Els efectes negatius del conflicte, a més d'humanitaris, s'estenen a altres àmbits molt rellevants de l'economia global, del sistema de nacions i de les relacions de poder entre els grans blocs. (GettyImages)
Jordi Torrent és el cap d’estrategia del Port de Barcelona.
Els efectes negatius del conflicte, a més d'humanitaris, s'estenen a altres àmbits molt rellevants de l'economia global, del sistema de nacions i de les relacions de poder entre els grans blocs. (GettyImages)
L'impacte d'una guerra: primer, el factor humà
La guerra a Ucraïna és una catàstrofe humana de conseqüències incalculables. Les xifres de morts i refugiats són ja espantoses i només faran que empitjorar fins que la negociació s'imposi. La catàstrofe humanitària, sumada a la destrucció de les infraestructures i a la devastació de l'economia ucraïnesa la patiran, desafortunadament, generacions d'ucraïnesos. Probablement també, encara que evidentment en molta menor mesura, a Rússia.
Els efectes negatius del conflicte, no obstant això, s'estenen a altres àmbits molt rellevants de l'economia global, del sistema de nacions i de les relacions de poder entre els grans blocs. Alguns ja havien sofert danys considerables en els últims anys a conseqüència de conflictes a Orient Mitjà i els Balcans i de guerres comercials entre els poders hegemònics globals.
El mal que la guerra iniciada per Rússia farà al dret internacional és un altre element important a tenir en compte i que se suma al sofert arran d'altres invasions i guerres com les de l'Afganistan, l'Iraq, Kosovo i Síria.
La guerra a Ucraïna és també, i això és del que s'ocupa el present article, l'última d'una sèrie de disrupcions en les cadenes de subministrament globals a les quals se'ls acumulen les crisis. Abans d'aprofundir en això, voldria remarcar que l'impacte negatiu és una cosa insignificant comparat amb la tragèdia humana.
Les cadenes de subministrament: què més pot ocórrer?
Les relacions econòmiques internacionals, el comerç internacional i el transport marítim van viure un llarg període d'estabilitat des de finals dels anys setanta del segle passat fins al segle XXI. Amb l'entrada en el nou segle, les crisis se succeeixen sense solució de continuïtat, especialment en el món occidental.
Els atacs terroristes de l'11 de setembre del 2001, el tsunami a Àsia en 2004, la crisi financera en 2008, les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, episodis climàtics extrems, el Brexit, ciberatacs globals, el Covid-19 i ara la guerra a Ucraïna.
En un món en el qual, curiosament, les guerres, malgrat el que pugui semblar, van a la baixa, les disrupcions de tota mena es multipliquen i la inestabilitat de les cadenes de subministrament globals creix. Disrupcions que han passat de tenir un caràcter local en el segle XX a ser, també, cada vegada més globals en el segle XXI.
La integració econòmica, social i cultural del planeta es va accelerar a partir dels anys vuitanta, arran de la incorporació completa de la Xina i d'altres gegants asiàtics a l'economia global. I l'eclosió de les noves tecnologies, especialment d'intercanvi de dades i de comunicació fa que, ara sí, el proverbi xinès segons el qual l'aleteig d'una papallona pot sentir-se a l'altre costat del món, s'hagi convertit en una realitat indiscutible.
Les supply chain globals, sustentades en el transport marítim, van aconseguir resistir a totes les disrupcions de forma bastant eficient i sense que, en general, la ciutadania, la indústria i el consumidor sofrissin efectes greus.
Desafortunadament, a partir de l'any 2021 això ja no ha continuat sent així. Les disrupcions de la cadenes de subministrament ocorregudes l'any passat, especialment a Occident (nivell de nolis, pèrdua de fiabilitat d'escales, blank sailings, tancament de ports a la Xina i/o congestió en ports americans, falta i descompensació d'equip buit, escassetat de productes i materials essencials, falta de conductors de camió, preu de l'energia, etc.) estan tenint un impacte substancial en la indústria i la ciutadania.
L'impacte afegit de la guerra
La inestabilitat de les cadenes de subministrament està fent que, per primera vegada, moltes empreses s'hagin plantejat modificar substancialment les seves estratègies en relació amb proveïdors, mitjans de transport, llocs de fabricació i canals de distribució.
En aquest context, la invasió russa d'Ucraïna no farà sinó incidir encara més en unes ja malparades cadenes de subministrament globals. La guerra se suma a les disfuncions persistents per la pandèmia del Covid-19, encara importants si ens atenim al tancament estricte, aquests dies, de ciutats senceres i districtes portuaris xinesos; la crònica falta de semiconductors per a la indústria de l'automoció; el preu de l'electricitat; l'escassetat d'algunes matèries primeres; la falta de fiabilitat de les escales en els ports o l'elevat preu del combustible.
La guerra d'Ucraïna tindrà un impacte afegit en algunes d'aquestes disrupcions. Accelerarà la presa de determinades decisions i tendències que ja s'apuntaven abans de la pandèmia i que aquesta havia accelerat, i que comportaran alguns canvis addicionals.
De totes maneres, exceptuant l'impacte que la guerra pugui tenir en el subministrament de productes agrícoles, en les fonts de combustibles fòssils a la Unió Europea (UE) i en l'escalada de preus general i, en particular, de l'energia, no sembla que vagi a introduir grans canvis en les tendències latents del nostre sector.
