Persones Economia

“S’ha de pensar en el porta a porta i no en el port a port”

Carles Rúa és el responsable de Projectes Estratègics i d’Innovació del Port de Barcelona. Aprofitant la seva presència en el marc del Saló Internacional de la Logística 2018 (celebrat a Barcelona), parlem amb ell del model d’innovació que apliquen els ports que volen continuar sent competitius.

Publicat el 28.06.2018

PierNext

Carles Rúa és el responsable de Projectes Estratègics i d'Innovació del Port de Barcelona. [Imatge del Port de Barcelona]

Per què és tan important per als ports adoptar un model d’innovació?

Perquè el negoci està canviant. Estem assistint a la transformació de la indústria logística, i alhora les noves tecnologies propicien l’aparició d’oportunitats fins ara inèdites. A més, el context econòmic també està canviant i els ports són una eina bàsica de l’economia. O són capaços d’adaptar-se al nou entorn o deixaran de complir la seva funció com a valedors de l’economia i del comerç internacional.

Els pròxims anys, en quines àrees creu que els ports veuran més innovació tecnològica?

Al meu parer, les àrees més afectades per la innovació seran principalment tres: la sostenibilitat, la digitalització i l’automatització. La principal és la sostenibilitat. Amb l’ús de nous combustibles, les eines d’optimització de càrregues per evitar viatges en buit, l’electrificació i, és clar, l’adaptació dels mitjans de transport terrestre i la maquinària portuària (que també evolucionaran cap als combustibles alternatius), s’aconseguirà reduir de manera efectiva l’impacte mediambiental dels ports. Pel que fa a la digitalització, els ports ja han fet un esforç molt important, els últims anys, per transformar el que eren abans fluxos documentals a fluxos electrònics, amb la implantació de sistemes com els Port Community Systems, per exemple. Ara toca fer un nou pas, vinculat al concepte de port 4.0 o logística 4.0, i començar a generar informació útil per als usuaris a partir d’elements tecnològics, com la sensorització o les càmeres, per exemple. Finalment, l’altra àrea que patirà una revolució serà l’automatització. Portes automàtiques, vehicles autònoms, vaixells autònoms... En aquest àmbit, encara cal més rodatge, però hem d’estar atents, perquè els pròxims anys la transformació serà radical.

Quines noves necessitats sorgides de la transformació digital han de satisfer els ports?

Hem de ser capaços de proporcionar la informació que necessiten els nostres clients per prendre decisions. El port ha de facilitar a un operador logístic, o a un importador o exportador, les dades necessàries i suficients perquè, en temps real, pugui prendre decisions sobre què fer, o com actuar, amb els contenidors quan arriben al recinte portuari.

Problemes com la congestió o la gestió de les vies són dues de les àrees amb més necessitat de millora. Què es pot fer sobre aquest tema en matèria d’innovació?

L’ideal seria la possibilitat d’evacuar la mercaderia del port amb el ferrocarril i, en aquest cas, no estaríem parlant tant d’innovació tecnològica, sinó de model de negoci per aconseguir adaptar el transport ferroviari a les necessitats dels nostres usuaris. Amb tot, com que el transport per carretera continuarà sent majoritari, aquí sí que els nivells d’automatisme seran un factor rellevant: portes automàtiques per agilitzar l’entrada, finestres temporals per programar l’arribada dels camions, la capacitat d’informar de la situació del port perquè el transportista pugui prendre decisions, etc. Es tracta de ser capaç de transformar el big data que es genera en un port en informació útil en temps real i d’ajudar els operadors a prendre decisions basant-se en aquestes dades en temps real. A més, no s’ha d’oblidar la capacitat de fer prediccions que ofereix la intel·ligència artificial. La gestió de la business intelligence serà fonamental en el futur per poder fer prediccions en funció de com evoluciona una situació determinada i, a partir d’aquí, anticipar-se als problemes que puguin aparèixer. Aquí l’autoritat portuària exerceix una funció molt important, ja que és l’organització que té accés a totes les dades i la més preparada per posar-les a disposició dels usuaris. Les navilieres volen un port que sigui un pitch stop. Disposar de tota aquesta informació els permet prendre decisions mentre estan navegant que poden fer servir per optimitzar els seus recursos.

Quina funció exerceix la transformació del transport per carretera, amb els megatrucks i la tecnologia del platooning, entre d’altres, a l’hora de mantenir la competitivitat dels ports?

El sector per carretera està canviant molt i estem a punt de viure un veritable procés disruptiu amb l’arribada dels vehicles autònoms, els vehicles connectats, les carreteres intel·ligents, etc. En el cas dels ports, la carretera continuarà sent dominant, perquè la major part dels nostres clients es troba en un radi reduït, així que la ràpida evolució d’aquesta àrea també significarà canvis importants per a les instal·lacions portuàries.

Els ports urbans, com el de Barcelona, han de tenir en compte el seu impacte sobre l'entorn més immediat. [Imatge de Port de Barcelona]

Quins reptes en matèria d’innovació presenten els ports situats en un enclavament urbà, com és el cas del Port de Barcelona?

Aquests ports tenen el repte addicional de la convivència amb la ciutat i temes com la sostenibilitat i la seguretat són de màxima importància. Per aquest motiu, cal extremar l’atenció i saber donar resposta a les expectatives singulars dels diversos grups d’interès que té un port ubicat en un nucli urbà.

En aquesta línia, pot explicar en què consisteix el model d’extended port?

Tradicionalment, la feina dels ports s’acabava on s’acabava el seu perímetre: quan el contenidor sortia per la porta, ja no era problema seu. En aquests moments, això no és així. Els ports han d’entendre que formen part de cadenes logístiques. El que l’importador o l’exportador vol saber és quan arriba la mercaderia al seu magatzem o si ja ha sortit del seu origen. Això vol dir preocupar-se pel que passa més enllà de la instal·lació portuària. Ara es tracta de pensar en el porta a porta, i no en el port a port. Cal començar a desenvolupar serveis d’informació que abastin tota la cadena logística i integrar el que està passant a les terminals del port amb el que passa a les terminals interiors, així com als diferents trams de transport marítim o terrestre.

En quina direcció creu que evolucionaran els ports?

Els ports han de ser cada vegada més àgils. Hi ha una sèrie de tendències que apunten a vaixells cada cop més grans. Un vaixell no farà escala en un port per deixar-hi vint contenidors, n’hi descarregarà dos mil o tres mil i en recollirà el mateix nombre. Rebre tres mil contenidors de cop significa que cal ser capaç d’evacuar-los ràpidament, així que, o tens els serveis d’informació que et permetin ser àgil, o el vaixell atracarà en un altre port. Si un port no és diligent, desapareixerà. I si en el passat ser àgil volia dir poder moure cinc-cents contenidors en una sola operativa, avui implica la possibilitat de fer 6.000 moviments per escala. Els ports que no innovin, que no s’adaptin a aquest nou context, estaran condemnats a tenir una funció residual en el comerç internacional; en altres paraules: innovar o morir.

Temes

A