Els projectes que involucren als ciutadans generen nous coneixements o ajuden a comprendre diferents aspectes del nostre entorn. (FP)
Guardians dels oceans: com contribueixen la ciència ciutadana i la pesca recreativa a la conservació marina
La col·laboració entre ciutadans del carrer i científics facilita la labor dels investigadors, enriqueix el sector de la pesca recreativa i contribueix a conscienciar sobre la importància de cuidar els ecosistemes marins. En els últims anys s'han creat nombrosos projectes de ciència ciutadana a tot el món, diversos d'ells en els entorns dels ports.
Publicat el
25.01.2024
Els projectes que involucren als ciutadans generen nous coneixements o ajuden a comprendre diferents aspectes del nostre entorn. (FP)
Col·laboració per a entendre els nostres oceans
Els hàbits de multitud d'espècies que viuen sota la superfície de la mar continuen sent un gran misteri per a la ciència. Un bon exemple el tenim en la tonyina vermella, un peix que torna a les aigües on va néixer — en la Mar Mediterrània o en el golf de Mèxic, depenent de la població — quan comença la seva etapa reproductiva.
Encara que el coneixement avança, és poc el que sabem sobre aquestes migracions. Per a aconseguir informació que permeti revelar part de les incògnites, a l'abril de 2023 Scientific Angler va organitzar unes jornades en les quals pescadors recreatius van col·laborar amb científics del Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (Ifremer, un institut francès de ciència oceànica).
Els equips van partir de Marina Vela, en el port de Barcelona, per a pescar tonyines vermelles, marcar-los amb dispositius electrònics i posteriorment tornar a alliberar-los. A aquesta jornada es van succeir altres dues en la mar Mediterrània, i en total es van marcar 35 exemplars. En els pròxims anys, els dispositius proporcionaran informació molt valuosa per a saber més sobre els hàbits d'aquesta espècie, l'estat de la seva població o la salut de les mars.
Aquestes jornades són un exemple del que suposa la ciència ciutadana. Un tipus de ciència basada en projectes que involucren activament als ciutadans en tasques que generen un nou coneixement o ajuden a comprendre diferents aspectes del nostre entorn. Tal com expliquen des de l'Associació Europea de Ciència Ciutadana (ECSA), aquestes persones poden actuar com a contribuents, col·laboradors o líders dels projectes, prenent així un paper rellevant en la recerca.
Una plataforma al servei de la ciència
La col·laboració entre els científics de Ifremer i pescadors recreatius en les aigües del Mediterrani ha estat possible gràcies a Scientific Angler Tagging Tour, una plataforma creada per Scientific Angler per a organitzar jornades de marcatge.
“La plataforma té com a fonament fer de frontissa entre els científics i els pescadors. Ens permet posar-los en contacte i també organitzar les jornades perquè els marcatges es facin de manera correcta i coordinada, tenint en compte totes les implicacions”, explica Fede Valls, cofundador de Scientific Angler Tagging Tour.
“La plataforma facilita la ciència ciutadana, que té un gran valor per tres coses: en primer lloc, permet als científics arribar més lluny gràcies a l'ajuda de col·laboradors entusiasmats amb el treball que fan. En segon lloc, els pescadors i qualsevol altre col·laborador surten guanyant, perquè aprenen. I, en tercer lloc, s'estableixen sinergies entre els uns i els altres que permet arribar molt més lluny. Això és importantíssim”, assenyala Valls.
En el projecte de marcatge de la tonyina vermella al Mediterrani, els pescadors recreatius són els encarregats de pescar les tonyines especificades pels científics. Una vegada tenen els exemplars, els científics realitzen un mostreig, implanten una marca electrònica pop up i posteriorment alliberen els peixos.
Aquestes marques registren dades de temperatura, lluminositat i profunditat i estan programades perquè s'alliberin en un any, aproximadament. Una vegada surten a la superfície, emeten part de la informació gravada al sistema satel·litari Argos. Més endavant, quan els científics recuperen els dispositius, poden accedir al total de la informació.
“Amb aquestes dades, els científics poden veure no sols els llocs per on han passat els peixos, sinó també la profunditat, la temperatura de l'aigua i altres paràmetres que després relacionen amb una altra informació per a anar aprenent cada vegada més sobre aquests animals”, indica Valls.
“Hi ha gent que ens pregunta per a què serveix cada marca. Nosaltres sempre responem que cada marca serveix per a omplir un buit de coneixement. Per a què s'usa la informació depèn molt de l'objectiu del científic i d'amb què relaciona les dades. Si tenim en compte que no sols es marquen tonyines, sinó també taurons, cetacis i altres espècies de peixos, és fàcil imaginar que no hi ha límits per a continuar aprenent”, assenyala elcofundador de Scientific Angler Tagging Tour.
Marcatge i adquisició remota de dades mitjançant marques electròniques POP-UP (funcionament bàsic)
Ciència ciutadana al voltant dels ports
La ciència ciutadana pot utilitzar-se per a recaptar coneixement i informació sobre multitud d'aspectes, entre els quals estan aquells que suposen un desafiament per als oceans: la contaminació per plàstics, l'augment de la temperatura de l'aigua, la presència d'espècies invasores o el declivi de poblacions d'algunes espècies, per exemple.
Atès que aquests projectes involucren a la ciutadania, la majoria es duen a terme en la costa. I, en aquest context, els ports guanyen importància com a nexes entre la terra i la mar: en els últims anys, han pres forma diferents projectes de ciència ciutadana al voltant dels ports.
En el de Sídney (Austràlia), per exemple, la iniciativa Wild Sydney Harbour convida a informar dels albiraments d'animals salvatges (com a pingüins, taurons, dofins o balenes) als voltants del port a través de les xarxes socials o de formularis disponibles en la web del projecte. La col·laboració ciutadana permet saber on es troben aquests animals i també com els afecten les interaccions amb persones i embarcacions en un espai tan transitat com és el port de Sídney.
A l'altre costat del món, el port de Falmouth (el Regne Unit) col·labora amb la societat internacional SeaKeepers per a fomentar la cooperació entre propietaris d'embarcacions d'esbarjo, científics i investigadors ambientals i així recaptar informació sobre l'estat de l'aigua o del fons marí. Això permet a diferents grups de recerca entendre les implicacions del canvi climàtic o de la contaminació en la mar, entre altres aspectes.
En aquests casos (i en els molts uns altres que completen la llista), aquests projectes de recerca busquen també divulgar, educar i conscienciar, així com involucrar a la població en tots els aspectes relacionats amb la vida marina. Les jornades de marcatge de Scientific Angler, per exemple, estan sempre acompanyades de conferències, esdeveniments de divulgació o activitats de recollida o monitoratge de plàstics.
“Ocorre una cosa molt curiosa: la gent no associa la mar amb naturalesa ni la vida salvatge. Sembla que la vida salvatge està en les selves i la naturalesa, en la muntanya”, assenyala Valls. “Però la mar és naturalesa. La mar és vida salvatge. I, moltes vegades, on la gent té més a prop la vida salvatge és en la mar. També intentem conscienciar sobretot això”, assenyala el cofundador de Scientific Angler Tagging Tour.
