Temes

A

Cercar

Innovació social i capital humà en l’entorn portuari

Actualment, per comptar amb una evolució pròspera, ja sigui en l’entorn portuari o en qualsevol altre, no només s’ha de tenir en compte què s’ha de fer per tenir èxit, sinó que manera d’aconseguir-lo té la mateixa importància. El com iguala el què, i pren una consideració especial la perspectiva social.

Publicat el 08.08.2019

Francesc Bonada és Cap de Desenvolupament Corporatiu del Port de Barcelona.

Treballador del port de Rotterdam. [Imatge del Port of Rotterdam]

Abans d’enfocar la innovació social i el capital humà cap a l’entorn portuari, cal establir una definició per a cada terme. Entenem com a capital humà el conjunt de coneixements, hàbits i atributs socials i de personalitat que es materialitza en la capacitat de fer treballs per produir valor.

La definició d’innovació social obre debat, ja que la comunitat acadèmica no s’ha posat d’acord sobre un únic significat. Malgrat això, al Port de Barcelona es defineix com una nova manera de relacionar-se, organitzar-se i gestionar-se per afrontar amb èxit els reptes de la comunitat portuària de la ciutat mitjançant estratègies en les quals es tinguin en compte les necessitats de tots els grups d’interès.

 La importància del capital humà i la innovació social al Port de Barcelona
Per què ara es parla del capital humà i la innovació social? Que l’entorn portuari està en constant evolució no és una cosa nova. Heràclit ja deia fa uns quants segles que: «El canvi és l’únic que no canvia.» Tot i això, sí que és novetat l’acceleració amb què ho fa. Sempre hi ha hagut crisis i sempre n’hi haurà, però ara tenen lloc més sovint. Per això és important que les persones que formen la comunitat portuària, els seus coneixements, hàbits i atributs socials sàpiguen desenvolupar-se en aquestes circumstàncies de canvis accelerats.

 

Magatzem del Port de Barcelona. [Imatge del Port de Barcelona]

La segona raó per la qual això té importància és que aquest nou entorn ens interpel·la de manera diferent. Ara no només s’ha de tenir en compte què es fa per tenir èxit, com aconseguir-lo és tan important com l’objectiu en si mateix. Aquí és on es fa rellevant la perspectiva social. És a dir, si la solució que es planteja només beneficia poca gent o només és satisfactòria per a una part dels grups d’interès, resulta incoherent amb la mirada social.

Així, els reptes s’han d’afrontar de forma sistèmica, entenent que els actors són interdependents, tant la comunitat portuària com els seus grups d’interès, i que a més no estan aïllats del planeta i dels seus reptes i necessitats. Des d’aquesta nova perspectiva, les propostes es construeixen cocreant i col·laborant amb el propòsit de trobar solucions que funcionin per a tothom. De què serveix que la comunitat portuària es desenvolupi i creixi si és a costa de l’entorn o sistema del qual forma part i del planeta en general?

Per acabar, cal dir que hi ha estudis que indiquen que la innovació social explica el 75% de l’èxit del procés d’innovació de les empreses (Birkinshaw et al., 2008; Hamel, 2006; Volberda et al., 2013) i la innovació és clau per al desenvolupament de les comunitats portuàries.

L’aplicabilitat de la innovació social
El que fa que les coses canviïn és portar a la pràctica projectes i iniciatives que busquen desenvolupar el capital humà i la innovació social. Com es poden aterrar aquests conceptes a realitats tangibles? Com deia el filòsof Diògenes, «el moviment es demostra caminant», i per fer-ho en la direcció desitjada resulta útil disposar de les línies d’acció que donin sentit a les iniciatives, com per exemple:

  • Potenciar l’ocupació i l’ocupabilitat afavorint la interacció entre empreses i educació.
  • Facilitar la innovació amb equipaments adequats.
  • Fomentar la formació durant tota la vida laboral.
  • Incentivar la cocreació amb espais de relació entre els grups d’interès i la comunitat portuària.
  • Desenvolupar noves competències, tant tècniques com d’interrelació.

No només s’ha de tenir en compte què es fa per tenir èxit, com aconseguir-lo és tan important com l’objectiu en si mateix. Aquí és on es fa rellevant la perspectiva social.

Hi ha projectes i iniciatives del Port de Barcelona que exemplifiquen el bon camí que està prenent l’enclavament català a favor del desenvolupament del capital humà i la innovació social: Barcelona Tech City, PierNext, SmartCatalonia Challenge, programa OpenPort, Fondo Puertos 4.0 i Forma't al Port, entre altres.

Grup de treball internacional: Human Capital Agenda for Ports
Juntament amb el Port de Rotterdam, neix la iniciativa de crear un grup de treball format per onze ports de tot el món, que col·laboren i comparteixen experiències per definir una agenda mundial conjunta que desenvolupi el capital humà i la innovació social. Le Havre (França), Barcelona (Espanya), Soar (Oman), Nova York - Nova Jersey (Estats Units), Assoporti (Itàlia), Vancouver (Canadà), Riga (Letònia), Singapur, Los Angeles (Estats Units), Busan (Corea del Sud) i Rotterdam (Holanda) són els enclavaments que formen la unió.

La primera reunió d’aquest grup de treball es va fer a Rotterdam el gener de 2019 i s’han programat reunions per desenvolupar aquesta agenda i compartir els seus avenços. Tot i que són ports molt diferents quant a cultura i circumstàncies, tots comparteixen la mateixa inquietud i en molts casos s’enfronten a problemàtiques similars. Així, aquest grup de treball materialitza aquest paradigma de col·laboració i de cocreació per generar iniciatives i condicions que desenvolupin els ports en els àmbits d'acció.

 

Treballadors del port de Rotterdam. [Imatge del Port of Rotterdam]

El paper de l’Autoritat Portuària de Barcelona: facilitar, desencadenar i aglutinar
El desenvolupament d'aquesta agenda ha de ser fruit de la col·laboració entre tots els agents. La pregunta que es planteja és: quin ha de ser el rol de l’autoritat portuària. Cal centrar-se en tres aspectes:

En primer lloc, cal actuar com a facilitadors i crear les condicions propícies per al desenvolupament del capital humà i la innovació social. Això es materialitza en iniciatives i projectes emmarcats en les línies d’acció esmentades anteriorment. En segon lloc, potser amb això no n’hi ha prou, i també cal actuar com a desencadenants d’aquests processos d’innovació i canvi, duent a terme accions que despertin la voluntat d’innovar i de cocrear.

Finalment, l’Autoritat Portuària pot actuar com a aglutinadora. D’una banda, per les possibilitats que li ofereix el seu paper a l’hora de relacionar-se i tenir ascendència amb molts dels grups d’interès. De l’altra, perquè té al seu abast una visió global dels reptes i oportunitats de la comunitat portuària. A més, pot crear relacions de confiança basades en estratègies win-win, i gestionar els conflictes que es produeixen en qualsevol comunitat d’una manera innovadora.

En definitiva, la innovació social i el capital humà són factors clau per al desenvolupament dels ports. És fonamental establir una agenda i portar a terme un pla per assegurar un futur pròsper, en harmonia amb les necessitats dels seus grups d’interès i del planeta en la seva globalitat. Tot això és necessari fer-ho col·laborativament, ja que està en joc que el nostre futur sigui un futur sostenible.