Economia blava: així cooperen ciutats i ports per al creixement sostenible
La mar és i ha estat una gran font de riquesa i de subministrament per a multitud d'indústries, però també és un ecosistema fràgil, degradat i explotat. Garantir el seu bon estat de salut passa per executar accions que potenciïn la seva biodiversitat mitjançant la tecnologia, inversió i el desenvolupament d'estratègies socials, mediambientals i econòmiques. És el que busca l'anomenada “economia blava”, que implica un ampli vertical de sectors i una oportunitat per al creixement sostenible de ciutats i ports. Així s'albira al Puerto de Vigo, que s'ha convertit en un referent a nivell europeu, i a Barcelona, on Ajuntament i Port han signat un acord per a crear un hub d'economia blava.
Què és l'economia blava?
Encara que el seu origen és anterior, el concepte d'economia blava es va encunyar oficialment en la Conferència de Rio+20 organitzada per Nacions Unides en 2012 sota la premissa que “els ecosistemes oceànics saludables són més productius i representen l'única manera de garantir que les economies que depenen de la mar siguin sostenibles”.
“L'economia de la mar va sorgir fa aproximadament 15 anys i té els seus orígens en la política marítima integrada de la Unió Europea. És llavors quan es va prendre consciència que la mar té indústries autònomes amb identitat pròpia i ara s'està posant l'accent en el seu valor afegit, en el qual, la paraula clau és ‘integrada’”, explica Miguel Marques, consultor internacional en Economia Blava.
Si l'economia blava global fos un país, seria la setena economia més important del món. És un segment econòmic que inclou sectors com la pesca, l'aqüicultura, el transport marítim, biotecnologia aqüícola i marina, turisme, energies renovables i la mineria, entre d’altres.
Innovació, tecnologies i inversions al servei de la sostenibilitat marina
Una part essencial de l'economia blava radica a posar tecnologies capdavanteres i inversions públiques i privades al servei del seu desenvolupament. De conjuminar totes dues s'encarrega Seastainable Ventures, una plataforma de venture building que connecta i catalitza inversions en projectes innovadors a l'entorn de l'economia marina sostenible, principalment en la mar Mediterrània. El seu fundador i president, Ignasi Ferrer, ho explica: “Hem desenvolupat una xarxa de 190 entitats científiques internacionals que treballen en la restauració, potenciació i gestió del capital natural marí. A través d'elles identifiquem coneixement i tecnologies i ens ajuden a avaluar possibles oportunitats. A més, tenim més de 70 start-ups internacionals en el nostre radar que treballen a l'entorn de l'economia blava a les quals ajudem a créixer i impulsar els seus projectes”.
Per a Ferrer, atreure inversions és imprescindible per a resoldre molts problemes als quals s'enfronta el medi marí, fonamentalment relacionats amb la pèrdua de biodiversitat. Per això, afegeix, els criteris d'inversió en l'economia blava no sols busquen la rendibilitat sinó contribuir a l'atracció de recursos que potenciïn la recuperació de la mar o compensar l'activitat humana generant un efecte net zero emissions.
Destaca també diverses innovacions en camps com el turisme regeneratiu i la biotecnologia, com a exemple la barcelonina Ocean Ecostructures, que regenera estructures marines com a aerogeneradors, plataformes petrolíferes o molls degradats instal·lant estructures de carbonat càlcic que es mimetitzen amb la naturalesa i permeten que peixos i algues s'acostin a aquestes peixos formant esculls de vida marina.
Si l'economia blava global fos un país, seria la setena economia més important del món
Ciutats i ports, una aliança clau per a l'economia blava
Diverses ciutats s'estan posicionant per a convertir-se en l'epicentre de l'economia blava amb un aliat imprescindible: els ports. L'Ajuntament i el Port de Barcelona, per exemple, han signat un acord de col·laboració per a desenvolupar un hub d'economia blava que abasti tot el litoral barceloní. Els sectors associats a l'economia blava generen actualment 15.000 llocs de treball (1,4% de l'ocupació total), 3.750 milions d'euros de facturació anual i representa un 4,3% del PIB.
“Barcelona té uns vímets excel·lents per la seva ubicació, perquè el seu port és referent al Mediterrani i perquè compta amb un teixit científic i emprenedor que és protagonista en la generació de coneixement. Si sumes tots aquests factors a una indústria marítima ja consolidada des del Port, existeixen oportunitats per a liderar l'economia blava”, afirma Ferrer.
Per a Marques, “el rol dels ports continua evolucionant i ara tenen l'oportunitat de convertir-se en la interfície física on poden confluir tots els verticals de l'economia blava.” La seva afirmació va en la línia del Comunicat de la Comissió Europea sobre un nou enfocament de l'economia blava sostenible de la UE, publicat al maig, que destaca que “més enllà del transport i la logística, el seu futur radica en el desenvolupament de la seva funció clau com a centres energètics (per als sistemes integrats d'electricitat, hidrogen 12 i altres combustibles renovables i amb baixes emissions de carboni), per a l'economia circular, per a la comunicació i per a la indústria”.
