Avanços i reptes del projecte EALING per a implementar infraestructura OPS en ports i Vaixells. (GettyImages)
Electrificació dels ports: èxits i dificultats del projecte EALING
El projecte EALING d'electrificació dels ports europeus va organitzar el passat 29 d'abril un webinar per a presentar els estudis i resultats obtinguts en l'equador del projecte per a desplegar solucions OPS (Onshore Power Supply) en els 16 ports participants.
Publicat el
06.05.2022
Avanços i reptes del projecte EALING per a implementar infraestructura OPS en ports i Vaixells. (GettyImages)
El projecte EALING (European flagship Action for coLd ironING in ports), coordinat per la Fundació Valenciaport i cofinançat pel Mecanisme Connectar Europa, neix de la necessitat d'avançar cap a una Xarxa Marítima RTE-T més competitiva i sostenible que respongui a les metes de descarbonització fixades pel Pacte Verd Europeu i l'Organització Marítima Internacional (OMI) per a 2030.
La sessió ‘EALING Mid-Term event: “Towards a harmonised onshore power supply in the European Union’, celebrada a l'abril, va presentar els estudis i resultats de les Activitats 1, 2 i 3 iniciades en 2020 i que conclouran en 2023.
El webinar va comptar amb ponents que representen a diferents agents del sector marítim-portuari que van debatre sobre els reptes i objectius tècnics i legals de transformar als ports en proveïdors d'energia elèctrica per als vaixells que atraquin en les seves instal·lacions.
1) Marc harmonitzat per a l'electrificació dels ports participants
La primera sessió va presentar els resultats de l'enquesta completada per 54 ports en la qual se'ls va preguntar específicament sobre la implementació d’OPS, aspectes administratius i reguladors a nivell local i europeu.
“Trenta-cinc terminals ja compten amb infraestructura OPS, quinze de les quals ho han instal·lat per a iots, vaixells, remolcadors i pilots i una minoria per a contenidors, creuers i Ro-Pax. Aquest número incrementarà en els pròxims cinc anys per a contenidors, mercaderies i Ro-Pax”, va exposar Reza Karimpour, project manager de Circle i autor de la presentació.
La majoria dels ports van afirmar que han de millorar o incrementar la inversió de la seva xarxa elèctrica per a proveir la demanda esperada. El cost de la instal·lació i el preu de l'energia, van assenyalar, són els majors reptes.
Els marcs reguladors espanyol i grec que afecten la implementació i operativa del OPS són els que compten amb el major grau de maduresa, complexitat, nivell de preparació i desplegament de mesures segons els ports analitzats.
Les recomanacions finals extretes d'aquesta primera activitat es faran públiques el mes vinent de juny de 2022.
2) Adaptació de la flota marítima
En aquesta activitat van intervenir divuit navilieres, quatre societats de classificació i dos registres de pavelló.
Les companyies navilieres van respondre que un terç dels seus vaixells estan equipats amb solucions OPS a bord i la majoria d'elles inclouen en els seus plans estratègics la instal·lació d'aquesta mena d'equips.
Entre els tipus de vaixells per als quals ja està disponible, en projecte o en fase pilot, es troben els portacontenidors, els creuers i els transbordadors. Les necessitats d'energia elèctrica d'aquests vaixells depenen principalment del tipus de vaixell i de la seva grandària. En el cas dels portacontenidors s'assenyala una gamma de 300 a 7.700 kW segons les enquestes realitzades.
Entre els principals reptes i barreres que han d'abordar-se des del sector, es van destacar el cost de l'electricitat, l'actualització i antiguitat de la flota i la disponibilitat d'instal·lacions OPS en els ports. En el pla financer, les companyies navilieres afirmen que els mecanismes viables, com les exempcions fiscals, els plans d'incentius mitjançant reemborsaments i la reducció d'altres drets i taxes portuàries, alleujarien la inversió.
L'adaptació de la flota suposaria costos, per exemple, a partir de 100.000 euros per als portacontenidors més petits i una forqueta d'entre 200.000 i 400.000 per a les unitats Ro-Pax.
“La majoria d'enquestats no estan preparats i han d'accelerar el procés per a complir amb els terminis fixats pels reglaments europeus. Gairebé el 35% de vaixells que compten amb equipament OPS no poden utilitzar-ho per la falta d'infraestructura en els ports europeus”, va resumir Astrinos Papadakis, enginyer mecànic de Hydrus Engineer i responsable de presentar els resultats d'aquesta activitat.
3) Estudis tècnics per a la infraestructura d'electrificació
Aquesta tercera i última part va presentar estudis del disseny tècnic detallat per a la infraestructura d'electrificació necessària en els ports: ampliacions, garanties d'un subministrament d'energia sòlid per a la xarxa portuària, estudis Front End Engineering Design (FEED) dels equips primaris i secundaris, estimació de costos i pressupost final.
Les principals inquietuds se centren en que la infraestructura actual no sigui capaç de satisfer la demanda d'energia o que les connexions de cable a terra interfereixin amb la infraestructura portuària existent.
A continuació, es va esmentar la instal·lació ja disponible en diversos ports que participen en el projecte, com els d'Ancona, Dublín o Barcelona i es van presentar els casos concrets de Piraeus, Burgas, Varna, Rafina i Constança.
Quan conclogui al juny de 2023 s'espera que els 16 ports participants comptin amb 90 posicions OPS i una potència total instal·lada de 200 MW.
Les opinions del sector
Una vegada concloses les presentacions, es va celebrar una taula rodona en la qual es van expressar opinions des de diverses òptiques del sector. Per a José Manuel Pagés Sánchez, project manager i director d'Agenda AIVP 2030, els grans ports, com el cas de Vancouver, que compta amb una instal·lació OPS des de 2009, han de liderar el camí. “Ports de grandària mitjana poden entendre millor quins són els reptes, les necessitats tècniques i els potencials models de negoci abans de passar a la qüestió del finançament”, va assenyalar.
Articles relacionats
