Temes

A

Cercar

La inversió europea en el mercat del transport ferroviari de mercaderies i la intermodalitat: aposta Europa pel cavall (de ferro) equivocat?

El ferrocarril és el mitjà de transport més sostenible per al comerç interior de mercaderies. Per aquest motiu, en l'última dècada Europa ha invertit milers de milions d'euros en infraestructures. La pregunta és: estan donant resultats positius aquestes inversions? Analitzem la inversió europea i l'evolució del trànsit ferroviari de mercaderies per a avaluar l'eficàcia d'aquesta inversió, amb l'objectiu d'identificar deficiències i possibles vies de desenvolupament futures que reforcin aquest sector.

Publicat el 14.09.2023

Matteo Boschian Cuch és investigador del CENIT i doctorand en mobilitat i transport sostenible del Port de Barcelona.

Per a fomentar el sector ferroviari, la Unió Europea finança, mitjançant préstecs i subvencions, projectes de millora de la xarxa ferroviària a Europa (Getty Images).

EL SECTOR DEL TRANSPORT FERROVIARI DE MERCADERIES

El sector del transport és responsable d'una quarta part de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a Europa. En comparació amb altres mitjans de transport, el tren és l'opció més sostenible per al comerç interior de mercaderies, segons l'Agència Europea de Medi Ambient. 

Per aquesta raó, les polítiques de la Unió Europea han fomentat un canvi modal de la carretera al ferrocarril o a les vies navegables interiors. A més, els costos externs relacionats amb el ferrocarril són inferiors als produïts pels vehicles pesants (HGV), com es destaca en la Figura 1, basada en el Handbook on the external costs of transport” de la Comissió Europea (2019). 

A més de la sostenibilitat mediambiental, els trens són més segurs que el trànsit rodat, reduint els accidents i la congestió en les xarxes viàries de la UE.

D'altra banda, el servei prestat pels operadors ferroviaris és menys flexible, ja que es programa i no és possible realitzar-lo porta a porta. A més, la infraestructura necessària per al transport ferroviari és més complexa i costosa, i no és homogènia en tots els països europeus. 

De fet, existeixen diferències des del punt de vista tècnic en les normes d'electrificació, en els sistemes de senyalització i els gàlibs ferroviaris i des del punt de vista administratiu, atès que cada país té el seu propi administrador d'infraestructures. 

Totes aquestes deficiències augmenten la complexitat de la interoperabilitat entre els països de la UE. Comparant costos, el transport intermodal és un 56% més car que el transport per carretera per als carregadors, segons dades de la Comissió Europea de 2017.

POLÍTIQUES I OBJECTIUS EUROPEUS

Per a impulsar el sector ferroviari, la Unió Europea finança, mitjançant préstecs i subvencions, projectes de millora de la xarxa ferroviària. Aquestes inversions contribuiran a superar els obstacles i colls d'ampolla assenyalats anteriorment. 

El Reglament 1315/2013 de la UE estableix la política de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T, per les seves sigles en anglès) amb l'objectiu de crear un instrument útil per al desenvolupament de les infraestructures de transport entre els països de la UE, que inclogui tots els mitjans de transport. 

La xarxa TEN-T està composta per nou corredors que formen la Xarxa Bàsica i, a més, existeixen dues prioritats horitzontals: les Autopistes de la Mar i el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari (ERTMS).

A més, a Europa hi ha onze Corredors Ferroviaris de Mercaderies (RFC) creats per a augmentar la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies. 

Els reptes dels RFC són:

  • Reforçar la cooperació entre els administradors d'infraestructures per a augmentar la interoperabilitat i el desenvolupament de les infraestructures.
  • Aconseguir un equilibri adequat entre el trànsit de passatgers i el de mercaderies al llarg de les RFC, per a garantir un millor servei en el trànsit de mercaderies en termes de puntualitat.
  • Promoure la intermodalitat mitjançant la integració de les terminals en la gestió i el desenvolupament dels corredors.

D'aquí a 2030, l'objectiu és transferir el 30% del trànsit de mercaderies per carretera de llarga distància a solucions més sostenibles, com les vies navegables interiors o el ferrocarril. (Getty Images)

En el Llibre blanc "Roadmap to a Single European Transport Area-Towards a competitive and resource efficient transport system", publicat en 2011 per la UE, es van fixar els objectius europeus per a reduir l'impacte del transport. 

