OceanEye: l'aposta europea per liderar l'observació de l'oceà

Un any després de la presentació del Pacte Europeu pels Oceans (European Ocean Pact), ja comencem a veure aterrar les primeres actuacions. Tal com vam explicar a l'article «El Pacte Europeu pels Oceans: els ports com la nova frontera blava», una de les prioritats clau del Pacte era impulsar la recerca, el coneixement i la innovació als mars i oceans. I tot això comença per una cosa bàsica: saber què hi passa.

L'oceà cobreix el 70 % de la superfície de la Terra, però només se n'ha explorat el 5 %. Per a Brussel·les, l'observació oceànica ha deixat de ser un recurs opcional per convertir-se en una aposta estratègica.

Per això, el 3 de juny de 2026 la Comissió Europea va presentar OceanEye, la iniciativa de la UE per a l'observació de l'oceà.

Conèixer l'oceà per protegir-lo

L'oceà té una importància estratègica que va molt més enllà del medi ambient. És el principal embornal de carboni del planeta i, per tant, un aliat clau en la lluita contra l'escalfament global. Genera el 50 % de l'oxigen que necessitem, és una peça fonamental del cicle de l'aigua i proporciona una gran quantitat de recursos, especialment aliments procedents de la pesca i l'aqüicultura, que són fonamentals per a la sobirania alimentària europea, el desenvolupament territorial i un sistema alimentari sostenible i saludable.

L'observació oceànica és, a més, un sector econòmic en si mateix, amb un fort potencial de creixement. Tal com recorda el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, cada euro invertit en sistemes d'observació dels oceans genera un retorn d'entre 5 i 6 euros en beneficis econòmics i socials.

Aquest sector engloba tot el que fa referència al software, les plataformes digitals, els sistemes de navegació autònoma, la intel·ligència artificial (IA) i el hardware, així com els vaixells autònoms de superfície (MASS, per les sigles en anglès), els vehicles submarins, els drons aeris i els sistemes d'autonomia multimodal. També inclou les infraestructures submarines, com ara els cables submarins, els observatoris submarins i les boies oceanogràfiques.

Les xifres, però, mostren que encara queda molt camí per recórrer. La UNESCO estima que la inversió pública mundial en observació in situ dels oceans és d'entre 850 i 1.300 milions d'euros anuals, una quantitat que només cobreix entre el 60 i el 70 % del sistema necessari. Altres fonts eleven la despesa global a uns 2.000 milions d'euros l'any, dels quals uns 500 milions s'inverteixen a la UE. Mentrestant, als Estats Units les activitats econòmiques directament vinculades als productes i serveis d'observació oceànica ja representen uns 7.000 milions d'euros i donen servei a un ecosistema empresarial valorat entre 35.000 i 80.000 milions.

El sistema actual, a més, és fràgil: depèn d'un nombre reduït de grans contribuents i arrossega un infrafinançament sistemàtic. La Comissió adverteix que, si no s'hi posa remei, la xarxa de perfiladors autònoms Argo, que mesuren la temperatura i la salinitat de la columna d'aigua, podria perdre el 35 % de la seva capacitat el 2030.

Què és OceanEye?

OceanEye vol ser l'espurna de l'observació oceànica europea. I no parteix de zero: en l'última dècada, la UE ha desenvolupat infraestructures de dades i serveis oceànics de referència com el Servei Marí de Copernicus (CMEMS), els serveis d'accés a dades i informació de Copernicus (DIAS) o la Xarxa Europea d'Observació i Dades del Medi Marí (EMODnet), que ofereixen dades d'observació oceànica amb control de qualitat, prediccions, anàlisis i projeccions a escala global i paneuropea.

El problema és que l'observació dels oceans, tant a Europa com a la resta del món, està fragmentada, pateix una manca de coordinació i s'enfronta a restriccions de finançament severes, agreujades pels canvis geopolítics. OceanEye neix per posar ordre en aquest mapa i construir un sistema operatiu global que connecti els nivells nacional, europeu i internacional. Ho farà combinant observacions des de l'espai (Copernicus, l'Agència Espacial Europea i les agències espacials nacionals), observacions in situ, procedents sobretot d'infraestructures nacionals, i sistemes digitals de dades i modelització. El model que es vol replicar és el de la predicció meteorològica operativa que s'utilitza avui dia.

Concretament, OceanEye té tres objectius:

• Reforçar els esforços nacionals, europeus i les estructures de coordinació centrades en les observacions in situ dels oceans.
• Crear una Aliança Internacional per enfortir el Sistema Mundial d'Observació de l'Oceà (GOOS).
• Establir un sistema digital europeu per a l'oceà que integri els serveis de coneixement marí existents, garanteixi serveis operatius, faciliti la innovació i obri nous mercats per a la base industrial marítima europea.

