Per a aconseguir una Europa en la qual es protegeixin els ecosistemes i la biodiversitat i es redueixin al màxim les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la restauració costanera cobra especial importància. (LANDLAB)
Costes resilients: la transformació innovadora del litoral per a protegir-lo del canvi climàtic
Cada vegada hi ha més projectes que busquen demostrar que restaurar ecosistemes costaners com a platges, marenys, dunes i prades submarines pot reduir els riscos d'inundació i erosió amb una baixa petjada de carboni. I sense tirar formigó a la mar…O caldrà continuar llançant-lo a la mar?
Publicat el
26.05.2022
Per a aconseguir una Europa en la qual es protegeixin els ecosistemes i la biodiversitat i es redueixin al màxim les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la restauració costanera cobra especial importància. (LANDLAB)
Durant milers d'anys, els pobles costaners han tirat pedres a la mar per a aixecar ports, espigons i altres grans infraestructures. Avui, les conseqüències del canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar amenacen aquestes infraestructures i les ciutats que hi ha darrere.
REST-COAST forma part del gran entramat de projectes que busquen accelerar la transició sostenible cap a una Europa climàticament neutra. Una Europa en la qual es protegeixin els ecosistemes i la biodiversitat i es redueixin al màxim les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
Per a aconseguir aquest escenari, cobra especial importància la restauració costanera. El projecte REST-COAST, finançat per fons europeus del programa Horizon 2020 i emmarcat en el Pacte Verd Europeu, valorarà durant els pròxims anys fins a quin punt la regeneració d'ecosistemes pot ajudar a millorar la biodiversitat, emmagatzemar carboni blau i protegir el litoral. A més, afavorirà la connectivitat entre les costes i els rius i augmentarà l'espai habitable.
“Aquest projecte busca demostrar que els ecosistemes costaners poden reduir els riscos d'erosió i inundació de manera tan satisfactòria com les pedres i els espigons”, explica Agustín Sánchez-Arcilla Conejo, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politèctica de Catalunya, entitat que participa en el projecte. “Mostrar que els ecosistemes poden adaptar-se al canvi climàtic i reduir el risc per a les persones i les infraestructures, tot això amb una baixa petjada de carboni”.
Una relació sostenible
Les regions costaneres són àrees molt importants a diferents nivells, que van del social a l'econòmic, passant pel mediambiental. Els seus ecosistemes, com els aiguamolls i les prades marines, són embornals naturals de carboni, contribueixen a la qualitat ambiental i redueixen el risc de desastres.
No obstant això, durant les últimes dècades la gestió costanera s'ha basat en un ús unilateral i poc sostenible dels recursos, la qual cosa ha accelerat la seva degradació. Les conseqüències del canvi climàtic, com la pujada del nivell de la mar i l'augment de la intensitat i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems, com a tempestes i huracans, posen en risc aquestes zones costaneres.
Per a fer front a aquests problemes es presenten dues solucions principals: frenar el canvi climàtic i establir mesures d'adaptació a la nova realitat. I és que, d'acord amb el sisè i últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els fenòmens relacionats amb la pujada del nivell de la mar que antigament es produïen cada 100 anys podrien registrar-se de manera anual a la fi d'aquest segle.
“Quan hàgim de fer front a la pujada accelerada del nivell mitjà de la mar, hi haurà més ones que actualment i aquestes actuaran amb més intensitat sobre els ports i les platges de tot el planeta. Llavors, haurem de treballar per a mantenir tot el que hem construït a les costes o fins i tot construir defenses més grans”, explica Sánchez-Arcilla.
“No obstant això, hi ha una altra solució. Sempre que la pujada del nivell de la mar estigui dins d'uns límits, els ecosistemes són capaços d'adaptar-se. Per això, plantegem l'opció de regenerar, restaurar i protegir ecosistemes com els marenys i els aiguamolls”, assenyala.
