L'economia blava viu un procés de diversificació sense precedents: un informe detalla quin talent es necessita
Bones notícies per a l’economia blava: creix, es diversifica i busca talent nou. Aquesta seria una de les principals conclusions del Blue Economy Jobs Report 2026, l’estudi anual elaborat per Blue-jobs, la plataforma internacional de referència en ocupació, competències i oportunitats professionals dins del sector marí i marítim.
Des de PierNext comentem l’informe amb Celia Murcia, CEO de Blue-jobs, coautora juntament amb Sara H. Gomez, Sustainability Skills Assistant de la mateixa companyia.
El Blue Economy Jobs Report 2026 s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de més de 1.700 ofertes de feina publicades a 76 països. Amb aquesta base documental, dibuixa un mapa laboral que demostra que el sector està en plena transformació: nous sectors emergents, una demanda creixent de perfils digitals i sostenibles, i una baixa transparència salarial que la propera Directiva europea sobre Transparència Salarial hauria de corregir.
«Una de les principals troballes de l’informe és que l’economia blava està vivint un procés de diversificació sense precedents», explica Celia Murcia. La coautora de l’informe assenyala que les oportunitats laborals «ja no es concentren únicament en sectors tradicionals com la pesca o el transport marítim. Cada cop hi ha més feina en energies marines renovables, biotecnologia blava, conservació marina, tecnologia oceànica, oceanografia o educació ambiental».
Murcia també deixa clar que la transició ecològica i la digitalització no només impulsen el creixement de nous sectors, sinó també una demanda creixent de professionals amb perfils multidisciplinaris capaços de respondre als reptes del futur.
Qui contracta i com es treballa
Més enllà dels sectors, l’informe també retrata qui hi ha darrere de la contractació i com han canviat les formes de treballar en el sector.
«L’informe mostra que el mercat laboral de l’economia blava està experimentant una clara transformació, impulsada per la innovació, la sostenibilitat i la creixent especialització dels perfils professionals», apunta Murcia:
- Les empreses privades són el principal motor de contractació i representen prop del 40% de les organitzacions que publiquen ofertes de feina.
- Altres actors importants en la contractació són els centres de recerca, les universitats, les administracions públiques i les organitzacions sense ànim de lucre, que continuen tenint un pes molt rellevant, reflex del fort component científic, tecnològic i d’interès públic que caracteritza el sector.
Pel que fa a la modalitat de treball, la presencialitat continua sent la norma, segons Murcia: «al voltant del 77% de les vacants exigeix treball presencial, davant d’un 15% que ofereix modalitats híbrides i un 8% completament remot».
L’autora de l’informe no es queda en l’enumeració de xifres i afegeix que «les dades responen a la mateixa naturalesa de moltes activitats de l’economia blava, com el treball de camp, les campanyes oceanogràfiques, les operacions portuàries, el manteniment d’infraestructures, la recerca al laboratori o les activitats embarcades».
Tanmateix, Murcia també apunta que es detecta certa evolució cap a models més flexibles: «aquestes opcions es concentren principalment en perfils relacionats amb la consultoria, la gestió de projectes, les polítiques públiques, la comunicació o l’anàlisi de dades».
Competències per al sector portuari
Quines competències seran clau per als professionals del sector portuari en els pròxims anys? En opinió de Murcia, és un àmbit on «s’està experimentant una profunda transformació impulsada per la descarbonització, la digitalització i la innovació tecnològica».
Com a conseqüència, «les empreses ja no busquen únicament perfils amb coneixements tradicionals sobre operacions portuàries o transport marítim, sinó professionals capaços de moure’s en un entorn molt més tecnològic, sostenible i interdisciplinari».
Entre les competències tècniques més demandades, destaquen:
- planificació del transport marítim
- estratègies de reducció d’emissions
- avaluació de la sostenibilitat portuària
- gestió ambiental als ports
- optimització logística
- digitalització de les operacions marítimes
«Comença a cobrar rellevància el coneixement de conceptes com els smart ports, la integració de noves tecnologies i els marcs reguladors vinculats al transport marítim sostenible», afegeix Murcia.
En l’àmbit digital, apunta que existeix «una demanda creixent de capacitats en anàlisi de dades, competències digitals, presa de decisions basada en dades i intel·ligència artificial aplicada a la gestió d’infraestructures i operacions». Això sí, afegeix un matís: «tecnologies com els bessons digitals o l’automatització encara apareixen de manera incipient en les ofertes analitzades, però tot apunta que tindran un pes creixent en els pròxims anys».