L'ambició d'OceanEye va més enllà de les fronteres europees. La UE vol assumir un paper de lideratge global i, per això, llançarà una Aliança Internacional per donar suport al GOOS, el programa coordinat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI) de la UNESCO. L'Aliança estarà oberta a altres països, organitzacions i socis privats, i tindrà com a missió mantenir les infraestructures existents (boies, gliders, observatoris o perfiladors Argo), omplir els buits d'observació que encara persisteixen a l'hemisferi sud, l'Àrtic, les aigües profundes i fins i tot en zones costaneres encara no mostrejades, i repartir de manera més equitativa la responsabilitat de sostenir el sistema. La proposta es completarà amb un memoràndum d'entesa entre la UE i la COI.

2035: una ambició a l'altura de l'oceà

Les intencions de la Comissió Europea són molt ambicioses. De cara al 2035, OceanEye es fixa tres fites: que la UE aporti el 35 % del Sistema Mundial d'Observació de l'Oceà, que s'asseguri el 35 % del mercat de tecnologies d'observació oceànica i que es converteixi en el principal proveïdor mundial d'informació estratègica sobre els oceans. Tot plegat, amb l'aspiració de liderar tecnologies de frontera com la intel·ligència artificial, els sensors autònoms i el digital twin europeu de l'oceà (EU DTO).

I no és poca cosa. Segons diversos estudis recollits per la Comissió, el mercat mundial d'observació dels oceans té un valor anual d'entre 10.000 i 20.000 milions d'euros, amb un creixement anual d'entre el 5 i el 10 %, segons el comissari Kadis, i dona servei a un ecosistema empresarial d'entre 40.000 i 90.000 milions, la major part del qual està en mans dels Estats Units. Per a la UE, esdevenir líder en aquest camp és una decisió econòmica i geopolítica de primer ordre. Per això, la iniciativa posarà el focus en les empreses emergents i en creixement de tecnologia profunda (deep tech) que desenvolupin sensors, sistemes autònoms, serveis basats en dades o solucions d'IA, i en accelerar-ne el salt del laboratori al mercat.

Un digital twin de l'oceà

Una de les peces centrals d'OceanEye és el digital twin europeu de l'oceà (European Digital Twin Ocean), una representació virtual de l'oceà que permet accedir de manera fluida a les dades. Concebut com un servei públic i un bé comú, rep des del 2021 una inversió de la Comissió Europea d'uns 15 milions d'euros anuals, que inclou EDITO, la seva infraestructura bàsica.

El digital twin integra dades històriques i en temps real procedents de satèl·lits, sensors i models numèrics. Però va molt més enllà del seguiment: permet explorar escenaris hipotètics i simular els efectes de diferents polítiques, trajectòries d'escalfament climàtic o activitats econòmiques abans de prendre cap decisió. Actualment encara és en construcció, i la Comissió vol que estigui plenament operatiu el 2030, com a servei públic per a la ciutadania europea i com a contribució a la resta del món.

Per fer-ho possible, caldran grans volums de computació, infraestructures al núvol i, sobretot, intel·ligència artificial. D'aquesta manera, OceanEye prepara el terreny perquè la IA esdevingui una eina clau del coneixement oceànic.

La IA es capbussa en un mar de dades

Ens trobem en un moment en què, per sort, les dades oceàniques són cada vegada més fàcils d'obtenir. Les noves tecnologies de monitoratge, els nous sensors i la teledetecció redueixen l'esforç necessari per anar a buscar una dada, i això permet fer-ho moltes més vegades.

Però totes aquestes dades no serveixen de res si es queden només al núvol: cal que arribin a bon port. I, per això, cal processar-les i interpretar-les. El volum de dades és tan gran que arriba un punt en què no som capaços d'analitzar-lo amb els mètodes tradicionals. És aquí on entra la intel·ligència artificial, que permet processar de manera automatitzada grans conjunts de dades per extreure'n coneixement útil. Les aplicacions van des d'entendre millor el plàncton fins a monitorar i predir la presència de contaminants ambientals.

La comunitat científica ja utilitza la IA per analitzar milions d'imatges i lectures de sensors i detectar canvis als oceans i als rius més ràpidament que mai. Un canvi que, a més, obliga la ciència a transformar la seva manera de treballar.

