
El Pacte Europeu pels Oceans: els ports com la nova frontera blava
Amb el Pacte Europeu per l'Oceà de la UE, els ports es converteixen en peces clau per a la seguretat, la innovació i l'economia sostenible. Arnau Sedeño, investigador al CENIT, explica per a PierNext les claus de l'aposta d'Europa per un futur marítim més resilient i estratègic.

Investigador predoctoral al CENIT, amb tesi doctoral centrada en economia blava aplicada al Port de Barcelona.

El context del Pacte
La UE, el dia 5 de juny del 2025, va fer públic el Pacte Europeu pels Oceans, que busca accelerar el desenvolupament de zones costaneres perquè siguin capaces de suportar la pressió a la qual estan sent sotmeses com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic, la contaminació o la sobreexplotació dels recursos marins, entre d'altres.
La importància del pacte s'entén millor si tenim en compte algunes dades:
- La UE té al voltant de 70.000 km de costa, i el 40% de la seva població es troba en els primers 50 km adjacents a la línia del mar.
- L'economia blava, vinculada a les aigües costaneres, genera 5 milions de llocs de treball i aporta més de 250.000 milions d'euros en valor afegit brut a l'economia global de la UE.
- A més, el 74% del comerç exterior de la UE es fa per rutes marítimes i el 99% del trànsit d'internet es transfereix per cables de comunicació submarina.
I malgrat aquest ús cada vegada més intensiu, els nostres oceans encara es troben en gran part sense explorar.
En els últims anys, hem vist com la pressió sobre els ecosistemes naturals s'ha intensificat. Aquests canvis es veuran accentuats en les properes dècades, en particular sobre els nostres oceans. Posar-hi fre implica remar tots en la mateixa direcció amb la finalitat de protegir els nostres recursos marins.
Com va dir Ursula von der Leyen, Presidenta de la Comissió Europea: "Ens esforçarem per reduir a la meitat la contaminació per plàstics i nutrients en cinc anys. Restaurarem els hàbitats naturals i protegírem les nostres costes de manera més efectiva de l'impacte del canvi climàtic. El nostre objectiu és tornar a la vida el 20% dels ecosistemes marins d'Europa per al 2030".
Perspectives del Pacte Europeu per l'Oceà
Com explica a PierNext Pablo Bou Mira, director de la xarxa BlueNetCat, "el Pacte suposa un pas endavant per tenir una visió més integrada de la governança, la innovació i la recerca en l'àmbit marítim. A més, pot ajudar a alinear esforços i evitar la duplicació d'iniciatives que, sovint, es fan de manera aïllada o descoordinada".
En aquest pacte s'han reunit les directrius referents a la governança, la innovació, la inversió i la diplomàcia europea, englobant aquestes sis prioritats:
- Protegir i restaurar la salut de l'oceà
- Impulsar la competitivitat sostenible de l'economia blava
- Impulsar la recerca, el coneixement, les capacitats i la innovació en relació amb l'oceà
- Donar suport a les comunitats costaneres i insulars i a les regions ultraperifèriques
- Enfortir la seguretat i la defensa marítimes com a requisit previ
- Reforçar la diplomàcia oceànica de la UE i la governança internacional basada en normes
Protecció i restauració de la salut de l'oceà
En primer lloc, per a la protecció i restauració de la salut de l'oceà es proposen iniciatives com l'increment de les zones marines protegides, la restauració d'hàbitats, i la lluita activa contra la contaminació marina i terrestre, en línia amb el Pla d'Acció de la UE «Contaminació Zero».
- Entre les accions clau s'inclou la revisió de la Directiva marc sobre l'estratègia marina per adaptar-la als nous reptes ambientals, promoure les reserves europees de carboni blau com a eina de mitigació climàtica, la qual cosa generarà alhora noves oportunitats econòmiques per a les comunitats costaneres. A més, es fomenta que els Estats membres designin i gestionin eficaçment Zones Marines Protegides (ZMP), reforçant així la conservació de la biodiversitat marina.
Impulsar la competitivitat sostenible de l'economia blava
En segon lloc, per impulsar la competitivitat sostenible de l'economia blava, es potenciaran sectors tradicionals com la pesca i l'aqüicultura, promovent també àrees emergents com l'energia renovable marina, la biotecnologia blava i la robòtica submarina.
