«Si l'economia blava fos un país, seria la setena potència mundial per PIB», sosté Cláudia Rocha, PwC Partner i Leader of the Blue Economy Centre of Excellence (Blue Economy Barometer, PwC). 

Només a la Unió Europea l'economia blava ja genera prop de 891 mil milions d'euros de facturació anual, 251 mil milions d'euros de valor afegit brut (VAB) i 4,82 milions de llocs de treball directes (dades del 2022), segons l'EU Blue Economy Report, publicat per la Comissió Europea, 

Les xifres mostren que la inversió en economia blava ha deixat de ser una promesa per convertir-se en un mercat amb dinàmica pròpia, però encara desigual. El BlueInvest Investor Report 2026: The Next Wave of Blue Growth, presentat aquest març al BlueInvest Day de Brussel.les, retrata un ecosistema on el capital ja hi és, però on l'oferta de projectes madurs i escalables continua sent el principal coll d'ampolla. L'estudi, elaborat per PwC Luxembourg per a la DG MARE, és alhora diagnòstic i agenda.

Bàsicament, hi ha més capital privat que mai disposat a entrar en economia blava, però l'oferta de projectes prou «bancables» no acompanya. D'aquí que l'informe funcioni alhora com a radiografia de mercat i com a crida a l'acció a l'ecosistema financer europeu.

Què és BlueInvest i per què importa als inversors

Més enllà de publicar informes periòdics, BlueInvest s'ha convertit en una plataforma d'innovació i inversió per a startups i pimes de l'economia blava europea. Amb una comunitat de més de 2.100 membres entre empreses, inversors i actors institucionals, ofereix serveis d'acompanyament, matchmaking amb inversors, formació, pitch events i visibilitat internacional, sempre alineat amb les prioritats de la UE sobre sostenibilitat marina, descarbonització i competitivitat industrial.

Des del seu llançament, BlueInvest ha donat suport a més de 330 startups i scale-ups blaves, ha involucrat més de 300 inversors i ha contribuït a mobilitzar més de 300 milions d'euros d'inversió cap al sector. El seu fons associat, el BlueInvest Fund, gestionat pel Fons Europeu d'Inversions (FEI), aporta capital específicament dirigit a fons de venture capital actius en economia blava.

L'objectiu és, d'una banda, donar visibilitat internacional a les empreses blaves europees; de l'altra, facilitar el deal flow perquè els inversors puguin trobar, comparar i contactar directament amb projectes alineats amb la seva tesi d'inversió.

Un mercat amb gana de capital però poc «bancable»

La conclusió de fons del BlueInvest Investor Report 2026 és que el problema principal ja no és la manca d'interès inversor, sinó la capacitat de generar un flux suficient de projectes madurs, escalables i amb retorns clars. Per als fons, l'economia blava és una oportunitat, però també un repte: són sectors amb cicles llargs, intensitat tecnològica alta i un risc regulatori i ambiental no menor.

L'informe identifica 159 fons privats actius en l'economia blava de la UE, amb uns 3.000 milions d'euros procedents de fons íntegrament dedicats al sector i uns 11.000 milions d'euros més provinents d'inversors amb exposició parcial. En total, uns 14.000 milions d'euros de capital privat orientats a aquesta agenda.

El BlueInvest Barometer 2025, una enquesta realitzada a fons de venture capital i private equity actius en economia blava, dibuixa un mercat amb gana de créixer però encara molt jove. Cada cop hi ha més fons disposats a entrar, però la majoria són de mida petita o mitjana i pocs estan especialitzats en blau pur.

Això no impedeix que les expectatives siguin altes. Els inversors busquen retorns elevats i, sobretot, entren en fases inicials, quan el risc és més gran però també ho és el potencial de creixement. En paral.lel, molts d'aquests fons combinen criteris financers amb objectius d'impacte ambiental, cosa que reforça la idea que el blau és un dels grans verticals d'inversió sostenible.

Pel que fa als sectors, l'interès es concentra sobretot en shipping, construcció naval, ports i energies renovables marines. En canvi, el turisme costaner genera molt menys atractiu, perquè es percep com un sector madur, fragmentat i molt exposat al risc climàtic i regulatori.

Sectors on es concentra la inversió blava

L'economia blava no és un sol mercat, sinó un mosaic de verticals amb nivells molt diferents de maduresa, risc i bancabilitat. El BlueInvest Investor Report 2026 identifica sis sectors clau on es concentra l'interès dels inversors.