Ho estan comprovant, per exemple, els investigadors del projecte europeu iMagine, que entre el 2022 i el 2025 va reunir científics especialitzats en el medi aquàtic i experts digitals d'11 països europeus per desenvolupar eines d'IA capaces de processar i analitzar grans volums de dades aquàtiques. Gergely Sipos, de la Fundació EGI i coordinador del projecte, recorda que la salut dels oceans, els rius i els llacs és clau per a l'alimentació, el clima, el turisme o l'aigua potable, i que un monitoratge «més ràpid i més barat fa possible detectar abans problemes com el declivi del plàncton, l'acumulació de deixalles, els vessaments de petroli o la degradació dels coralls, i actuar-hi abans».

Però la IA ja no serveix només per processar dades, sinó també per analitzar-les. Jean-Olivier Irisson, investigador de la Sorbonne Université especialitzat en plàncton, ho resumeix així: «La IA comença a substituir anàlisis estadístiques molt consolidades. La ciència s'ha d'adaptar a aquesta nova manera de treballar». Feines que abans requerien mesos o fins i tot anys, com comptar organismes a mà, ara s'acceleren de manera radical.

Els ports, a primera línia

La Comissió Europea té molt clar el paper dels ports. L'oceà és també un espai clau per al transport marítim, l'energia, la seguretat marítima i la defensa. En una època d'amenaces híbrides en evolució, com ara ciberatacs, sabotatges o campanyes de desinformació, la resiliència de les infraestructures marítimes crítiques s'ha convertit en una prioritat estratègica. Per això, disposar d'un flux continu de coneixement sobre l'oceà és indispensable per salvaguardar els interessos, l'autonomia estratègica i el lideratge d'Europa en un món en canvi constant. Les associacions de seguretat i defensa de la UE amb països que no en formen part, com ara el Regne Unit, Noruega, el Canadà o l'Índia, reflecteixen la creixent importància d'aquest àmbit.

Els ports i el transport marítim figuren, a més, entre els sectors que més es poden beneficiar d'un coneixement oceànic fiable per operar de manera més segura, eficient i amb menys impacte, al costat de la pesca, l'aqüicultura, l'energia marina o el turisme. Un millor sistema d'observació també reforçarà les previsions meteorològiques, les avaluacions de riscos i els sistemes d'alerta primerenca davant d'amenaces com la contaminació o els efectes del canvi climàtic.

Els ports també seran espais per acostar els oceans a les persones. La Comissió preveu campanyes anuals de comunicació amb la flota de vaixells de recerca de la UE per obrir-los al públic als ports europeus. A més, a través de programes com la Nova Bauhaus Europea, es proposa impulsar iniciatives que relacionin l'art, la cultura i la ciència dels oceans. La finalitat és portar l'observació i el coneixement dels oceans més enllà dels laboratoris marins i de les plataformes digitals, i fer-los presents en espais públics, ports, museus i ciutats costaneres de tot Europa. D'aquesta manera, no es busca únicament divulgar la ciència, sinó també despertar la imaginació, fomentar l'empatia i promoure una responsabilitat compartida en la cura i la gestió dels oceans.

Per a ports com el de Barcelona, OceanEye representa una oportunitat per consolidar-se no només com a infraestructura logística, sinó també com a epicentre de coneixement i sensibilització oceànica.

Com es finançarà OceanEye?

La Comissió calcula que el finançament anual necessari per assolir el nivell al qual aspira OceanEye és entre tres i quatre vegades superior a la inversió actual. Com a primer pas, la UE mobilitzarà més de 92 milions d'euros a través de programes existents com Horitzó Europa i el Consell Europeu d'Innovació (EIC): 50 milions per reforçar el sistema mundial d'observació in situ, 12 milions per als sistemes de dades a través del servei de dades mundials d'EMODnet i 30 milions per a un repte temàtic de l'EIC adreçat a les millors empreses emergents de tecnologies d'observació oceànica.

Més enllà dels fons europeus, la Comissió fa una crida als estats membres perquè augmentin el seu suport a l'observació oceànica i alineïn els pressupostos nacionals amb les prioritats de la UE. També convida altres països, organitzacions i empreses privades a invertir a llarg termini en l'observació dels oceans, amb un suport més gran al GOOS. De cara al futur, el pròxim marc financer plurianual, i especialment el nou Fons Europeu de Competitivitat, podrien donar continuïtat a aquest esforç.

En definitiva, OceanEye és l'aposta de la UE per construir un Sistema Europeu d'Observació de l'Oceà integral i operatiu, que garanteixi l'autonomia estratègica de la Unió i la posicioni com a soci mundial fiable.

Per saber cap on va l'oceà, primer cal mirar-lo.