Temes

A

Cercar

Els ports i la seva funció en el desenvolupament sostenible

Si entenem desenvolupament econòmic com ‘la capacitat dels països o les regions per crear riquesa per tal de mantenir la prosperitat o el benestar econòmic i social dels seus habitants’ (segons la definició de Wikipedia), també hem d’entendre que aquesta capacitat implica múltiples dimensions, que van des del desenvolupament del capital humà fins a la infraestructura crítica, passant per la competitivitat regional, la sostenibilitat ambiental, la inclusió social, la salut, la seguretat i fins i tot l’alfabetització.

Publicat el 06.11.2018

Pedro Arellano Gil és Adjunt a la Direcció General del Port de Barcelona, patró de la Fundació Cares, conseller de PortVell de Barcelona i de la Escola Europea Intermodal Transport, així com a start-ups de base tecnològica.

La concepció de sostenibilitat del Port de Barcelona és triple: mediambiental, econòmica i social. [Imatge del Port de Barcelona]

Com s’equilibren les preocupacions econòmiques amb les d’una altra índole per garantir que el comerç internacional és sostenible i alhora es beneficia la cadena de subministrament? La resposta tan sols pot ser multidisciplinària: ampliant l’abast de l’avaluació de beneficis i costos i aprofitant l’activitat portuària per fer que la sostenibilitat sigui un mecanisme que impulsi el desenvolupament econòmic de la zona i, per tant, del país.

Amb aquest propòsit naixia el Pla de Sostenibilitat Sectorial el 2016: donar resposta al desenvolupament sostenible de la comunitat portuària per actuar més enllà de les solucions individuals de cadascuna de les organitzacions que formen aquest sector.

Per aconseguir-ho, el Port concep la sostenibilitat des d’una triple perspectiva: ambiental, econòmica i social. Les polítiques dels ports han d’estar interrelacionades per mitjà d’aquestes tres dimensions fent servir un enfocament integrat per aprofitar al màxim el potencial i enfortir els processos portuaris destinats a desenvolupar un port sostenible a llarg termini.

Tot i que fa més de vint anys que es preocupa activament pel medi ambient, el 2017 es va impulsar el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, que incorpora 53 accions que han permès reduir de manera efectiva les emissions contaminants de l’activitat portuària. Entre elles, destaca l’aposta pel GNL com el combustible de mobilitat per als vaixells, els camions i la maquinària de la terminal, així com la renovació de la flota de vehicles del port i les bonificacions als vaixells energèticament més eficients. L’objectiu últim és convertir el Port de Barcelona en el principal hub de subministrament de GNL del Mediterrani.

El Pla de Sostenibilitat Sectorial neix en 2016 per donar resposta al desenvolupament sostenible de la comunitat portuària, actuant més enllà de les solucions individuals de cadascuna de les organitzacions que formen aquest sector.

Pel que fa a l’activitat econòmica, el clúster industrial que formen les 500 empreses de la Comunitat Portuària genera un volum de riquesa de 3.530 milions d’euros (1,7% del PIB català) i l’1,1% de l’ocupació de Catalunya (41.200 llocs de treball). Tot això es tradueix en uns beneficis per al teixit industrial i comercial de la comunitat de 9.262 milions d’euros (l’equivalent al 6% del PIB i al 5,4% de l’ocupació del país).

Però l’èxit del port no depèn únicament de la seva capacitat per dinamitzar l’economia i crear ocupació, sinó també d’aspectes intangibles, com la confiança generada en la societat o la vinculació amb la prosperitat de la seva ciutadania. El desenvolupament sostenible implica satisfer les expectatives dels clients, però també les de tots els grups d’interès heterogenis vinculats al port. És important que la metròpolis senti de manera intensa i positiva que el fet de tenir un port és un factor que suma i facilita la possibilitat d’arrelament al territori. El Port va néixer al mateix temps que Barcelona, cap al segle i aC, i des de llavors manté la mateixa raó d’existir: connectar territoris i fomentar el comerç de la gent més enllà de la pròpia demarcació, facilitant el desenvolupament de les seves vides. En aquests moments, és important treballar aquesta idea primigènia de relació positiva entre la infraestructura i els habitants de la metròpolis. El Pla de Sostenibilitat Sectorial i les iniciatives que n’emanen són eines clau per aconseguir-ho.

