, la difusió dels resultats, etc.

Cada any, a la memòria anual es classifiquen els resultats obtinguts tant en el terreny numèric com de bones pràctiques, per tenir una fotografia en el temps de com s’està avançant en matèria de sostenibilitat. A partir d’aquesta memòria, es detecten els àmbits de millora i les mancances, per a les quals es proposen iniciatives per desenvolupar per part de la comunitat portuària i que estan alineades amb els Objectius Mundials de Desenvolupament Sostenible de l’ONU (UN SDG).