El projecte durà a terme nou iniciatives pilot en els principals mars regionals de la Unió Europea: el Bàltic, el Negre, el del Nord, l'Atlàntic i el Mediterrani. En aquest últim, part del treball està centrat en el Delta de l'Ebre, que està experimentant subsidencia. És a dir, l'enfonsament progressiu de la seva superfície.
“És un fenomen que presenten els deltes: si el nivell de la mar puja i el del delta s'enfonsa, la diferència augmenta. Així, el delta de l'Ebre està experimentant ara el que la resta de les platges del planeta viuran en 2070. Per això l'hem triat com a laboratori per a veure com funcionen aquestes solucions naturals”, explica Sánchez-Arcilla.
Tres solucions per als ecosistemes costaners
El projecte REST-COAST proposa tres solucions principals.
- La primera cerca dotar d'espai a la platja emergida amb aiguamolls, dunes o vegetació. “D'aquesta manera, quan vingui una tempesta, la platja emergida serà capaç de dissipar millor l'energia de les ones i, després, de regenerar-se”, explica el director del LIM.
- La segona es basa a vegetar la platja submergida. Al Mediterrani, una de les primeres opcions sol ser la Posidònia oceànica, però existeixen altres alternatives. “És una planta excel·lent, amb un gran valor mediambiental, però que triga molt a desenvolupar-se i és molt delicada. Existeixen unes altres que no tenen el mateix benefici per a l'ecosistema, però que també poden ajudar a dissipar l'energia de les ones”, assenyala Sánchez-Arcilla.
Aquesta solució s'està posant en pràctica en la llacuna de Venècia, per exemple.
- La tercera cerca reconnectar la costa i el riu, per a eliminar les barreres que existeixen actualment i aconseguir que els rius tornin a aportar sediments a la costa. “Posem, per exemple, l'Ebre. Té gairebé 200 preses i transcorre per un territori en el qual han augmentat les activitats agrícoles i el regadiu”, exposa Sánchez-Arcilla. “Al final del recorregut, queda poca aigua per a transportar sorra, i molta d'aquesta sorra ara acaba en els embassaments, que perden així capacitat per a emmagatzemar aigua”.
“El projecte busca posar sobre la taula que tot està lligat, i que aquesta connectivitat beneficiaria a tots. Tanmateix, això és fàcil de plantejar, però complicat de fer”, continua Sánchez-Arcilla. “Si llevem barreres i infraestructures en trams de platges urbanes, com les de Barcelona, perdríem habitatges i negocis. D'altra banda, si llevem les barreres, la platja guanyaria en capacitat d'autodefensa, la qual cosa seria beneficiós per a tot l'entorn”.
Un pla global per a les costes del planeta
L'últim informe de l'IPCC no deixa lloc a dubtes: és necessari actuar amb urgència per a frenar el canvi climàtic i, al seu torn, treballar per a adaptar-se a les noves realitats. Una de les claus per a aconseguir tots dos objectius és apostar per la cooperació.
“Encara som a temps de millorar la resiliència de la costa davant el canvi climàtic. Per a això, hem de cooperar en lloc de fer accions aïllades”, corrobora Sánchez-Arcilla. El director del LIM destaca la col·laboració entre diferents agents com un dels aspectes positius del projecte REST-COAST. “Estem junts enginyers, economistes, biòlegs, grups conservacionistes com a SEO Birdlife i UICN i diverses administracions”, assenyala.
En aquest pla coordinat per a restaurar els entorns costaners, els ports també poden fer la seva contribució. Per exemple, afegint vegetació en zones profundes pròximes, perquè aquesta dissipi part de l'energia de les ones, o col·locant estructures aïllades, com a biòtops, que poden ajudar a generar vida i a protegir les seves infraestructures.
A llarg termini, l'objectiu és reproduir aquestes iniciatives a gran escala i poder donar forma a un gran pla global de mitigació del canvi climàtic. “Nosaltres comptem amb un panell de cooperació, perquè aquests desenvolupaments que es fan a Europa s'exportin a altres zones del món”, explica Sánchez-Arcilla.