L'èxit del port no depèn únicament de la seva capacitat per dinamitzar l'economia i crear ocupació, sinó també d'aspectes intangibles, com la confiança generada en la societat o la seva vinculació amb la prosperitat de la seva ciutadania.

Com es genera aquesta influència

Per generar una sinergia d’aquest tipus cal respondre a les expectatives que tenen els diferents grups d’interès sobre aquesta infraestructura, sense que importi gaire si la resposta prové de l’Administració pública o de la iniciativa privada. Per desenvolupar aquesta relació més intensa i positiva, primer s’ha d’aconseguir canviar les relacions que té el port respecte als seus stakeholders. Es comença mapant qui són aquests grups d’interès (en el nostre cas, n’hi ha més de trenta, que, a més, tenen subgrups propis), per continuar identificant els partners portuaris (serveis al vaixell, a la ciutadania, al passatge, les administracions públiques, etc.) i identificant-ne les corresponents expectatives. A partir d’aquí, es treballen els espais de relació entre els grups d’interès i els partners portuaris.

A continuació, s’articula el Pla de Sostenibilitat, que és el que a escala operativa ofereix una sèrie de rutines que ajuden a baixar a terra com s’abordaran totes aquestes expectatives: quines línies prioritzar, quines activitats fer dins d’aquestes línies, la difusió dels resultats, etc.

Cada any, a la memòria anual es classifiquen els resultats obtinguts tant en el terreny numèric com de bones pràctiques, per tenir una fotografia en el temps de com s’està avançant en matèria de sostenibilitat. A partir d’aquesta memòria, es detecten els àmbits de millora i les mancances, per a les quals es proposen iniciatives per desenvolupar per part de la comunitat portuària i que estan alineades amb els Objectius Mundials de Desenvolupament Sostenible de l’ONU (UN SDG).

 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU (sobretot els referents a Salut i Benestar, Educació de Qualitat, Treball decent i creixent econòmic, així com les Ciutats i Comunitats sostenibles) s'han tingut en compte a l'hora de definir els indicadors per al pla de sostenibilitat.

El Pla de Sostenibilitat ofereix una sèrie de rutines que ajuden a baixar a terra com es van a abordar totes les expectatives dels grups d'interès que formen la comunitat portuària: quines línies prioritzar, quines activitats realitzar dins d'aquestes línies, la difusió dels resultats, etc.

Una nova manera de mirar el Port

S’ha de tenir clar que, des d’una infraestructura portuària, per si sola, no es poden abordar qüestions tan complexes com els equilibris o els desequilibris existents en el comerç global, per més preocupat que pugui estar el Port. La seva responsabilitat implica centrar-se a abordar aquelles qüestions amb un àmbit d’influència que li és propi, afavorint així un desenvolupament més integral, progressiu i sostenible la seu radi d’acció.

De tota manera, un port pot arribar a influir en aquests altres àmbits de preocupació global, quan aprofita la capacitat que té per incidir en els organismes internacionals davant dels quals tingui ascendència. Aquest tipus d’actuacions també suposa poder treballar des dels ports per la sostenibilitat de la seva infraestructura.

Aquest desenvolupament de la influència del Port té una singularitat especial en el factor humà, tant en donar suport a l’ocupabilitat de les persones de la seva metròpolis en el sector portuari, passant per treballar a contrarestar les externalitats que aquesta activitat industrial pugui generar-los, com arribant a aconseguir que aquestes persones siguin defensors apassionats d’un bé públic com és el Port. Influir de manera positiva en el factor humà sempre és determinant per a la sostenibilitat.

Algunes de les dades extretes de la Memòria Anual del Port de Barcelona, que constitueixen una "fotografia" dels avanços dels diferents indicadors sobre sostenibilitat.

Actualment, la Comunitat Portuària manté una mirada molt favorable a la sostenibilitat i ja s’han pres moltes mesures que hi estan relacionades, però hem d’explicar-nos més i millor. El repte de la Comunitat Portuària de Barcelona també inclou involucrar-nos més i millor amb els nostres grups d’interès. Aquesta feina conjunta en el marc del Pla de Sostenibilitat Sectorial ens ajudarà a fer possible un futur més sostenible per al Port.

Així, doncs, és evident que la sostenibilitat és un repte col·lectiu que hem d’assolir entre tots. És tremendament inspirador arribar a imaginar-se el que pot significar, per al futur del Port de Barcelona, arribar a dir que no tan sols som competitius als mercats globals, sinó que també som sostenibles a llarg termini: aquest és el nostre anhel compartit.