“Els ports es convertiran en impulsors del nou model econòmic”

En què es diferencia el seu model de port development company del de port authority tradicional?

Per a mi, una port development company ha de tenir la missió de desenvolupar l’ecosistema portuari, és a dir, que ha de ser capaç de gestionar l’espai físic, però també actuar amb una visió més àmplia, col·laborant i avançant-se a les necessitats de la seva hinterland. Les autoritats portuàries, i els ens de gestió similars que han funcionat amb èxit fins ara, han gestionat els espais físics sense processos avançats de business development. Es continua valorant el bon funcionament d’un port pel volum de tones i contenidors que mou. Aquest model canviarà per adaptar-se als canvis econòmics i socials actuals. Per exemple, les port development companies s’hauran de dedicar activament a captar talent per incorporar solucions tecnològiques al seu model de gestió. Els ports s’aliaran amb universitats i atrauran start-ups i empreses basades en la innovació i la tecnologia aplicades al negoci marítim i portuari. De la mateixa manera, han de comunicar activament aquesta aposta per la innovació a diferents públics: clients i usuaris, operadors logístics, navilieres, etc., però també en l’entorn industrial i social, perquè tots es converteixin en partners, companys de viatge en aquesta transició.

Com es produirà aquest canvi i qui hi estarà involucrat?

El canvi ha d’involucrar tots els actors del negoci portuari perquè s’acabi amb èxit. Algunes empreses del sector marítim i portuari estan en perill d’extinció, però d’altres estan evolucionant amb èxit. Però sóc molt optimista respecte al conjunt del sector. Hi ha empreses proveïdores de serveis logístics, com és el cas de Kuehne Nagel, per exemple, que estan creixent de manera notable perquè han desenvolupat serveis que aporten valor als clients.

El Port de Rotterdam ha iniciat la seva transició energètica per reduir l'ús de combustibles fòssils. [Imatge de Sascha Hormel]

Quins ports han iniciat aquest canvi?
Rotterdam, que està apostant per impulsar una transició energètica que redueixi la seva dependència dels combustibles fòssils i les seves emissions, n’és un. Actualment, aquest port està treballant en la generació de calor amb els recursos propis i del seu entorn immediat, cosa que suposa una ruptura radical amb el concepte clàssic d’activitat portuària. El Port de Barcelona també està treballant per reduir les emissions contaminants i convertir-se en un port sostenible. Barcelona s’ha avançat a la resta de ports del seu entorn amb iniciatives en àmbits com les solucions telemàtiques, les zones d’activitats logístiques, les terminals marítimes interiors, etc. De fet, el Port de Barcelona és un bon exemple de transició cap a una port development company. L’ecosistema portuari es beneficia del fet d’estar situat en una ciutat altament innovadora i amb capacitat per atreure start-ups i empreses capdavanteres. Ara és quan el Port de Barcelona ha de basar el seu creixement en solucions tecnològiques que aprofitin l’enorme potencial de l’entorn. Necessita que tota la comunitat portuària interioritzi aquesta mirada oberta i aquesta disposició al canvi, cosa que facilitarà la seva capacitat d’anticipació als reptes que imposa la globalització.