Set crisis per als set mars: així tensiona la logística portuària un món en disrupció

3. La crisi energètica

Durant aquests últims mesos hem estat testimonis d'un increment inusitat en els preus de l'energia, que ha impactat directament en la butxaca dels particulars i que a nivell sectorial ha implicat un augment generalitzat dels preus dels combustibles. 

A aquest increment cal afegir els problemes de subministrament. Per exemple, la rescissió del contracte amb el Marroc que permetia el transport de gas cap a Espanya mitjançant el gasoducte Magreb-Europa (GME) o la falta de subministrament en les gasolineres del Regne Unit.

En l'entorn marítim, a més de l'impacte que el cost del combustible té en els costos finals del transport, les variacions de preu estan provocant alguns retrocessos en l'ús de combustibles alternatius. Per exemple, vaixells amb motors duals que operaven amb LNG (gas natural liquat), que emet menys gasos contaminants, estan tornant al fuel pel canvi en la diferència de costos entre tots dos.

4. La crisi dels materials

La transició energètica d'una banda i l'economia circular per una altra modificaran el patró de transport marítim en els pròxims anys. 

La primera reduirà el moviment de productes derivats del petroli o graneles com el carbó que gradualment seran substituïts per altres combustibles (hidrogen? amoníac? metanol? ).

La segona disminuirà les importacions exteriors, provocant que part del consum intern provindrà de productes reciclats, com és el cas, per exemple, del ferro o alumini.

Però si s'espera que aquesta evolució transcorri de manera gradual, l'escassetat o falta d'accés a altres materials pot provocar situacions més dramàtiques. 

És el cas de les noves indústries com la fabricació de bateries elèctriques, aerogeneradors, plaques fotovoltaiques, impressió 3D, etc. que precisen de matèries primeres més escasses (terres rares, niobi, germani, borats, cobalt, vanadi, gal·li, liti) el subministrament del qual no està en absolut garantit i la seva logística pot sofrir serioses tensions en el futur.

Serveixi d'exemple que, respecte a les terres rares (formades per 17 elements químics, escandi, itri i els 15 elements del grup dels lantànids), la Xina va produir prop del 60% del total mundial en 2019.

5. La crisi logística

La crisi logística té el seu origen en la dissociació entre oferta i demanda de transport. Encara que els primers compassos de la crisi sanitària van reduir una demanda de productes que el sector marítim va resoldre amb una reducció controlada de l'oferta (retirada de vaixells, supressió d'escales, etc), la gradual volta a la normalitat va generar un augment substancial de la demanda que no ha estat respost per l'oferta amb la mateixa agilitat. I ha afectat negativament els terminis i a la fiabilitat dels lliuraments. 

A això cal sumar una demanda que exigeix cada vegada més flexibilitat i lliuraments puntuals (e-commerce, problemes de distribució de l'última milla, etc.), en contrast amb una oferta de transport marítim cada vegada més rígida, amb megavaixells de més de 20.000 TEU de capacitat, reducció d'escales, etc. i problemes vinculats a l'escassetat de determinats recursos logístics. És el cas de la falta de conductors de vehicles pesants que, encara que generalitzada, en determinades regions com el Regne Unit ha generat greus problemes de subministrament.

A partir d'aquí es genera així un efecte fuet (bullwhip effect) en el qual donada la impredictibilitat dels terminis de lliurament, les cadenes logístiques intenten sobreaprovisionar-se, augmentant els seus estocs de seguretat, generant alhora una nova demanda artificial. 

El resultat també l'hem vist en les notícies: desenes de vaixells esperant davant els ports de la costa Oest dels Estats Units amb terminis d'espera abans de ser operats que poden superar els quinze dies. Això dificulta, de retruc, les previsions logístiques i tenim davant nosaltres un cercle viciós perfecte.

Tot això genera altres efectes perniciosos: falta de contenidors buits, increment desorbitat dels nolis, multiplicació dels temps de trànsit, desviaments de trànsit, anul·lacions d'escala, trencaments d'estoc, tancaments temporals de plantes d'assemblatge per la falta de components, etc. 

I encara que en aquest context ens centrem en l'àmbit marítim, no oblidem que els problemes logístics es traslladen també a altres tipus de transport: és el cas de la manca de conductors, o la falta de capacitat de càrrega que la reducció de vols de passatge, que no oblidem, en molts casos també porten càrrega, ha ocasionat en el transport aeri.