Albert Cot explica què són les illes energètiques: consum i producció d’energia sostenible al Port
El projecte Creators (CREATing cOmmunity eneRgy Systems) promou la posada en marxa de diferents comunitats o illes energètiques a Espanya, Bèlgica, Holanda, Eslovènia, Estònia, Bulgària i França amb l'objectiu de generar i emmagatzemar combustible de fonts renovables per a accelerar la transició energètica i tenir una major independència de la xarxa de distribució elèctrica.
Les signatures d'enginyeria Cordeel i COMSA lideren el consorci encarregat de planejar i executar aquestes illes energètiques europees. El Port de Barcelona participa d'aquest programa amb una instal·lació inicial en el Moll de Pescadors que s'espera que incrementi el seu autoconsum d'energia renovable del 44% al 68%. Amb un consum registrat de 777 megavat-hora (MWh) al 2019, el sistema inclou la instal·lació de 1.545 panells fotovoltaics que generarien un total de 708 MWh d'energia renovable. Albert Cot, màxim responsable de COMSA, explica els detalls a PierNext.
Què és una illa energètica?
És un model que aposta per l'autosuficiència, tant en la generació d'energia, com en el seu consum i emmagatzematge. Redueix la dependència de la xarxa de distribució i requereix un transport menor d'energia i, per tant, una disminució en les pèrdues que pot ocasionar. Tota l'energia consumida localment és una energia eficient. Un altre avantatge és que assegurem el pagament d'energia a un preu conegut, ja que la instal·lació de, per exemple, un número concret de potència fotovoltaica es fa amb un pla de negoci a 15 o 20 anys vista i, tret que hi hagi un imprevist com una catàstrofe natural, saps l'et va costar l'energia durant els pròxims 15 anys.
Quin és l'impacte de disposar d'elles en grans infraestructures com a ports o aeroports?
Per a una gran infraestructura és molt important tenir una previsió del cost energètic, un component important, a més de ser capaç de generar part de la seva energia i que aquesta sigui de fonts renovables.
Quins canvis s'estan produint en el sector energètic?
Quan parlem de la transició energètica, ens referim a canvis globals, no a nivell regional o estatal, especialment en el context d'emergència climàtica en el qual ens trobem. La descarbonització, la generació d'energia elèctrica basada en combustibles fòssils, està sent desplaçada per fonts d'energia renovables, bàsicament energia solar, mitjançant tecnologies fotovoltaiques, i energia eòlica, mitjançant la producció en terra i offshore.
El segon pilar són els grans centres de producció, nuclear o de cicles combinats amb gas natural, que produeixen grans potències elèctriques de l'ordre dels 1.000 megavats. Els nous models aposten per la descentralització en zones de generació elèctrica més distribuïdes en el territori i amb potències menors, de 20, 50 o 100 megavats com a molt.
El tercer pilar és la digitalització de l'energia per a generar exactament l'energia que es necessita, ni més ni menys, i sempre en equilibri amb la xarxa de distribució. L'entrada de la digitalització comporta l'ús d'eines digitals de control avançat i la capacitat de tenir bateries que permeten emmagatzemar l'energia d'un edifici, per exemple.
Creators és un pilot que va començar al setembre de 2020 al Moll de Pescadors. Quin és el seu objectiu?
El projecte engloba a la Llotja, la fàbrica de gel i altres instal·lacions d'aquest moll, com a aparcaments i restaurants. Primer, s'identifica i monitora la distribució del consum d'energia al llarg del temps. Com el Port de Barcelona se situa en una zona diàfana, ben orientada i que rep llum solar durant pràcticament els 365 dies de l'any, l'energia fotovoltaica és la més adequada.
Per a això, s'han instal·lat panells en les cobertes dels edificis i en les pèrgoles. Una vegada s'han identificat tant als consumidors d'aquesta energia com als generadors es realitza un exercici de simulació i d'encaix que dóna com a resultat unes conclusions en les quals podem veure quin és el percentatge d'autoconsum i quin és el preu equivalent de quilowatt/ hora generat pels diferents actors. A partir d'aquí, es dimensiona la inversió i explotació de la comunitat energètica.
Les illes es creen amb l'objectiu de fomentar l'autoconsum i la digitalització és l'eina que serveix per a aconseguir-lo
I ja s'han pogut extreure algunes conclusions?
En aquests moments estem en la fase de recollida de dades i tenim diverses estimacions, però prefereixo no compartir-les fins que tinguem els resultats definitius. El que sí que puc explicar és que pot haver-hi un bon encaix, sobretot amb la fàbrica de gel perquè el gel té la capacitat de guardar energia i pot produir-se de nit i emprar-la durant el dia.
Quin repte del procés destacaries?
Pensant més a mitjà termini, possiblement la grandària si l'extrapolem a més molls. En el cas del Moll de Pescadors, tots els edificis i pèrgoles que l'integren estan en un radi pròxim. Referent a la integració amb altres molls, haurem de veure si estan d'acord amb els consums i el seu equilibri. També cal veure, normativament parlant, quanta energia pot transferir-se entre consumidors i a quina potència, ja que en aquests moments pot només fer-se a distàncies curtes o si estan en la mateixa referència cadastral.
Com veus el futur energètic del Port de Barcelona?
El Port, com a organització i institució emblemàtica del sud d'Europa, és una plataforma molt interessant dins de l'àmbit energètic ja que, en el seu cas, la transició cap a energies no contaminants és la suma de moltes coses. Però que el port pugui tenir un component d'energia pròpia, renovable, autosuficient i amb un cost econòmic controlat fa que puguem pensar en altres possibilitats, com per exemple que pugui ser un punt de recàrrega per als vaixells que amarren en les seves instal·lacions. El punt de partida és el d'una infraestructura molt competitiva que pot promocionar l'ús d'aquesta energia en altres agents involucrats. Seria un escenari de futur perfecte per al projecte Creators.
ALBERT COT, UN EXPERT EN INNOVACIÓ TECNOLÓGICA APLICADA A LES ENERGIES
Albert Cot té una àmplia experiència en innovació i emprenedoria en el camp de les energies renovables, l'eficiència energètica, la distribució elèctrica, la infraestructura ferroviària i tecnologies mediambientals.
Actualment col·labora en diferents projectes de la Unitat d'Innovació de COMSA.
El projecte Creators està cofinançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea.