Tenir una doble visió estratègica a curt (2025) i a llarg termini (fins a l'any 2040) és indispensable pel futur del Port. (Port de Barcelona / PierNext)
Planificant el port del futur: la metodologia del Port de Barcelona per elaborar el seu nou pla estratègic
A principis d'any es va presentar l'IV Pla Estratègic del Port de Barcelona (2021-2025) que incorpora també una visió a 2040. El procés d'elaboració ha durat més de dos anys i ha comptat amb la participació de més de 200 experts de l'ecosistema portuari. En aquest article expliquem com s'ha dut a terme.
Publicat el
04.02.2021
Javier Garrido és investigador en el Centre d’Innovació i Transport (CENIT) i doctorand del Port de Barcelona.
Tenir una doble visió estratègica a curt (2025) i a llarg termini (fins a l'any 2040) és indispensable pel futur del Port. (Port de Barcelona / PierNext)
Com seran els ports del futur? La resposta no la sap ningú amb certesa. Però és necessari afrontar els reptes socials, econòmics i mediambientals de les pròximes dècades de la forma més encertada possible. Per a això, el Port de Barcelona ha desenvolupat una metodologia pròpia que li ha permès elaborar el seu IV Pla Estratègic (2021-2025) que inclou una visió a llarg termini: la Port Vision 2040.
Tenir una doble visió estratègica a curt (en aquest cas, 2025) i a llarg termini (fins a l'any 2040) és indispensable per a un port per diversos motius: per les elevades inversions i la difícil rendibilitat d'algunes actuacions, per la necessitat de reserva i desenvolupament de grans espais i, també, pel llarg horitzó temporal de molts projectes.
Els reptes de dissenyar un pla a mig-llarg termini
El disseny i execució d'infraestructures portuàries requereix normalment de terminis de fins a 10 o 12 anys. La vida útil d'aquestes infraestructures portuàries pot superar els 50 anys, la qual cosa exigeix considerar quins factors es requereixen al llarg del seu cicle de vida abans d'executar-los.
Com a conseqüència, els ports estan obligats a realitzar un seguiment continu dels reptes i tendències que poden reconfigurar el sector a curt i llarg termini i ajustar el seu full de ruta amb suficient antelació i flexibilitat.
Són molts els ports que ja han desenvolupat la seva visió de futur definint la seva estratègia a molt llarg termini. Per exemple, el Port de Vancouver va desenvolupar durant un any la seva iniciativa Port 2050, publicada el 2010 i en la qual van participar més de 100 agents. El Pla de Desenvolupament Portuari per a 2025 de l'Autoritat Portuària d'Hamburg es va elaborar en 2011 i va requerir quatre rondes de diàleg portuari. El mateix any, el Port de Rotterdam també va realitzar el seu Port Vision 2030 i en 2020 ha redefinit aquest document per a incorporar nous reptes relacionats amb la transició energètica fins a 2050.
L'elaboració d'aquests plans requereix de grans esforços i de la participació de tota la comunitat portuària. Són indispensables per a identificar als impulsors de canvi i definir els diferents escenaris que poden desenvolupar-se, permetent així prioritzar les inversions més adequades.
La metodologia innovadora del Port de Barcelona per a desenvolupar el seu nou Pla Estratègic
El Port de Barcelona mira cap al futur i pretén anticipar-se als canvis que succeiran en les pròximes dècades, garantint així la prosperitat de la societat i del seu entorn. Amb aquest objectiu en ment, en 2019 es va crear una metodologia específica per a elaborar el Pla Estratègic.
Aquest procés ha tingut una durada de dos anys i han participat més de 200 experts nacionals i internacionals relacionats amb la comunitat logístic-portuària de Barcelona. Alguns d'ells són la pròpia autoritat portuària, concessionaris, operadors logístics, clients finals, universitats, centres de recerca, administracions públiques, consultores i experts independents.
El Pla Estratègic s'ha confeccionat usant bàsicament recursos interns de l'autoritat portuària, amb la col·laboració del centre d'innovació en transport CENIT i amb les consultores blueFocus i PLA.