De tota manera, la CEO de Blue-jobs insisteix en un missatge que va més enllà del vessant tècnic, perquè «les empreses valoren cada cop més habilitats transversals com ara:
- el pensament analític
- la resolució de problemes complexos
- la col·laboració interdisciplinària
- la capacitat per treballar amb múltiples actors
«La combinació de competències tècniques, digitals, ambientals i de gestió serà la que marqui la diferència en els professionals del futur», assenyala Murcia.
Hi ha una bretxa entre formació i mercat laboral?
L’informe posa de manifest que la formació actual no prepara del tot els professionals per al nou escenari. Segons Murcia, «un dels missatges més clars de l’informe és que les empreses ja no busquen únicament coneixements tècnics. La demanda laboral combina cada cop més competències tècniques amb habilitats digitals, sostenibles i transversals, com la resolució de problemes, la comunicació, el treball interdisciplinari o la gestió de projectes».
Aquesta evolució planteja un repte per als sistemes educatius i de formació, que s’han d’adaptar amb més rapidesa a les necessitats del mercat laboral. L’informe subratlla, en aquest sentit, la importància de l’aprenentatge continu (lifelong learning) i dels
Salaris poc transparents i títols de feina confusos
Una altra dada destacable de l’informe té a veure amb les mateixes pràctiques de contractació del sector. «Una de les tendències més cridaneres és la baixa transparència salarial: només el 28% de les vacants analitzades incloïen informació sobre la remuneració», explica Murcia. Aquesta manca de transparència dificulta que els candidats puguin comparar oportunitats i prendre decisions informades, a més de limitar el coneixement real sobre el mercat laboral.
No és una dada cridanera més, ja que cobra especial rellevància en el context de la Directiva europea sobre Transparència Salarial, que obligarà progressivament les empreses a proporcionar més informació sobre els salaris durant els processos de selecció.
A això s’hi suma un altre problema: l’escassa estandardització dels títols dels llocs de treball. Aproximadament un 30% de les ofertes utilitza denominacions molt genèriques (Officer, Expert, Coordinator o noms interns de projectes) sense descriure clarament el perfil professional o les funcions del lloc. «Aquesta manca de precisió dificulta que els candidats trobin oportunitats d’acord amb la seva experiència i limita també la capacitat de fer anàlisis fiables sobre l’evolució de l’ocupació i les competències demandades», apunta la CEO de Blue-jobs.
«En conjunt, l’informe posa de manifest que la transformació de l’economia blava no només passa per la creació de nous llocs de treball i competències, sinó també per la modernització de les pràctiques de contractació», conclou.
El paper de les autoritats portuàries
Finalment, l’informe també ha analitzat el paper de les autoritats portuàries a l’hora d’atraure talent. L’autora considera que «tenen un paper clau per garantir que el creixement de l’economia blava vagi acompanyat del talent que necessitarà el sector».
Entrant més en detall, l’experta considera que «poden impulsar programes d’upskilling i reskilling adreçats als professionals que ja treballen en el sector, facilitant-ne l’adaptació a noves competències relacionades amb la digitalització, l’automatització, la intel·ligència artificial, la descarbonització o la gestió de dades».
Un altre punt que ressalta Murcia és que «poden enfortir la col·laboració amb universitats, centres de formació professional i centres tecnològics per adaptar l’oferta formativa a les necessitats reals del mercat, promovent programes de pràctiques, formació dual i una major connexió entre estudiants i empreses».
També hi ha marge, insisteix, per millorar les mateixes pràctiques de contractació: «avançar cap a processos de selecció més transparents, amb descripcions clares de les funcions, les competències requerides i les condicions laborals, facilitaria l’atracció de talent i milloraria l’eficiència del mercat laboral».
Com a conclusió de la seva anàlisi sobre l’informe que ha elaborat, Murcia vol assenyalar que «els ports del futur no només competiran per disposar de millors infraestructures o tecnologies més avançades, sinó també per la seva capacitat per atraure, desenvolupar i retenir professionals qualificats. La gestió del talent s’ha de convertir en un eix estratègic per consolidar un sistema portuari més innovador, sostenible i competitiu».