• Aquaculture and Fisheries (Aqüicultura i pesca). Més de 223 milions de tones de producció global i un valor de venda directa al voltant dels 403.000 milions d'euros, amb l'aqüicultura com a principal motor de creixement.
• Blue Biotechnology (Biotecnologia blava). La biotecnologia blava es presenta com un vertical transversal. Operen cadenes de valor diverses (alimentació i pinso, enzims i bioquímics, materials, salut, captura de carboni), on el veritable valor sovint apareix quan els productes substitueixen ingredients fòssils o de difícil escalat en altres indústries.
• Blue Renewable Energy (Energies renovables marines). Globalment, l'eòlica marina ha assolit prop de 83 GW de capacitat instal.lada, mentre que la UE ha fixat uns objectius combinats d'uns 88 GW el 2030 i al voltant de 360 GW el 2050. Això situa el mar com a pilar estratègic de la transició energètica europea.
• Blue Tech & Ocean Observation (Tecnologia oceànica i observació). Aquest és el sector habilitador: sensors, robòtica, gliders, satèl.lits, digital twins, IA i plataformes de dades que converteixen la informació oceànica en infraestructura econòmica data-as-a-service per a renovables, shipping, aqüicultura, defensa i ciberseguretat.
• Shipping and Ports (Transport marítim i ports). Inclou tant el transport de mercaderies i passatgers com totes les infraestructures, terminals i serveis que ho fan possible. És el sector amb més atractiu inversor entre els fons enquestats: el 46 % el situa com el de més potencial, davant del 41 % de les renovables marines, el 38 % de la gestió de l'aigua i el 36 % de la biotecnologia blava.
• Water Management (Gestió de l'aigua). La gestió de l'aigua es presenta com un mercat menys mediàtic però estratègic i inevitable, impulsat per la pressió climàtica, urbana i agrícola. Inclou tota la cadena: monitoratge, xarxes intel.ligents, depuració, reutilització i serveis associats.

Polítiques públiques que activen la inversió

El missatge dels inversors no és «doneu-nos més projectes i ja està», sinó «ajudeu-nos a transformar cost i risc en un cas d'inversió». L'informe cita, per exemple, el cas dels contractes d'aigua: amb cicles tarifaris molt llargs i regulacions estrictes, sovint només són «bancables» en països amb marcs ben definits i predictibles.

Quan se'ls pregunta quines iniciatives públiques poden reduir el risc de la inversió blava, els resultats són clars:

• Ajuts i subvencions: 62 % (instrument més valorat).
• Finançament mixt (combinació de capital públic i privat): 41 %.
• Suport a R+D: 36 %.
• Incentius fiscals, simplificació regulatòria i aliances publicoprivades (PPP): 28 % (cadascuna).
• Contractació pública: 18 %.

En paral·lel, molts inversors perceben que el sistema financer tradicional, sobretot la banca, dona poc suport específic a l'economia blava, tant al seu país com a escala europea. D'aquí que valorin especialment els instruments mixtos i la presència d'inversors d'impacte i fons especialitzats.

Els ports, peça clau de la pròxima onada blava

L'economia blava està deixant de ser només una agenda de sostenibilitat per convertir-se en un espai real d'inversió, reindustrialització i innovació aplicada. El missatge de fons del BlueInvest Investor Report 2026 és inequívoc: hi ha capital, hi ha agenda i hi ha urgència, però fa falta accelerar la maduració de projectes i alinear millor les polítiques públiques amb les necessitats reals dels inversors.

En aquest escenari, els ports emergeixen com una peça central. Ja no són únicament punts d'entrada i sortida de mercaderies, sinó plataformes des d'on es pot accelerar l'electrificació, provar nous combustibles, desplegar tecnologies digitals i connectar indústria, logística i transport en clau baixa en emissions.

En aquest punt, peces clau com el projecte BlueTechPort del Port de Barcelona fan possible aquesta acceleració, posant a disposició un ecosistema que impulsa i dinamitza la innovació. Dit d'una altra manera: per a molts inversors, el port del futur no és només més eficient, sinó també més intel·ligent, més flexible i més obert a la innovació.

La clau, ara, no serà només captar inversió, sinó convertir projectes dispersos en casos sòlids, replicables i prou madurs per atraure capital. Perquè la pròxima onada blava no es jugarà només en el terreny tecnològic o financer, sinó en la capacitat dels ports i dels seus ecosystems de convertir-se en motors d'una nova economia marítima.