Manglars, marenys i prades marines cobreixen un percentatge molt petit de la superfície del món però són fonamentals per a combatre el canvi climàtic. (GettyImages)
El tresor de manglars, marenys i prades marines: què és el carboni blau i per què és tan important?
Al llarg de tot el món i amb l'única excepció de l'Antàrtida, les línies que mars i oceans dibuixen en les costes alberguen els coneguts com a ecosistemes costaners de carboni blau. Es tracta de manglars, marenys i prades marines, entorns que a més de protegir els hàbitats del litoral tenen la capacitat d'emmagatzemar grans quantitats de carboni.
Publicat el
22.09.2021
Manglars, marenys i prades marines cobreixen un percentatge molt petit de la superfície del món però són fonamentals per a combatre el canvi climàtic. (GettyImages)
Malgrat la seva gran importància ecològica, aquests tres ecosistemes estan també entre els més amenaçats de la Terra. Per a evitar que la seva destrucció alliberi aquestes reserves de carboni – el conegut com a carboni blau –, s'han posat en marxa diferents projectes de protecció i restauració. Són iniciatives de gran interès per als ports de tot el món, ja que contribueixen a la cura de la seva principal font de riquesa: les mars i oceans.
El carboni que segresten les costes
Part del diòxid de carboni (CO₂) de l'atmosfera és absorbit per ecosistemes com a boscos, sòls i, per descomptat, oceans. Aquests ajuden a acumular el carboni i evitar que s'alliberi, la qual cosa acceleraria el canvi climàtic. En les zones costaneres hi ha tres tipus d'ecosistemes que juguen un paper fonamental per a atrapar-lo: es tracta de les prades marines, els marenys i els manglars. Al carboni que emmagatzemen el coneixem com a carboni blau. Es diferencia així del verd, aquell que segresten les plantes i els sòls terrestres.
Aquests tres ecosistemes cobreixen un percentatge molt petit de la superfície del món, però resulten fonamentals per a combatre el canvi climàtic ja que tenen la capacitat d'acumular carboni durant centenars i fins i tot milers d'anys.
“A diferència de molts ecosistemes terrestres, on la matèria es descompon més ràpid, en aquests s'emmagatzema amb moltíssima eficiència. Això els converteix en embornals de carboni molt importants”, explica Miguel Ángel Mateo, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).
D'acord amb Mateo, l'eficiència d'aquests ecosistemes per a emmagatzemar carboni és més elevada que la de qualsevol altre entorn. El problema és que hi ha molt pocs, per la qual cosa s'hauria de fer tot el possible per protegir-los. No obstant això, durant les últimes dècades l'extensió d'aquests ecosistemes marins s'ha reduït de manera dràstica, donant lloc a un problema doble. D'una banda, ha contribuït a l'alliberament de grans quantitats de CO₂, acumulat durant centenars o milers d'anys, a l'atmosfera. Per l'altre, ha acabat amb els hàbitats capaços d'atrapar més en el futur.
Temps de solucions
En els últims anys s'han posat en marxa iniciatives per a evitar la deterioració d'aquests ecosistemes de carboni blau i també per a fomentar la seva repoblació. Alguns exemples en l'àmbit espanyol són els de Life Blue Natura, un projecte que contribueix a conèixer i millorar les condicions dels embornals de carboni blau en les aigües d'Andalusia, o Save Posidònia Project, que busca promocionar el turisme sostenible i recaptar fons per a la conservació d'aquesta planta marina a Balears.
Les necessitats varien en funció dels ecosistemes i l'àrea d'acció. “En general, restaurar els marenys és senzill”, assenyala Mateo. “Només és necessari tornar a connectar les zones degradades o seques amb el flux natural de marees i de la mar i elles mateixes es van recuperant”.
En el cas de les prades marines, afegeix, és més complicat, encara que recerques recents han demostrat que poden aconseguir-se taxes de supervivència de fins al 90% si se selecciona bé el lloc on es reforesta. “És costós, perquè cal anar col·locant planta per planta sota l'aigua, bussejant. Però el que es perd en termes de riquesa pesquera, atractiu turístic i protecció de la línia de costa és encara més elevat. El cost de plantar-les sempre és inferior al risc de perdre-les”, indica l'investigador.
El mateix succeeix amb els manglars, ecosistemes capaços de protegir les costes de tempestes, tsunamis, l'erosió i l'augment del nivell de la mar que, a més, proporcionen aliments i mitjans de vida a milions de persones. D'acord amb una recerca del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), cada hectàrea de bosc de manglar representa un valor estimat de, almenys, 30.000 dòlars a l'any.
Per a mantenir-los sans i en bon estat, nombroses comunitats del món (des de Kenya fins al Carib, passant pel Pakistan) estan participant activament en tasques de reforestació de manglars.
Oportunitats també per als ports
Els ports tenen molt a aportar per a protegir aquests ecosistemes i el carboni blau. D'una banda, tenen l'opció de reduir les seves emissions i també l'ús de contaminants com a biocides, hidrocarburs o olis. “Avui dia hi ha versions de pintures, vernissos, antiincrustants de cascos i molts altres materials menys contaminants que els tradicionals. Per exemple, els que es basen en òxids de coure”, assenyala Mateo.
Una altra opció molt interessant és participar en projectes de restauració o patrocinar accions de compensació d'emissions. En el seu intent de convertir-se en carboni neutral, el Port de Seattle ha començat el Blue Carbon Pilot Project, un pla per a atrapar el carboni a través de la vegetació. En 2018, es van plantar algues i pastures marines en una zona del port, alhora que es van repoblar les poblacions de mariscos.
En total, es va treballar en la reforestació d'una superfície de deu hectàrees. Encara que l'esforç no acaba aquí: és necessari recopilar dades per a constatar els beneficis del projecte.
Una altra iniciativa és la de l'Autoritat Portuària del Comtat de Manatee a Florida, que compta amb un programa de reintroducció de 600.000 cloïsses joves nadiues que filtren de manera natural el nitrogen, el fòsfor i la clorofil·la de les aigües de la badia mentre s'alimenten de fitoplàncton, proporcionant un fertilitzant innat per a les prades marines autòctones i permetent la vida a una àmplia varietat d'espècies marines locals.
Totes dues experiències demostren que els ports poden contribuir significativament en la preservació del carboni blau.