“Per exemple, estem en contacte amb equips que treballen en projectes en el riu de la Plata, en la costa de Tunísia i en el delta del Ganges, una zona molt vulnerable al canvi climàtic”, enumera. “Compartim experiències amb un mateix objectiu: aprendre i desenvolupar solucions que ens afavoreixin a tots”.
Arquitectes i paisatgistes: els altres actors necessaris
Aquest camp disciplinar segueix dominat per enginyers i professionals d'infraestructures. Per a integrar aquests criteris de regeneració i biodiversitat, els arquitectes i/o paisatgistes també estan participant en el diàleg, ja que és un problema que afecta també directament a les ciutats i a la seva capacitat d'adaptació.
“Quan parlem de canvi climàtic i disseny resilient, continuem treballant des de la protecció davant el risc. Com a conseqüència, en el punt de contacte entre la ciutat amb la mar, continuen imperant els tradicionals espigons i dics”, afirma Miriam García, doctora en Arquitectura i directora de LANDLAB, laboratori de paisatges, els projectes dels quals posen el focus en dos de les grans crisis contemporànies: el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
L'estratègia a adoptar, seguint aquesta dinàmica natural, hauria de ser renovar els paisatges litorals per a dotar-los de capacitat per a adaptar-se al canvi climàtic, sosté García. Per exemple, mitjançant meandres del riu que recullin sediments que es transportin cap a la desembocadura. Una vegada allí, enfortir la formació d'aiguamolls costaners perquè la vegetació actuï de nou com a barrera natural protectora.
També és important, depenent de la costa, cita l'experta, recrear o recuperar els cordons dunares, generar esculls artificials submergits, construir llacunes d'inundació on dirigir l'aigua, retenir-la i distribuir-la per a minimitzar les inundacions i la intrusió salina.
Són suficients aquestes mesures?
Des del Port de Barcelona, no obstant això, no són tan optimistes: “Per desgràcia, d'una banda, el canvi climàtic està causant temporals cada vegada més freqüents i de major intensitat i, per un altre, l'activitat humana interfereix amb el desenvolupament natural del litoral deixant-lo més indefens davant fenòmens atmosfèrics”, comenta Jordi Vila, cap de medi ambient del Port de Barcelona.
Aquesta intervenció humana es manifesta, per exemple, en la construcció de dics i esculleres que modifiquen la dinàmica dels corrents litorals, la canalització de rius o la construcció de preses que redueixen l'aportació de sediments a deltes i estuaris.
“Les mesures ‘toves’ per a mitigar els efectes dels temporals no són, avui dia, prou efectives com per a regenerar les nostres platges i ecosistemes, encara que és obvi que poden complementar altres mesures més ‘dures’”, afegeix Vila.
Exemples d'aquestes mesures ‘dures’ adoptades pel Port de Barcelona són l'aportació anual d'uns 100.000 m³ de sorra al sud del riu Llobregat o la prolongació de l'espigó de Sant Sebastià, actualment en construcció, d'uns 170 m en direcció ENE, que ha de prevenir la pèrdua de sorra de les platges de la Barceloneta, especialment durant els episodis de fort temporal.
Entre les mesures toves, el Port de Barcelona, està analitzant, d'una banda, la possible instal·lació de blocs ECOncrete en la prolongaciòn de l'escullera de Sant Sebastià, que acceleraria el desenvolupament de la biodiversitat en la infraestructura, o la Instal·lació de plaques de Ocean Ecostructures en diverses zones del port, que facilitaria la colonització de l'espai portuari per part d'espècies animals i vegetals.
“Totes dues idees se sustenten a proporcionar un substrat que faciliti el recobriment d'espècies d'alt valor ecològic i serviria també com a detector primerenc d'espècies al·lòctones”, explica Javier Romo, responsable tècnic del medi marítim del Port de Barcelona. “Una altra iniciativa que estem estudiant és el “sembrat” de gorgonias en l'escullera de bocana nord”, afegeix Romo.
Siguin quines siguin les solucions, ja es plantegen alternatives als tradicionals espigons que a més de protegir el litoral, ajudin a crear i regenerar la tan necessària biodiversitat.
