La inversió europea en el mercat del transport ferroviari de mercaderies i la intermodalitat: aposta Europa pel cavall (de ferro) equivocat?

D'altra banda, el servei prestat pels operadors ferroviaris és menys flexible, ja que es programa i no és possible realitzar-lo porta a porta. A més, la infraestructura necessària per al transport ferroviari és més complexa i costosa, i no és homogènia en tots els països europeus. 

De fet, existeixen diferències des del punt de vista tècnic en les normes d'electrificació, en els sistemes de senyalització i els gàlibs ferroviaris i des del punt de vista administratiu, atès que cada país té el seu propi administrador d'infraestructures. 

Totes aquestes deficiències augmenten la complexitat de la interoperabilitat entre els països de la UE. Comparant costos, el transport intermodal és un 56% més car que el transport per carretera per als carregadors, segons dades de la Comissió Europea de 2017.

POLÍTIQUES I OBJECTIUS EUROPEUS

Per a impulsar el sector ferroviari, la Unió Europea finança, mitjançant préstecs i subvencions, projectes de millora de la xarxa ferroviària. Aquestes inversions contribuiran a superar els obstacles i colls d'ampolla assenyalats anteriorment. 

El Reglament 1315/2013 de la UE estableix la política de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T, per les seves sigles en anglès) amb l'objectiu de crear un instrument útil per al desenvolupament de les infraestructures de transport entre els països de la UE, que inclogui tots els mitjans de transport. 

La xarxa TEN-T està composta per nou corredors que formen la Xarxa Bàsica i, a més, existeixen dues prioritats horitzontals: les Autopistes de la Mar i el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari (ERTMS).

A més, a Europa hi ha onze Corredors Ferroviaris de Mercaderies (RFC) creats per a augmentar la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies. 

Els reptes dels RFC són:

• Reforçar la cooperació entre els administradors d'infraestructures per a augmentar la interoperabilitat i el desenvolupament de les infraestructures.
• Aconseguir un equilibri adequat entre el trànsit de passatgers i el de mercaderies al llarg de les RFC, per a garantir un millor servei en el trànsit de mercaderies en termes de puntualitat.
• Promoure la intermodalitat mitjançant la integració de les terminals en la gestió i el desenvolupament dels corredors.

En el Llibre blanc "Roadmap to a Single European Transport Area-Towards a competitive and resource efficient transport system", publicat en 2011 per la UE, es van fixar els objectius europeus per a reduir l'impacte del transport. 

Quant al transport de mercaderies, l'objectiu és transferir el 30% del trànsit de mercaderies per carretera de llarga distància (més de 300 quilòmetres) a solucions més sostenibles, com les vies navegables interiors o el ferrocarril per a 2030. De cara a 2050, l'objectiu és aconseguir una transferència del 50%. 

La Unió Europea ha invertit una enorme quantitat de fons en el sector del transport en els últims anys. El programa Mecanisme "Connectar Europa" (CEF), gestionat per l'Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA), va assignar 23.200 milions d'euros en subvencions per a donar suport a projectes de transport en el període comprès entre 2014 i 2020.

El CEF per al transport té com a objectiu finançar projectes per a modernitzar i completar la TEN-T. Per a aconseguir aquest objectiu, el 88% de l'import total es va assignar al desenvolupament de la Xarxa Principal. Donada la importància de reduir la petjada mediambiental del sector del transport, el 70% de les subvencions del CEF es van destinar a projectes ferroviaris, tant de mercaderies com de passatgers. Per a aconseguir els objectius del Pacte Verd es disposen d'altres 25.800 milions d'euros per al període 2021-2027.

A més d'aquests fons, per a recuperar els efectes de la crisi pandèmica, Europa va proporcionar fons addicionals amb la política del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que els Estats membres poden destinar també al sector del transport.

D'altra banda, el Banc Europeu d'Inversions (EIB) ha invertit 40.000 milions d'euros en la dècada 2011-2020 en el canvi modal cap al ferrocarril, donant suport a projectes i contribuint al desenvolupament d'infraestructures, tant en vies i estacions com per a la compra de nou material rodant.

RESULTATS DE LA INVERSIÓ DE LA UE EN EL SECTOR DEL TRANSPORT FERROVIARI DE MERCADERIES 

Malgrat la promoció i la inversió de capital de la Unió Europea en aquest sector, la quota modal del ferrocarril en el transport terrestre de mercaderies ha disminuït lleugerament, des de 2010, a favor del sector de la carretera, com es mostra a la Figura 2.

Si analitzem les dades més detingudament, en examinar una mostra de països europeus en la mateixa finestra temporal, la quota modal del transport ferroviari de mercaderies es manté estable en tots els casos, com podem veure en la Figura 3, excepte a Polònia, on descendeix. A Espanya, Països Baixos, França i Alemanya aquesta es manté constant, mentre que Itàlia i Croàcia registren un lleuger augment, encara que no suficient.

I LA INTERMODALITAT?

El transport intermodal de mercaderies és un mètode per a moure mercaderies en unitats de transport intermodal (ITU's), que poden ser contenidors, semiremolcs o caixes mòbils en diversos mitjans de transport, com a camions, trens i vaixells. 

En el període 2014-2020, Europa, a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (ERDF), el Fons de Cohesió (CF) i el Mecanisme "Connectar Europa" (CEF), ha invertit 1.100 milions d'euros en projectes relacionats amb el transport intermodal, segons es recull en el “Intermodal freight report, del Tribunal de Comptes Europeu (ECA) de 2023. 

Aquest informe resumeix el pressupost assignat a projectes d'intermodalitat amb càrrec als fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, en un mostreig d'Estats membres de la UE. Encara que existeixen diferències significatives, com s'il·lustra a la figura 4, és essencial tenir en compte que els imports de finançament rebuts varien entre els diferents països de la UE.