Les possibles conseqüències de la crisi ucraïnesa
Com sempre, predir què pot ocórrer quan es produeix una disrupció d'aquest calibre és molt complicat. Ho intentarem, no obstant això, en un exercici d'atreviment.
- Xina, Europa y… Turquia
El principal efecte de la crisi reforçarà encara més el paper de la Xina, i d'Àsia en general, com a principal bloc econòmic i polític del món. Rússia i altres repúbliques centreasiàtiques es veuran obligades a mirar encara més cap a Orient en comptes de fer-ho cap a Europa Occidental i els Estats Units.
La influència, ja declinant, d'Occident en tota Euràsia baixarà més. En canvi, les relacions comercials a Orient, liderades per la Xina, Rússia i la resta de les repúbliques centreasiàtiques, s'incrementaran.
El conflicte podria accelerar l'obertura de la Ruta Àrtica per a connectar els jaciments de gas natural i petroli russos en la zona àrtica amb la Xina. Això obriria una via de navegació alternativa veritablement massiva entre Rússia i la resta del món, sobretot per a matèries primeres. En aquest àmbit, cal estar molt atents al paper que Turquia, que controla l'entrada del Bòsfor, pugui jugar en els pròxims mesos i anys.
- Inestabilitat del transport marítim
La guerra no ajudarà a estabilitzar el transport marítim i, per tant, podria contribuir a prolongar les seves disfuncions, que difícilment es resoldran en un moment com l'actual, de confusió i estupor generalitzats per la guerra a Ucraïna.
L'increment del preu dels combustibles fòssils incrementarà els preus del transport marítim, encara que la guerra també hauria de provocar un retraïment de la demanda. Això podria actuar de contrapès ja que obligarà a una major competència en l'oferta marítima davant l'escassa demanda, empenyent els preus del transport marítim a la baixa.
- Increment del cost de productes agrícoles
Donat el gran pes d'Ucraïna i Rússia com a proveïdors globals de cereals, el conflicte està empenyent a l'alça els preus d'aquests productes. La sequera que afecta altres països productors pot agreujar la necessitat de majors importacions en molts llocs que no podrà ser satisfeta pels dos països en guerra.
- Trens Xina-Europa
El creixement exponencial des de 2013 del transport de mercaderies per via ferroviària entre la Xina i la UE (en 2021 es van transportar 1,5 milions de TEU enfront dels 500.000 TEU del període pre-Covid) probablement es moderarà i, depenent de les sancions a Rússia, podria fins i tot interrompre's completament, encara que només una mínima part dels trens creua habitualment Ucraïna.
En el moment que escric aquestes línies, la immensa majoria dels serveis euroasiàtics continuava funcionant amb normalitat tot i l'esclat del conflicte. I el trànsit ferroviari entre la Xina i Rússia i la resta de les repúbliques centreasiàtiques podria créixer encara més.
- Acostament de producció a la Unió Europea
Com porta succeint fa ja uns anys, algunes empreses estan acostant la fabricació de determinats productes (tèxtil, automoció, etc.) a la UE (el Marroc i Turquia, sobretot) i dins de la UE als països de l'est, per a retallar els temps de trànsit i evitar les disrupcions de les cadenes de subministrament interoceàniques.
La guerra a Ucraïna serà probablement un nou al·licient perquè moltes empreses continuen aprofundint en aquest àmbit. Al mateix temps, el conflicte podria retardar o suspendre algunes inversions d'empreses asiàtiques en països de l'est d'Europa per la seva proximitat amb la zona en conflicte.
- Acceleració de la transició energètica i cerca d'alternatives als combustibles fòssils
Els plans de transició energètica, especialment dels països europeus, previsiblement s'acceleraran. La guerra ha fet de nou evident el risc que suposa l'extrema dependència dels combustibles fòssils de països com Rússia i Algèria (també inestable).
La necessitat de trobar combustibles nets alternatius (amoníac, hidrogen, etc.) és més apressant que mai. Ja no sols per a lluitar contra el canvi climàtic. Les energies renovables (solar i eòlica) també podrien beneficiar-se d'una empenta important.
Mentrestant, s'accelerarà la cerca d'una major diversificació en els proveïdors de gas natural. Això ja suposa un increment substancial de trànsit marítim de GNL en els ports, particularment espanyols, del que es poden beneficiar països com els Estats Units, Qatar o Trinitat i Tobago.
- Major control sobre les cadenes logístiques
Aquesta tendència, encara embrionària, podria accelerar-se també per part de les grans marques. Algunes d'elles estan noliejant vaixells propis (Amazon, Walmart, etc.), comprant contenidors i assumint la gestió íntegra de les seves cadenes logístiques. La inestabilitat política podria empènyer a moltes altres amb suficient múscul financer a fer el mateix.
Com va ocórrer amb la pandèmia, l'impacte de la guerra en les cadenes de subministrament, en el sector logístic i en els ports, dependrà en gran manera de la seva durada. Si el conflicte obert és curt (la qual cosa no implica que no pugui subsistir un conflicte de baixa intensitat com el que ha existit en l'est d'Ucraïna durant més d'un lustre), la qual cosa aparentment és el més previsible, l'impacte també serà limitat.
Si és llarg, els efectes negatius sobre l'economia europea i la seva logística seran més profunds i potencialment desestabilitzadors.
Tot això, és clar, sempre que no es produeixi una catàstrofe nuclear buscada o involuntària.
Articles relacionats
![El comerç marítim en un atzucac: el futur de la cadena de subministrament]()