Projecte Blue Growth Vigo, pioner a Europa
Ciutats europees com Gènova i Lisboa també s'estan movent per a aprofitar les oportunitats de creixement que ofereix l'economia blava. A Espanya, l'Autoritat Portuària de Vigo va establir l'estratègia Blue Growth Vigo, dividida en dues etapes; 2016-2020 i 2021-2017, per a canalitzar iniciatives emmarcades dins de l'economia marina sostenible.
El pla d'acció vigués es basa en l’integració entre el port i les empreses i col·lectius que operen en l'espai portuari amb la ciutat per a generar un impacte positiu sobre l'economia, l'ocupació i benestar de les persones i el medi ambient.
El seu valor afegit, segons exposa Carlos Botana, Cap del Departament de Sostenibilitat de la APVigo, són aquells factors que caracteritzen l'entorn de Vigo i les poblacions de la seva ria, que tradicionalment ha viscut de l'explotació dels recursos marí-costaners a través del turisme, de la pesca, del transport marítim i del marisqueig però que també compta, entre altres, amb un capital natural d'alta riquesa biològica i paisatgística i està localitzat de manera estratègica en el Corredor Atlàntic.
“Tot això permet que comptem amb un alt nivell de concentració de centres de coneixement representats pel Campus do Mar i centres de recerca i tecnològics, organitzacions empresarials dels sectors econòmics marí-costaners, administracions amb experiència en el desenvolupament territorial i una societat civil sensibilitzada i involucrada en aquests reptes. La involucració de tots ells i la cooperació públic-privada és la clau de l'èxit”, afirma.
En la primera etapa es van dur a terme 38 projectes i es van plantejar 44 accions i per a la segona s'han ampliat a 46, 25 dels quals es troben en execució. Inicialment, es van establir 14 grups de treball -un per àrea identificada- ara reduïts a 6.
“Teníem clar que només si aconseguíem treballar amb la mateixa intensitat en cadascuna d'aquestes dimensions aconseguiríem generar un impacte positiu. D'altra banda, ens agradaria destacar el mesurament de l'impacte d'aquestes estratègies a través d'indicadors fonamentats tant en l'acompliment del propi pla com en la seva capacitat de generació de canvi”, explica.
Botana fa una reflexió final sobre el paper dels ports en el context de l'economia blava: “Des del disseny del pla, vam tenir molt clar que cap port podrà tenir èxit si ho fa de forma aïllada.” Vigo ostenta actualment la presidència del Grup Blue Growth de l'Organització Europea de Ports Marítims (ESPO) i és el guanyador del premi de sostenibilitat atorgat per l'Associació Internacional de Ports (IAPH) pel projecte “Peiraos do Solpor”, l'objectiu del qual és transformar infraestructures “grises” o degradades de l'entorn portuari en infraestructures verdes.
Components de l'economia blava
Tipus d'activitat | Subcategories d'activitat | Indústries relacionades/ Sectors | Impulsors del creixement |
Pesca i comerç de recursos vius marins | Pesca i aprofitament de la vida marina | Pesca (producció primària) | Demanda per a alimentació i nutrició |
Pesqueres secundàries i activitats relacionades (per exemple, processament i fabricació d'equips i xarxes, producció de gel i subministrament, construcció de vaixells i manteniment, fabricació d'equips d'elaboració de peix, envasat, màrqueting i distribució) | Demanda per a alimentació i nutrició | ||
Comerç de productes de la mar | Demanda per a alimentació i nutrició | ||
Comerç de productes de la mar no comestibles | Demanda de productes cosmètics, farmacèutics i per a mascotes | ||
Aqüicultura | Demanda per a alimentació i nutrició, especialment proteïna | ||
Ús de recursos vius marins per a productes farmacèutics i aplicacions químiques | Biotecnologia marina i bioprospección | I + D i ús per a la cura de la salut, cosmètica, enzims nutracèutics i altres indústries | |
Extracció i ús de recursos marins no vius (no renovables) | Extracció de minerals | (Fons marí) mineria | Demanda de minerals |
Extracció de fonts d'energia | Petroli i gas | Demanda de fonts de energia (alternatives) | |
Generació d'aigua dolça | Dessalinització | Demanda d'aigua dolça | |
Ús de forces naturals renovables i inesgotables (energia eòlica, de les ones i mareomotriu) | Generació d'energies renovables (off-shore) | Renovables | Demanda de fonts de energia (alternatives) |
Comerç | Transport i comerç | Naviliera i construcció naval | Creixement en comerç marítim; demanda de transport; regulacions internacionals; transport maritimo indústries (construcció naval, desballestament, registre, mariner, operacions portuàries, etc.) |
Transport marítim | |||
Ports i serveis relacionats | |||
Desenvolupament costaner | Planificació nacional ministeris i departaments, sector privat | Urbanització costanera, regulacions nacionals | |
Turisme i oci | Autoritats de turisme nacional, sector privat, altres sectors rellevants | Creixement global del turisme | |
Contribució indirecta a entorns i activitats econòmiques | Captura de carboni | Carboni blau | Mitigació climàtica |
Protecció costanera | Protecció de l'hàbitat, restauració | Creixement resilient | |
Eliminació de residus llaura indústries terrestres | Assimilació de nutrients, residus sòlids | Gestió d'aigües residuals | |
Existència de biodiversitat | Protecció d'espècies, hàbitats | Conservació |
The potential of the Blue Economy (World Bank Group)