- També es contempla l'avaluació i possible revisió de la Política Pesquera Comuna (PPC) per adaptar-la als nous reptes i es defineix una Visió 2040 per al futur de la pesca i l'aqüicultura, centrada en la sostenibilitat i la innovació.
A més, estan en procés de discussió una estratègia marítima industrial i una estratègia portuària europees que impulsin la modernització del sector. Finalment, es promourà una estratègia de relleu generacional blau, amb l'objectiu d'atraure noves generacions al sector marina-marítim.
Però per aconseguir tot això, tal com adverteix Bou, "actualment el finançament està molt fragmentat, repartit en molts projectes petits que no generen prou impacte. Ens manca una coordinació efectiva que permeti articular estratègies ambicioses".
Impulsar la recerca, el coneixement i la innovació
En tercer lloc, per impulsar la recerca, el coneixement, les capacitats i la innovació en relació amb l'oceà, entre les accions destacades s'impulsarà la iniciativa d'observació de l'oceà i la creació d'una rèplica digital dels mars europeus, abans del 2030. Amb aquest bessó digital, es pretén facilitar dades per a la previsió meteorològica, a més d'estratègies de mitigació i facilitació de l'adaptació al canvi climàtic, entre d'altres.
Aquestes accions estan previstes en el marc del Decenni de les Ciències Oceàniques per a la Sostenibilitat, "Decade of Ocean Science for Sustainability".
El Pacte, a més, contempla la cooperació científica internacional amb països tercers, per completar un sistema mundial d'observacions de l'oceà. Les seves finalitats seran garantir la disponibilitat de dades històriques, presentar un pla que cartografií les llacunes de coneixement, desenvolupar un sistema d'observacions integrat d'alta tecnologia i crear un enfocament coherent i normalitzat per planificar i dur a terme campanyes d'observació de l'oceà.
- També proposa una estratègia europea de recerca i innovació (R+i) sobre l'oceà, que pretén omplir la bretxa entre la recerca i la innovació. Per a això es recorrerà al finançament del desenvolupament i l'aplicació de nous coneixements i solucions, amb una xarxa europea de centres d'assaig de tecnologies oceàniques per accelerar aquesta innovació i implementar aquestes tecnologies oceàniques claus.
Mitjançant enfocaments transdisciplinaris es poden concebre solucions per preservar l'oceà i les aigües, incorporant la recerca participativa i la participació ciutadana.
Finalment, es pretén reforçar l'alfabetització oceànica i la participació ciutadana, amb la creació d'una Xarxa d'Ambaixadors de la Joventut i Intergeneracionals per l'Oceà, i un nou programa de pràctiques en treballs que contribueixin a una economia blava competitiva i sostenible.
Com explica Bou, "des de BlueNetCat tenim un paper clau com a pont entre el llenguatge polític i institucional de la Comissió Europea i la realitat del territori. Traduïm aquests grans marcs perquè siguin útils per als actors locals i dinamitzem projectes europeus a escala catalana".
Donar suport a les comunitats costaneres i insulars
En quart lloc, es pretén donar suport a les comunitats costaneres i insulars i a les regions ultraperifèriques, mitjançant estratègies específiques que ajudin aquestes comunitats a adaptar-se al canvi climàtic i a aprofitar noves oportunitats econòmiques vinculades a l'oceà. Entre elles, destaca una estratègia específica per al desenvolupament i la resiliència de les zones costaneres, juntament amb una consulta pública per elaborar una nova estratègia dirigida a les illes de la UE.
- A més d'actualitzar-se l'estratègia europea per a les regions ultraperifèriques, es revisaran les directrius sobre l'equilibri de les flotes pesqueres petites (menys de 12 metres) en aquestes regions, amb la finalitat de garantir la seva sostenibilitat i adaptació a les necessitats locals.
Enfortir la seguretat i la defensa marítimes
En cinquè lloc, el Pacte Europeu pels Oceans persegueix enfortir la seguretat i la defensa marítimes com a requisit previ, abordant amenaces emergents, com els ciberatacs i els riscos sobre infraestructures estratègiques, mitjançant una cooperació a nivell europeu i amb països tercers.