Quant al transport de mercaderies, l'objectiu és transferir el 30% del trànsit de mercaderies per carretera de llarga distància (més de 300 quilòmetres) a solucions més sostenibles, com les vies navegables interiors o el ferrocarril per a 2030. De cara a 2050, l'objectiu és aconseguir una transferència del 50%

La Unió Europea ha invertit una enorme quantitat de fons en el sector del transport en els últims anys. El programa Mecanisme "Connectar Europa" (CEF), gestionat per l'Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA), va assignar 23.200 milions d'euros en subvencions per a donar suport a projectes de transport en el període comprès entre 2014 i 2020.

El CEF per al transport té com a objectiu finançar projectes per a modernitzar i completar la TEN-T. Per a aconseguir aquest objectiu, el 88% de l'import total es va assignar al desenvolupament de la Xarxa Principal. Donada la importància de reduir la petjada mediambiental del sector del transport, el 70% de les subvencions del CEF es van destinar a projectes ferroviaris, tant de mercaderies com de passatgers. Per a aconseguir els objectius del Pacte Verd es disposen d'altres 25.800 milions d'euros per al període 2021-2027.

A més d'aquests fons, per a recuperar els efectes de la crisi pandèmica, Europa va proporcionar fons addicionals amb la política del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que els Estats membres poden destinar també al sector del transport.

D'altra banda, el Banc Europeu d'Inversions (EIB) ha invertit 40.000 milions d'euros en la dècada 2011-2020 en el canvi modal cap al ferrocarril, donant suport a projectes i contribuint al desenvolupament d'infraestructures, tant en vies i estacions com per a la compra de nou material rodant.

Per a aconseguir els objectius europeus de duplicar la quota de mercat del transport ferroviari de mercaderies d'aquí a 2050, el trànsit combinat ha de créixer un 5% cada any.

RESULTATS DE LA INVERSIÓ DE LA UE EN EL SECTOR DEL TRANSPORT FERROVIARI DE MERCADERIES 

Malgrat la promoció i la inversió de capital de la Unió Europea en aquest sector, la quota modal del ferrocarril en el transport terrestre de mercaderies ha disminuït lleugerament, des de 2010, a favor del sector de la carretera, com es mostra a la Figura 2.

Si analitzem les dades més detingudament, en examinar una mostra de països europeus en la mateixa finestra temporal, la quota modal del transport ferroviari de mercaderies es manté estable en tots els casos, com podem veure en la Figura 3, excepte a Polònia, on descendeix. A Espanya, Països Baixos, França i Alemanya aquesta es manté constant, mentre que Itàlia i Croàcia registren un lleuger augment, encara que no suficient.

 

I LA INTERMODALITAT?

El transport intermodal de mercaderies és un mètode per a moure mercaderies en unitats de transport intermodal (ITU's), que poden ser contenidors, semiremolcs o caixes mòbils en diversos mitjans de transport, com a camions, trens i vaixells. 

En el període 2014-2020, Europa, a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (ERDF), el Fons de Cohesió (CF) i el Mecanisme "Connectar Europa" (CEF), ha invertit 1.100 milions d'euros en projectes relacionats amb el transport intermodal, segons es recull en el “Intermodal freight report, del Tribunal de Comptes Europeu (ECA) de 2023. 

Aquest informe resumeix el pressupost assignat a projectes d'intermodalitat amb càrrec als fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, en un mostreig d'Estats membres de la UE. Encara que existeixen diferències significatives, com s'il·lustra a la figura 4, és essencial tenir en compte que els imports de finançament rebuts varien entre els diferents països de la UE.

Analitzant les xifres de trànsit, el transport combinat va registrar un creixement en els últims 10 anys en termes de tones-quilòmetre i enviaments, segons es recull en l'informe anual 2022-2023 de la Unió Internacional de Transport Combinat Carretera-Ferrocarril (UIRR). No obstant això, en 2022 es va produir una contracció del trànsit en comparació amb l'any anterior a causa de la disminució dels passos fronterers fora d'Europa provocada per la guerra a Ucraïna. En aquest informe, la disminució de la competitivitat del transport combinat s'explica per tres raons:

  • L'estabilitat del mercat dels combustibles fòssils en comparació amb el mercat de l'electricitat.
  • Els projectes d'infraestructures ferroviàries, finançats pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i l'augment de la prioritat en el trànsit de passatgers.
  • La desacceleració econòmica.

