Els deures pendents dels ports: descarbonització, digitalització i resiliència

Digitalització: confiança, transparència i legislació

Sobre la digitalització, Shieh afirma que la pandèmia va esperonar solucions digitals com la creació d'entorns segurs per als treballadors. “El que hem vist en els últims tres anys en termes d'acceleració digital ha superat amb escreix l'esdevingut en els últims deu”.

Encara així, l'informe identifica diversos reptes per solucionar:

• Posa l'accent en les diferències entre països desenvolupats (i fins i tot, dins d'aquests, no tots els ports van al mateix ritme) i en desenvolupament (on també existeixen diferències entre ells) quant a la maduresa en l'adopció de sistemes de finestreta única marítima i els port community systems. La falta d'un marc legal que abordi la digitalització és una de les s principals causes.

• Harmonitzar els diferents estàndards per a facilitar l'intercanvi d'informació entre vaixells i el port i la interoperabilitat del sistema electrònic. Aquests haurien, en teoria, seguir el Compendi de l'OMI sobre facilitació i comerç electrònic.

• La reticència del sector privat a compartir dades crítiques amb les autoritats públiques, i viceversa, es deu en part a la preocupació per la ciberseguretat.

Així, l'informe confirma alguna de les conclusions que ja s'havien evidenciat en recents conferències de ports assenyalant la falta d'una estandardització a nivell global en molts aspectes, i la dificultat i reticència en la compartició de dades com dues de les principals barreres actuals per a la digitalització portuària.

Les possibles solucions: establir estàndards comuns i un full de ruta

• Estandarditzar l'intercanvi de dades entre les parts interessades amb autoritats reguladores que proporcionin un marc legal per a la seva estructuració i intercanvi.

• S'estan fent esforços per a adoptar normes sòlides i comunes, liderats per diverses organitzacions, com la DCSA, BIMCO, TIC 4.0, IPCSA, ITPCO i ports com l'Autoritat Marítima Portuària de Singapur i el port de Rotterdam.

• Establir comitès interministerials a nivell governamental encarregats de dissenyar un pla per a implementar tant una finestreta única marítima com un port community system. El següent pas és crear la legislació apropiada quant al seu ús.
• El camí a seguir per a impulsar la digitalització dels ports mundials identificat en l'exercici #CloseTheGaps implica establir un full de ruta cap a la digitalització a llarg termini i que sigui realista.
• Els ports haurien d'implantar un pla estratègic de ciberseguretat tenint en compte les necessitats tant dels seus clients i usuaris com els seus respectius stakeholders del sector públic.

Descarbonització: disponibilitat de fonts energètiques

El tercer gran repte dels ports identificat en l'estudi és la descarbonització de la seva activitat. Els ports són grans nusos intermodals de transport, on coexisteixen i s'integren el transport terrestre (carretera i ferrocarril), el marítim i, en alguns ports, el fluvial; però també en moltes ocasions són grans centres productius on la indústria pesant adopta un paper rellevant (refineries, plantes regasificadoras, acereries, indústria química bàsica,...). 

La reducció d'emissions i la transició energètica són potser els principals reptes del sector que, segons l'informe, presenta importants bretxes en aquest àmbit:

• Existeix una important disparitat en el CO₂ emès entre regions. Aquest és un dels principals problemes per als països en desenvolupament a l'hora de finançar la descarbonització del transport marítim, ja que els països desenvolupats són els principals emissors. No obstant això, les solucions hauran de ser globals perquè es produeixin avanços significatius en la descarbonització del sector.

• Una de les principals llacunes a les quals s'enfronten els ports és la disponibilitat de fonts energètiques de baixa o nul·la emissió de carboni. Per a reduir les emissions en els ports i els seus voltants, mesures com la introducció de la connexió elèctrica a terra per als vaixells atracats han d'anar acompanyades de la disponibilitat d'energia solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu i altres fonts renovables que alimentin aquesta energia elèctrica.

• L'absència de regulació i finançament necessari per a tancar la bretxa entre el cost de producció dels combustibles zero emissions i el dels hidrocarburs augmenta el risc perquè els ports que es comprometin a invertir en infraestructures de bunkering.

Possibles solucions: corredors verds, generació de renovables

L'estudi proposa diverses solucions per a reduir aquesta bretxa:

• Investigar les possibilitats de generar energia renovable al llarg de les seves costes, consultant amb proveïdors d'energia eòlica marina, solar i fins i tot nuclear, col·laborant activament amb els principals proveïdors mundials de combustibles de baixa i nul·la emissió de carboni, els instituts de recerca i les fundacions creades per a accelerar la R+D en l'ús i l'adopció de nous combustibles alternatius.

• S'han anunciat diversos corredors verds, entre els quals es troben els ports de Los Angeles i Shanghái, i els d'Anvers i Mont-real. Les autoritats portuàries podrien adoptar el paper de coordinadors terrestres entre les parts interessades.

• Oferir incentius als armadors perquè millorin el rendiment mediambiental de les seves flotes mitjançant un sistema de càlcul basat en índexs com el IAPH Environmental Ship Index, un mètode provat per a reduir les emissions en els molls.

Dels tres indicadors, Shieh valora el paper de la digitalització com el gran habilitador per a ajudar a tancar la bretxa dels altres dos grans reptes. “Existeix un gran potencial i la voluntat de totes les parts d'explorar seriosament la digitalització, que pot, definitivament, ajudar a reduir les emissions i a millorar la resiliència. La meva experiència en tot aquest procés és que existeix un reconeixement genuí per part de la indústria que moltes coses han d'arreglar-se”.

La elaboración del documento: una colaboración internacional

El document va ser preparat pel World Ports Sustainability Program de la IAPH, llançat en 2018, i que entre altres iniciatives, recull més de dues-centes millors pràctiques en sostenibilitat. El Banc Mundial també ha contribuït, en una relació que va sorgir amb la creació conjunta d'un grup de treball sobre el COVID-19 per fer costat als ports.

“La relació amb el Banc Mundial ens ha ajudat a identificar aquestes bretxes en les infraestructures i a crear un pla d'acció tangible per a bregar amb elles”, explica.

La metodologia va incloure múltiples sessions de treball basades en recerques prèvies realitzades per la Universitat d'Anvers. “Els nostres assistents de l'àrea de recerca van realitzar un estudi profund que dividim en els diferents temes que abasten aquests tres indicadors. Generem diversos resums per a les vuit regions del món i convidem a executius de ports, logística marítima, operadors de terminals, governs i acadèmics a aquestes sessions”, recorda Shieh.

Encara que reconeix que tancar aquestes bretxes suposen un repte, Shieh extreu conclusions positives del procés. “Es va establir una dinàmica molt positiva entre les parts que van intervenir. El diàleg entre representants del transport marítim, ports, agents logístics, armadors i governs demostra que el sector està preparat per a afrontar i aplicar un pla d'accions de tancament aquestes bretxes”, conclou.