Per a això, proposa una estratègia integral sobre municions explosives sense detonar (UXO), que integri tecnologies avançades de detecció i neutralització. Es fomentarà una cooperació més estreta amb els Estats membres àrtics i altres socis de l'Àrtic, i es llançarà un projecte pilot de flota europea de drons no tripulats (UxV), tant de superfície, submarins, com espacials, amb sistemes tecnològics d'última generació. A més, es reforçarà la cooperació internacional amb països socis del nord d'Àfrica i Orient Mitjà, en el marc d'associacions estratègiques i globals.
Reforçar la diplomàcia oceànica de la UE
I en sisè lloc, el Pacte apunta a la idea de reforçar la diplomàcia oceànica de la UE i la governança internacional, impulsant la cooperació internacional i la governança global, basada en normatives i acords. Es busca així promoure una diplomàcia activa en espais multilaterals com les Nacions Unides.
Entre les accions clau s'inclou una nova estratègia exterior en pesca, amb acords de col·laboració basats en la sostenibilitat. S'adaptarà el Reglament (UE) núm. 1026/2012 per actuar contra la pesca no sostenible i s'impulsarà la ratificació de l'Acord BBNJ, donant suport a la seva aplicació en països en desenvolupament amb una contribució de 40 milions d'euros. També es promourà l'entrada en vigor de la fase 1 de l'acord de l'OMC que prohibeix les subvencions pesqueres perjudicials, avançant cap a la conclusió de la fase 2. A partir del 2026, serà obligatori l'ús del sistema digital IT CATCH per certificar captures i combatre la pesca il·legal (INDNR).
Bou també alerta que "tenim una estructura institucional molt complexa, amb moltes entitats amb competències diverses, i això dificulta la presa de decisions i la implementació de polítiques".
Per tant, el que es pretén amb aquest pacte és establir les bases i posicionar els membres que el conformen per no només conservar i recuperar els oceans, sinó també aprofitar el seu potencial de forma responsable i assegurar així un futur sostenible i competitiu per a Europa. Això permetrà crear una "Unió dels Oceans".
- Està previst que el 2027 es redacti una Llei de l'Oceà, amb l'objectiu pertinent de facilitar la seva aplicació, a més de formar un "consell oceànic" d'alt nivell per donar suport a la comissió.
Perquè el pacte es converteixi en un compromís real, segons Bou, "cal primer un punt focal que vetlli pel seu desplegament, que garanteixi l'alineació entre les diferents estratègies. També és fonamental impulsar projectes concrets que ja responguin als objectius del Pacte".
Selecció d'objectius vinculants relacionats amb l'oceà en la legislació de la UE
Com afectarà als ports el Pacte Europeu pels Oceans?
Els ports són l'entrada als oceans, per la qual cosa es converteixen en infraestructures estratègiques. Llocs on la defensa marítima i la seguretat tindran un paper clau en el marc de l'Estratègia de Seguretat Marítima de la Unió Europea. Es reforçarà la vigilància costanera, la cooperació marítima internacional i s'impulsaran tecnologies com drons, sensors i sistemes de vigilància en temps real per protegir infraestructures crítiques i cables submarins.
- On també seran rellevants els ports és en la innovació blava. Tota la innovació, l'alfabetització i altres pràctiques de recerca trobaran en els ports centres d'assaig ideals. Es preveu crear xarxes de centres de prova de tecnologies oceàniques, vinculats a la rèplica digital de l'oceà, al programa Horitzó Europa i a iniciatives com la missió "Restaurar el nostre oceà i les nostres aigües".
- A més, tindran un paper clau en l'economia blava. Són capaços de dinamitzar l'economia blava en tota la seva regió, actuant com a pols industrials, logístics i energètics. Molts ja s'estan transformant en nodes de descarbonització, circularitat i digitalització. Per a això, comptaran amb suport financer a través de programes com BlueInvest, InvestEU o la futura KIC water, marine and maritime sectors, que mobilitzaran inversions públiques i privades cap a infraestructures més verdes, energies alternatives i combustibles sostenibles.
Aquest pacte vol repercutir directament en l'economia blava, en el domini de la UE. Amb els ports com a facilitadors per arribar a implementar les accions. També es preveu una nova estratègia portuària de la Unió Europea, actualment en desenvolupament, alineada amb la futura Llei de l'Oceà, que reforçarà el seu paper en la planificació de l'espai marítim i fomentarà la seva integració amb altres sectors com la pesca, l'energia o la conservació ambiental.