Ha arribat finalment l’hora del Just-in-Time als ports?

Per què les operatives Just-in-Time són tan necessàries

El bon funcionament de l'operativa d'arribada, atracament i sortida dels vaixells depèn de l'intercanvi d'informació que es produeix entre aquests, els ports i la resta d'agents involucrats. L'objectiu és fer-ho seguint la denominació Just-in-Time (JIT) per reduir el temps d'espera dels vaixells i reduir emissions, combustible i costos econòmics associats.

• Què és lenfocament enfocament JIT? En lloc que els vaixells arribin ràpidament al port i després hagin d'esperar per atracar, per exemple perquè no hi ha línia d'atracament lliure o perquè els serveis portuaris (remolcadors, amarradors, pràctics) no estan disponibles per facilitar l'entrada del vaixell, l'enfocament JIT coordina l'arribada dels vaixells perquè coincideixi amb la disponibilitat dels serveis del port, reduint així el temps d'espera. Si s'informa el vaixell de l'estat de disponibilitat de les operacions en port, pot modificar-ne la marxa (per exemple, reduint velocitat i, en conseqüència, consums, per arribar a l'atracament just a temps per iniciar la seva operativa. Això pot ser d'especial rellevància en determinades configuracions portuàries, per exemple, en ports en què es disposi de canals de navegació estrets o en els quals les mares multiplicar els temps despera per a múltiples embarcacions.
• 40.000 hores d'espera evitable i 80 milions d'estalvi: és la conclusió d'un estudi de la start-up AWAKE.AI, que va analitzar les dades generades durant un any per tres ports marroquins on es transporten fosfats. En concret, aquells casos en què el vaixell ha hagut d'esperar a la zona de fondeig abans de poder amarrar. La mateixa informació es va analitzar per a cada terminal per esbrinar on es produeixen els colls d'ampolla. "En aquest cas, els tres ports junts van registrar més de 40.000 hores de temps d'espera evitable. Per a les navilieres, el cost per hora és de 2.000 dòlars de mitjana, així que podrien haver estalviat 80 milions de dòlars a l'any als tres ports implantant un sistema just-in-time", exemplifica Karno Tenovuo, cofundador i CEO de la start-up.
• Problema reputacional: a més, la manca de fiabilitat en la planificació de les escales també pot generar un problema reputacional significatiu al sector, afectant la confiança de les empreses distribuïdores i altres actors clau. És el que sosté Airam Rodríguez, CEO d'Híades Consulting, per a qui "no es tracta només de les eines tecnològiques disponibles al port a l'arribada del vaixell, sinó també de l'eficiència dels processos, la transparència i la disponibilitat de la informació. La percepció que tenen la tripulació, la naviliera i l'armador sobre la gestió portuària". A més, continua, la necessitat d'informació i el subministrament no comencen ni acaben amb l'atracament del vaixell, sinó que forma part d'una cadena de subministrament més àmplia, que comença molt abans de l'arribada del vaixell i continua després de sortir. Per això, assegura, garantir la fiabilitat i previsibilitat en la planificació de les escales és clau "per a l'eficiència global del comerç marítim i la competitivitat dels ports en un entorn cada cop més exigent", afegeix.

Els reptes de les solucions Just-in-Time

Per a Even Ambros Holte, Director de Projectes d'Energia i Transport de SINTEF (organització de recerca independent que està desenvolupant el projecte DYNAPORT), la tipologia i models de governança dels ports, unit a la diversitat de parts que intervenen en les diferents etapes de l'operativa d'arribada, amarratge o sortida, són alguns dels obstacles.

"Els ports tenen diferents maneres de comunicar-se, exigeixen diferents tipus d'informació i maneres de presentar-se entre el vaixell i el port. Tot això dificulta l'aplicació d'una solució comuna. El que estem fent a DYNAPORT és desenvolupar i estandarditzar una interfície entre el vaixell i el port que sigui prou específica i genèrica alhora perquè s'adapti a totes les tipologies de ports i pugui integrar les comunicacions JIT”, apunta.

