En 2019 les dones representaven únicament el 2% d'un total de 1,2 milions de treballadors. (GettyImages)
La mar també és per a les dones: buscant la igualtat en l’àmbit portuari
Mariners, remolcadors, policies o estibadors. Al llarg de les últimes dècades, moltes professions lligades al món de la mar han estat predominantment masculines. I, tot i que la dona sempre ha estat aquí, la seva presència ha estat sovint silenciada i infravalorada. No obstant això, avui podem dir que cada vegada més dones ocupen llocs que abans es limitaven als homes. Darrere d'aquests assoliments hi ha l'esforç de milers de treballadores del sector marítim i el d'organismes i entitats per crear polítiques d'igualtat i garantir equips de treball respectuosos i justos.
Publicat el
04.03.2021
En 2019 les dones representaven únicament el 2% d'un total de 1,2 milions de treballadors. (GettyImages)
Quin paper juga el Port de Barcelona?
Al Port de Barcelona , institució que compta amb uns 550 treballadors, les xifres oficials assenyalen que les dones formen un 32% de la plantilla. No obstant això, si s'elimina de l'equació a la Policia Portuària (un cos format gairebé íntegrament per homes), la proporció de dones ascendeix fins al 40%.
Des de fa ja deu anys, l'entitat ha anat elaborant diferents plans d'igualtat que busquen millorar encara més aquests números i garantir l'equitat real entre els seus treballadors. “Hem tingut quatre plans d'igualtat des que es va crear el primer en 2010”, explica Marta Ruiz, Agent d'Igualtat de l’APB. “Amb ells, hem implantat mesures concretes que han transformat i continuaran transformant els processos de selecció i formació, els sistemes de promoció i les mesures de conciliació entre la vida professional i la familiar”, explica.
Entre els aspectes que més han canviat durant els últims anys està el llenguatge. Per exemple, l'empleat en els processos de selecció. “Ara és més inclusiu i menys sexista. Abans es buscava un director d'obra. Ara no: ara busquem un director o una directora d'obra”, exemplifica Marta Ruiz. A més, en aquests processos de selecció, les correccions de les proves es realitzen de manera anònima i els procediments estan lliures de prejudicis de gènere.
Per a l'agent d'igualtat, una de les mesures més significatives va ser l'aprovació del ‘Protocol d'actuació davant una situació d'assetjament sexual, assetjament moral i assetjament per raó de sexe’, elaborat l'any 2011 i revisat en 2018. Una altra millora rellevant està relacionada amb la presència de la dona en òrgans de govern, i és quantificable: en 2010, hi havia un 8% de dones en el Consell d'Administració. Avui, la xifra arriba al 23%. El percentatge de dones en el Comitè de Direcció de l'APB és del 35%.
En els pròxims mesos, l'entitat se sotmetrà a un estudi per a detectar possibles millores i posteriorment redactar un nou Pla d'Igualtat. Sobre la taula està, també, la possibilitat d'implantar el teletreball per a millorar la conciliació.
Marge de millora
A nivell estatal es treballa també per a donar forma a plans d'igualtat que marquin la diferència i deixin enrere pràctiques sexistes i poc equitatives. “El nostre objectiu és que la igualtat d'oportunitats entre homes i dones sigui un principi integrat de manera transversal en la nostra organització”, explica Rebeca Álvarez Mohedano.
Amb aquests plans, l'entitat estatal espera promoure la paritat de gènere en alts càrrecs i llocs de treball amb responsabilitat i aconseguir la igualtat d'inserció. En els últims anys s'han fet avanços, sobretot relacionats amb la conciliació, però encara hi ha marge de millora. “El canvi arribaria si els homes també fessin ús d'aquestes mesures de conciliació, i no només les dones. Això significaria que avancem cap a la corresponsabilitat i la superació de rols tradicionalment assignats a les dones, com la cura de fills menors o persones dependents”, assenyala Mohedano.
Segons Mohedano, per a aconseguir un canvi significatiu i acabar trencant els sostres de vidre és necessari posar l'accent en l'educació. En general, és optimista. “Crec que amb els plans d'igualtat que s'estan duent a terme i si comencem a treballar conjuntament amb les Autoritats Portuàries, el paper de la dona en els ports canviarà notablement”.
També Cadis: el paper d'altres ports
Recentment, l'Autoritat Portuària de la Badia de Cadis ha constituït la comissió negociadora del seu propi Pla d'Igualtat. Es tracta del primer pas per a impulsar la seva posada en marxa, ja que la comissió té competències per a elaborar un diagnòstic de la situació i establir mesures.
Aquesta comissió és un exemple de paritat: està formada per quatre dones i quatre homes. A més, la seva presidència l'ocuparà María del Carmen Rodríguez Baturone, una policia portuària — el col·lectiu amb menys presència femenina de tota l'organització.
El de Cadis és un bon exemple de les metes que es marquen cada vegada més ports. Diferents entitats de tot el món estan donant petits (o grans) passos perquè la diferència de rols en el sector marítim sigui, aviat, una cosa del passat. Per a aconseguir-ho compten amb un gran nombre de dones disposades a marcar el canvi. O, en paraules de la mateixa OMI, dones amb capacitat per a canviar el rumb.