Per a aconseguir els objectius europeus de duplicar la quota de mercat del transport ferroviari de mercaderies d'aquí a 2050, el trànsit combinat ha de créixer un 5% cada any. Per a obtenir aquest resultat, la UIRR destaca que els requisits són 16.500 milions d'euros d'inversió anual en modernització de la infraestructura ferroviària, 1.500 milions d'euros d'inversió anual en instal·lacions intermodals i un marc regulador favorable per a augmentar la qualitat i quantitat de trens de mercaderies intermodals.

INTERACCIÓ PORTUÀRIA I FERROVIÀRIA

El sector marítim és rellevant per al comerç europeu. Per això, per a augmentar la quota modal del ferrocarril és important centrar l'atenció en la seva connexió amb els ports europeus. L'Agència Ferroviària de la Unió Europea (AFE) va analitzar la situació actual en l'informe "Fostering the rail sector through the European Green Deal: Rail-port synergies" a través d'enquestes enviades als ports europeus. De les respostes recollides es desprèn que nombrosos ports consideren que la seva connectivitat ferroviària és un factor fonamental per a millorar la seva competitivitat. Per a millorar les relacions ferroportuarias, haurien de desenvolupar-se els següents punts clau:

  • Desenvolupament d'infraestructures dins de la xarxa ferroviària, augmentant la capacitat i electrificant les vies per a millorar les connexions amb la xarxa ferroviària principal. És necessari establir una bona connexió entre la xarxa del port i la xarxa ferroviària nacional, secundada per la coordinació entre els administradors d'infraestructures per a millorar els colls d'ampolla de la xarxa principal. Finalment, és necessària una xarxa de terminals interiors suficient per a satisfer la demanda.
  • La digitalització és fonamental per a l'intercanvi de dades, la qual cosa redundarà en una millor coordinació entre les parts interessades en les activitats ferroviàries.
  • La gestió de les operacions ferroviàries del port ha de ser realitzada per l'autoritat portuària, per una empresa privada o per l'administrador nacional d'infraestructures. Depenent del model de gestió triat pel port, la flexibilitat i l'autonomia poden variar, afectant els serveis ferroviaris prestats.
  • Els marcs polític i normatiu són fonamentals per a augmentar la transferència modal ferroviària. Són necessaris incentius fiscals per part de les autoritats públiques, ja que la prioritat concedida al sector de passatgers des del punt de vista operatiu i d'inversió repercuteix negativament en el comerç de mercaderies.

EXPECTATIVES DE FUTUR?

En conclusió, Europa inverteix milers de milions d'euros en el sector ferroviari, però el creixement de la quota modal del transport de mercaderies per ferrocarril no aconsegueix els objectius fixats. Aquest article subratlla la necessitat de revisar les polítiques europees d'inversió en el sector ferroviari. És essencial comptar amb finançament addicional per a augmentar la proporció de mercaderies transportades per tren, ja sigui mitjançant la construcció de xarxes ferroviàries específiques o mitjançant la gestió eficaç de la xarxa existent per a equilibrar els serveis de passatgers i mercaderies.

La inclinació de la xarxa convencional a donar prioritat als serveis de passatgers té efectes perjudicials sobre l'eficiència del transport de mercaderies, la qual cosa es tradueix en un augment dels costos, una reducció de l'atractiu i una disminució de la capacitat de càrrega, augmentant així la probabilitat de retards. 

A més, per a millorar la interoperabilitat entre els països europeus és crucial resoldre les deficiències d'infraestructura en els trams transfronterers. En resum, la mera assignació de fons és insuficient; és indispensable un marc normatiu i polític complet per a promoure i incentivar eficaçment aquest sector.

A més, hauríem de plantejar-nos si el ferrocarril és la solució òptima per a descarbonizar el sector del transport, tenint en compte les modernes tecnologies que permeten reduir les emissions i la congestió en la carretera, com el platooning de camions, els vehicles automatitzats i els combustibles alternatius. Sens dubte, no existeix una única solució, sinó una combinació de diferents tecnologies i mitjans de transport.