Governança Mobilitat Medi ambient

Corredors verds marítims: què proposa la Declaració de Clydebank?

La transició cap a un sector marítim més net i sostenible requereix d'accions conjuntes i molts compromisos. Transformar vaixells i infraestructures per a aconseguir un sistema més eficient i alinear el sector amb els objectius de l'Acord de París ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una obligació. Per a fomentar aquest canvi i donar suport al desenvolupament de combustibles i solucions netes, diversos països van signar la Declaració de Clydebank durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) per a promoure la creació de corredors verds marítims.

Publicat el 07.01.2022

PierNext

La Declaració de Clydebank pretén crear corredors marítims verds, lliures d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, entre dos o més ports del món. (GettyImages)

La Declaració de Clydebank és un conjunt d'intencions per a afavorir la creació de corredors marítims verds gràcies a la cooperació entre països, d'una banda, i entre països i els diferents agents del sector, per l'altre. El seu principal objectiu és reduir l'impacte mediambiental de les activitats marítimes a tot el món.

I com pensa aconseguir-ho? Incentivant la creació de corredors marítims ecològics, lliures d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, entre dos o més ports de tot el món. Fins al moment, un total de 22 països s'han adherit a la declaració.

El perquè està cada vegada més clar: d'acord amb el ‘Quart estudi de l'OMI sobre gasos d'efecte d'hivernacle’, el sector va emetre més de mil milions de tones de diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos contaminants l'any 2018, i tot sembla indicar que la xifra continuarà pujant si no es prenen mesures. Això a pesar que entre 2008 i 2018 les emissions absolutes de gasos d'efecte d'hivernacle en el transport marítim internacional van disminuir al voltant d'un 7% mentre que el trànsit marítim va créixer un 40%. Això representa el 2% de totes les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle d'origen humà.

S'ha produït, doncs, una clara millora en la intensitat d'emissions de carboni del transport marítim (emissions de carboni per unitat de transport, en t x milla) que en 2018 va ser aproximadament un 30% menor que en 2008. No obstant això, aquestes millores energètiques no seran suficients per a aconseguir l'objectiu de l'OMI de reduir les emissions absolutes un 50% en 2050 si no es desenvolupen tecnologies amb zero emissions.

Les conclusions d'altres documents recents, com el Sisè Informe del Panell Intergovernamental d'Experts de Canvi Climàtic (IPCC), criden també accelerar la descarbonització. En aquest cas, s'assenyala que és ja inevitable que les temperatures mitjanes aconsegueixin una pujada de 1,5 °C respecte al segle XIX en les pròximes dues dècades. Si les emissions continuen augmentant, la temperatura podrà pujar fins a 4,5 °C en 2100.

Moltes de les conseqüències del canvi climàtic es notaran en les mars. D'acord amb l'informe de l'IPCC, l'Àrtic i el Mediterrani estaran entre les regions més afectades. Per això, cada vegada existeix més interès a començar a trobar solucions des del propi sector de la mar.

Sis corredors per mitjans de segle

El principal objectiu de la Declaració de Clydebank (una declaració d'intencions no vinculant) és establir almenys sis corredors verds ecològics entre dos o més ports per a mediats d'aquest segle i augmentar aquest número durant els pròxims anys.

Per als operadors, participar és voluntari, i a més no és obligatori que totes les embarcacions siguin de zero emissions per a transitar per un corredor verd. Es va estipular per escrit, també, la voluntat d'avaluar els objectius aconseguits en 2025.

Per a aconseguir crear aquests corredors més sostenibles, s'espera que els països signataris fomentin la creació d'aliances entre els estats, els ports, les empreses i tots els operadors que treballen al llarg de tota la cadena de valor. Només d'aquesta manera és possible accelerar la descarbonització en el sector.

“La Declaració de Clydebank proposa facilitar l'establiment d'aliances en les quals participin els diferents agents involucrats en aquest procés”, assenyalen des de l'Associació de Naviliers Espanyols (ANAVE). “Iniciatives com aquesta serveixen per a sensibilitzar i involucrar a tots els actors implicats i ajudar a accelerar el procés”.

Els reptes, també a nivell tècnic

En aquest context, la cooperació i el suport a les iniciatives més pioneres en l'ús de tecnologies renovables és fonamental. “Les empreses navilieres són molt conscients que és necessari i urgent evolucionar cap a un transport marítim neutre en carboni, alguna cosa que només es podrà aconseguir amb el desenvolupament d'una nova generació de tecnologies i combustibles que avui dia no existeixen”, indiquen des d’ANAVE.

D'acord amb els portaveus de l'associació, les bateries o piles de combustible per a propulsió en rutes molt curtes podrien ser una solució per a l'establiment d'un primer corredor verd en pocs anys. A més, el gas natural liquat permet eliminar les emissions de gasos contaminants ja en l'actualitat. I, quan l'oferta estigui disponible, els biocombustibles podrien ajudar a reduir la petjada de carboni.

“També existeixen diferents mesures d'eficiència energètica que les empreses han vingut implantant des de fa ja molts anys”, expliquen. “Aquestes contribueixen a reduir les emissions i, no menys important, el consum de combustible, una de les principals partides de cost de les companyies navilieres”.

No obstant això, i tal com assenyalen des d’ANAVE, una vegada es desenvolupin noves solucions, sorgiran reptes encara majors: generar energia renovable suficient per a impulsar els vaixells; crear una nova infraestructura terrestre per a la fabricació, el subministrament i el maneig d'aquests combustibles i desenvolupar programes de formació i procediments de seguretat completament nous, per exemple.

“Una tasca enorme per a una indústria que depèn gairebé exclusivament dels combustibles fòssils i formada en la seva majoria de petites i mitjanes empreses i sense experiència en desenvolupament tecnològic”, conclouen.

22 candidats a impulsar els corredors verds

Fins avui, 22 països de tot el món han signat la Declaració de Clydebank. En la llista estan Austràlia, els Estats Units, el Canadà, el Japó, Nova Zelanda i nombrosos països d'Europa, entre ells Espanya. Estan també el Marroc, Costa Rica i Xile, els únics representants del continent africà i d'Amèrica Llatina.

“Falten molts en aquesta declaració”, assenyalen des d’ANAVE. “El transport marítim és un sector internacional, que ha de regular-se en l'àmbit global per l'OMI [Organització Marítima Internacional]. Quants més estats s'involucrin en el procés de la descarbonització, abans s'aconseguirà l'objectiu”.

No obstant això, el pla de crear aquests corredors verds no és l'únic que busca accelerar el desenvolupament de noves tecnologies i combustibles més responsables amb el medi ambient. Un altre exemple, indiquen des d’ANAVE, és l'impulsat per la Cambra Naviliera Internacional (ICS, per les seves sigles en anglès).

“Aquest organisme ha proposat la creació d'un Fons d'I+D dotat amb 5.000 milions de dòlars i finançat per les companyies navilieres mitjançant una contribució obligatòria per cada tona de combustible consumit pels vaixells”, expliquen. “I existeixen altres iniciatives amb la mateixa finalitat. Cadascuna d'elles contribuirà amb el seu granet de sorra per a aconseguir aquest objectiu”.