La seva companya a SINTEF, la investigadora i coordinadora Agathe Isabelle Rialland, comparteix els resultats d'una enquesta realitzada per la xarxa Port Call Optimisation, creada per ITPCO i amb què col·laboren, sobre els reptes d'implementar el JIT. Bàsicament, apunta a l'intercanvi d'informació, la seva inexactitud i la manca de voluntat de canvi.

Una altra qüestió que assenyala Airam Rodríguez fa referència a la governança de la pròpia dada i als interessos derivats del seu coneixement. “La informació és poder i, per tant, cal digitalitzar i establir plataformes de comunicació segures, lliures i amb comunicació basada en estàndards, i a més, establir de manera clara polítiques de governança de la dada”, assenyala.

Les dades portuàries o la disponibilitat dels mateixos són, precisament, el repte més gran que ha experimentat la finlandesa AWAKE.AI. "Al nord d'Europa tenim una API oberta on sí que es poden consultar, però al sud i, sobretot, fora d'Europa, no hi ha la mateixa possibilitat, cosa que dificulta molt el desenvolupament d'algorismes i la seva integració", lamenta Tenovuo.

Un projecte europeu que busca implementar el Just-in-Time

El projecte DYNAPORT (Dynamic Navigation and Port Call Optimisation in Real Time), finançat pel programa Horizon Europa, busca l'objectiu global de reduir les emissions dels vaixells i les del transport marítim en un 10% abordant una de les problemàtiques de la indústria marítima: el temps d'espera al port i la coordinació i cooperació entre vaixells, terminals i autors.

El projecte es divideix en vuit objectius, que Agathe Isabelle Rialland comenta breument. Abans de fer-ho, assenyala una altra condició establerta pel projecte: que els resultats siguin implementables i escalables.

1. Processos portuaris i models de negoci
   "Hem començat a mapejar els processos actuals dels ports, de la planificació de viatges de les navilieres i com s'estableixen els models de negoci per entendre quins són els desafiaments relacionats amb l'optimització de viatges i escales i poder establir un pla o una directriu que permeti un intercanvi d'informació fiable i eficient".
2. Optimizació dels viatges
   "No es tracta necessàriament de millorar les eines, sinó dʻestablir models de negoci i un acord entre les diferents parts".
3. Millora de la seguretat nàutica
   "La solució que s'està desenvolupant relacionada amb el trànsit marítim i altres tipus de serveis també ha de predir aquelles zones d'alt tràfic per evitar el risc de col·lisió, etc. Aquest és un aspecte important del projecte".
4. Models de negoci i contractes
   “Un bon context organitzacional i uns acords i models de negoci adequats garanteixen solucions referents a l'eficiència energètica i la reducció d'emissions”.
5. Normes de comunicació
   "El simple fet que encara no hi hagi normes de comunicació en l'intercanvi d'informació provoca que el procés no sigui fiable. Aquest és un aspecte molt important del projecte DYNAPORT".
6. Desenvolupament d'indicadors clau de rendiment i mesura de l'eficàcia i l'eficiència de les millores de DYNAPORT
   "Mesurar l'impacte de les solucions que s'estan desenvolupant és un dels objectius del propi projecte".
7. Plans de negoci per al seu escalat
   "Aquí depenem molt dels nostres socis i de la tecnologia que estan desenvolupant per garantir que les solucions siguin escalables. Treballarem en el pla de negoci perquè així sigui, juntament amb els estàndards que volem desenvolupar i les demostracions incloses al projecte per assegurar l'acceptació i una millor difusió dels resultats".

Dues start-ups amb solucions Just-in-Time al mercat

• AWAKE.A és una plataforma d'optimització per a la logística marítima els clients de la qual són autoritats portuàries, operadors de terminals, navilieres i propietaris de càrrega. Per a aquests quatre segments ofereixen dues solucions: l'aplicació Port Vision i AI Sea, una sèrie de microserveis d'anàlisi.

“Si el client compta amb un sistema mestre que simplement volen fer més intel·ligent i amb capacitats JIT, podem integrar AI Sea com a servei d'anàlisi backend. Però si no en tenen un, poden utilitzar l'aplicació que abasta totes les capacitats. El 80% de les nostres activitats estan relacionades amb Just-in-Time i ara mateix és una gran força impulsora per a la indústria”, explica Tenovuo.

Utilitzen la intel·ligència artificial per calcular amb exactitud l'hora d'arribada del vaixell, fins i tot amb setmanes d'antelació, per poder fer reserves. També es pot introduir la velocitat òptima perquè la IA calculi el combustible i les emissions i incloure notes per a l'operador de la terminal. Si aquest sap que l'atracament estarà ocupat per un altre vaixell, pot canviar l'hora, i llavors la IA torna a fer els càlculs. Finalment, el tercer actor, l'autoritat portuària, rep totes aquestes dades i pot aprovar la petició d'atracament amb un sol clic.

• Híades Consulting ha creat un ecosistema de solucions intel·ligents anomenat Amura que permet digitalitzar el port i els seus operadors i que ofereix un marc d'interoperabilitat utilitzant estàndards internacionals per compartir informació rellevant i d'alt valor entre els diferents operadors i parts interessades del port.

Per al seu CEO, la tecnologia només és un mitjà i modelen les seves solucions segons les necessitats i requisits del port, permetent la seva escalabilitat futura en disposar de les solucions de Híades com a base de treball.

També fan servir l'automatització per eliminar processos repetitius que no aporten valor. "Hem anat implementant el big data i l'IoT a les nostres solucions des de 2014 amb la incorporació de força fonts del sector, necessàries per a la presa de decisions. En els últims anys, hem afegit la computació d'alt rendiment, ja que molts ports utilitzen la nostra solució tant en analítica per a la vigilància competitiva com per a processos d'intel·ligència artificial amb dades mundials", continua Rodríguez.

La interoperabilitat: el quid de la qüestió

La comunicació i les dades, tal com esmenten els diferents experts, són fonamentals per assolir l'objectiu del Just-in-Time. Assegurar la interoperabilitat és, per exemple, fonamental, perquè solucions com les d'AWAKE.AI siguin compatibles en sistemes com els Port Community Systems o les Finestretes úniques.

• Per Tenovuo, té sentit desenvolupar programes conjunts que amalgamin el major nombre d'actors possibles i siguin escalables. Per això explica que participen a DYNAPORT i en un segon projecte, Mission, també fundat per la UE.

"La necessitat existeix, però el desafiament és la comercialització, ja que cada país i regió geogràfica tindrà els seus propis sistemes i el mercat estarà molt fragmentat. Dubto que es produeixi l'escenari on coexisteixin poques solucions que siguin dominants", opina.

"Els estàndards existeixen o s'estan creant. El problema que sol existir és el desconeixement, bé de l'organisme que encarrega els desenvolupaments o del propi proveïdor tecnològic, per la qual cosa no els implementen o generen solucions no interoperables", estima Rodríguez per la seva banda.

• Des de DYNAPORT expliquen que el desenvolupament duna solució única i integrada és l'enfocament del projecte Mission finançat per la mateixa convocatòria europea.

"És un projecte bessó al nostre amb què compartim un mateix objectiu. Encara que treballem junts, ho fem des d'enfocaments diferents. El que DYNAPORT vol aconseguir és que aquesta solució pugui implementar-se i utilitzar-se, independentment de la mida del port o del segment del vaixell", aclareix Agathe Isabelle Rialland.

El pla d'interoperabilitat en què DYNAPORT treballa inclou una descripció de l'arquitectura de les TIC marítimes i dels estàndards de comunicació que s'estan desenvolupant, fins a arribar a les normes ISO, un concepte comú per coordinar el vaixell i el port, independentment de si aquest té un PCS molt desenvolupat.

"Encara que és un projecte europeu, DYNAPORT té una perspectiva més àmplia. Intentem ser prou genèrics per no limitar l'accés a solucions tècniques i comercials, ja que som conscients que és complicat comptar amb una plataforma única per a tota la indústria". Es tracta principalment de garantir que el vaixell pugui parlar el mateix idioma arreu del món i que entengui quins són els estàndards de comunicació amb el port”, conclou la coordinadora.

El projecte DYNAPORT ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó Europa de la Unió Europea en virtut de l'acord de subvenció núm. 101138478. Aquest lloc web només reflecteix l'opinió dels autors i ni la Comissió Europea ni CINEA són responsables de l'ús que es pugui fer de la informació que conté.