L'elaboració d'aquest IV Pla Estratègic, liderat pel Departament d'Estratègia i Innovació del Port de Barcelona, ha estat nova i es basa en la Metodologia Delphi per a identificar i quantificar les tendències d'impacte en el port.
Amb l'objectiu de garantir que el procés fos participatiu i enriquidor es van constituir cinc grups focals sectorials: un de context per a analitzar les tendències globals i locals que afecten el sector i quatre específics per a cada segment principal de trànsit del Port: contenidors, creuers, càrrega rodada i graneles. En el primer subgrup també es van analitzar les tendències que poden afectar altres activitats clau del port com, per exemple, les logístiques o les nàutiques. Es van realitzar un total de deu workshops sobre aquest tema.
Els resultats sobre les tendències i els impactes han estat contrastats mitjançant un estudi extern realitzat per blueFocus i PLA i amb la col·laboració de diversos experts internacionals de la plataforma Port Economics. A més, el centre de recerca CENIT ha presentat recentment els resultats en el Transportation Research Board Annual Meeting 2021 a Washington DC i en la conferència World of Shipping Portugal.
Sobre la base d'aquests resultats de les tendències i del seu impacte, es va definir una matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per a cada segment de trànsit estratègic que, posteriorment, es va consolidar en un DAFO general que és el que s'ha incorporat al document final.
La missió i la visió i les línies estratègiques també es van debatre en els workshops i van ser validades per la comunitat portuària.
Així, el Port de Barcelona ha definit la seva missió com: “Generar prosperitat a la nostra comunitat, incrementant la competitivitat dels nostres clients mitjançant la provisió eficient i sostenible de serveis logístics i de transport”.
I en quant a la seva visió, l'ha definit com: Hub logístic SMART (Sostenible, Multimodal, Àgil, Resilient i Transparent)
Els experts van proposar una bateria d'objectius estratègics i operatius que posteriorment s'han incorporat al Pla.
Com a factor diferencial i innovador, cada objectiu operatiu té associat un projecte de referència amb un horitzó 2025. Aquest projecte de referència facilita la correspondència dels objectius amb les actuacions a exercir pels membres de l'autoritat i comunitat portuària. Actua com a concreció d'un objectiu que, a vegades, resulta complex d'identificar per al personal que treballa en el dia a dia. Per exemple, l'objectiu estratègic de Generació d'Energia Renovable en sòl portuari té associat el següent projecte de referència la “Creació d'una illa energètica renovable d'autoconsum en el Moll de Pescadors”.
Port Vision 2040
Aquest pla estratègic també pretén establir una visió a llarg termini a un horitzó 2040. Per a aconseguir dibuixar aquest horitzó s'ha emprat la tècnica dels escenaris. Així, s'han definit quatre possibles escenaris en funció de l'evolució econòmica i social global, l'evolució particular del hinterland del port i d'Europa en general:
A partir dels escenaris s'ha definit un full de ruta amb fites estratègiques anuals que té com a objectiu acostar-se als escenaris més desitjables i fugir d'aquells més negatius.
A més, s'han definit mapes contextuals per a visionar com serà el port en 2025, 2030 i 2040. Aquests mapes defineixen els principals canvis d'ús infraestructurals que s'apreciaran en les pròximes dues dècades, així com els possibles nous models de negoci que apareixeran en el port del futur.
Evidentment, l'escenari real final no serà cap dels quals es detallen sinó una barreja d'alguns o de tots ells. El pes que cadascun tindrà en el futur és incert. L'escenari que s'aconseguirà depèn de condicionants externs com l'evolució de l'economia mundial, europea i espanyola, l'abast de la digitalització en la societat, la transició energètica i de les pròpies accions que el Port de Barcelona pugui realitzar.
No obstant això, les polítiques i decisions de la comunitat logística-portuària de Barcelona tenen una certa capacitat de modulació de les tendències, i cal prendre les decisions idònies que més ens acostin als escenaris de futur desitjables.
Articles relacionats
![Quatre escenaris de futur per al transport marítim a Europa]()
