Electrificació dels ports: èxits i dificultats del projecte EALING

3) Estudis tècnics per a la infraestructura d'electrificació

Aquesta tercera i última part va presentar estudis del disseny tècnic detallat per a la infraestructura d'electrificació necessària en els ports: ampliacions, garanties d'un subministrament d'energia sòlid per a la xarxa portuària, estudis Front End Engineering Design (FEED) dels equips primaris i secundaris, estimació de costos i pressupost final.

Les principals inquietuds se centren en que la infraestructura actual no sigui capaç de satisfer la demanda d'energia o que les connexions de cable a terra interfereixin amb la infraestructura portuària existent.

A continuació, es va esmentar la instal·lació ja disponible en diversos ports que participen en el projecte, com els d'Ancona, Dublín o Barcelona i es van presentar els casos concrets de Piraeus, Burgas, Varna, Rafina i Constança.

Quan conclogui al juny de 2023 s'espera que els 16 ports participants comptin amb 90 posicions OPS i una potència total instal·lada de 200 MW.

Les opinions del sector

Una vegada concloses les presentacions, es va celebrar una taula rodona en la qual es van expressar opinions des de diverses òptiques del sector. Per a José Manuel Pagés Sánchez, project manager i director d'Agenda AIVP 2030, els grans ports, com el cas de Vancouver, que compta amb una instal·lació OPS des de 2009, han de liderar el camí. “Ports de grandària mitjana poden entendre millor quins són els reptes, les necessitats tècniques i els potencials models de negoci abans de passar a la qüestió del finançament”, va assenyalar.

Per a Pagés Sanchez, els ports situats en àmbits urbans han de respondre a les preocupacions ciutadanes sobre la qualitat de l'aire i per això diu que entre els membres de AIVP, una ONG que porta 30 anys reunint stakeholders de l'àmbit urbà i portuari i als seus associats, han accelerat el procés d'implementació d'infraestructura OPS.

Gert Nørgaard, director d'estratègia i planificació del port de Copenhagen Malmö va explicar que en el seu cas, han arribat a un acord amb les navilieres per a la instal·lació d'infraestructura OPS. La capital danesa sí que està habilitada per a proveir d'electricitat als vaixells però Malmö encara no perquè falta segellar aquest acord.

“A mesura que s'aproximi la data assenyalada per la Comissió Europea s'accelerarà el procés. Això és una cosa que ja vam experimentar quan l'OMI va declarar que havien de reduir-se les emissions de sulfur i nitrogen en la mar Bàltica i que les navilieres van executar amb rapidesa”, va afegir.

En el cas de Copenhagen, va compartir que per als vaixells Ro-Pax van poder instal·lar la xarxa elèctrica dins de la terminal. No obstant això, estan experimentant més problemes per a instal·lar la infraestructura necessària per a proveir als creuers, ja que aquesta estarà situada a 7 km del port i seran necessaris 4 Hz i 11 MVA de potència. Encara que inicialment l'estat danès va decidir no invertir en aquesta instal·lació, gràcies al 20% de cofinançament rebut des d'Europa i el recent suport de la ciutat, podran solucionar aquestes qüestions.

Sobre els aspectes reguladors, Jorgen Bjerre, cap adjunt de la Unitat de Ports i Navegació Interior de DG MOVE, va avançar que el programa europeu ‘Fit for 55’ contempla diverses mesures sobre els ports i infraestructura OPS. 

“Els ports que tinguin un nombre d'escales de contenidors, transbordadors o creuers a l'any superior a un llindar concret hauran de subministrar OPS a un mínim del 90% per a 2030”, va explicar.

L'expert va afegir que no s'exigirà el 100% per a permetre que els ports inverteixin el 10% restant en un altre tipus d'embarcacions que podrien emprar la xarxa de manera ocasional.

Per part seva, Fanny Lossy, assessora principal de Política, Seguretat Marítima, Medi Ambient i Offshore d’ECSA, va assegurar que és necessari estandarditzar la connexió, freqüència i voltatge d'aquesta infraestructura, però que cal no oblidar que el centre del debat és la descarbonització del sector, no la tecnologia emprada.

“L’OPS és una solució adequada per al transport marítim de curta distància però comporta un còctel complex d'infraestructura, regulacions en la construcció de la xarxa elèctrica i un context local específic per a cada estat membre”, va exposar.

Finalment, Roland Teixeira, president de EOPSA, va recordar que fa dues dècades que la instal·lació d'infraestructura OPS està damunt de la taula. “La diferència és que ara, gràcies a l'evolució tecnològica, comptem amb les eines per a accelerar la seva implementació”, va concloure.

Per a estar al dia dels futurs avanços del projecte, uneixi's a la Plataforma EALING per a stakeholders aquí.

Per a més informació sobre el projecte, visiti la pàgina web i visualitzi el vídeo explicatiu del projecte: