ECOncrete, Ocean Ecostructures i Underwater Gardens són tres startups que restauren la riquesa de mars i oceans a través de la innovació. (GettyImages)
Regenerar per a prosperar: perquè la recuperació del fons marí és primordial
El temps constreny per als oceans. L'activitat humana els està apropant a un punt de degradació irreversible. Però la innovació inspirada en la natura està provocant la proliferació de diverses startups que aposten per solucions de base tecnològica per a abordar la regeneració de la biodiversitat marina. ECOncrete, Ocean Ecostructures i Underwater Gardens són tres exemples d'emprenedoria enfocades en, precisament, recuperar la riquesa de mars i oceans.
Publicat el
10.12.2021
ECOncrete, Ocean Ecostructures i Underwater Gardens són tres startups que restauren la riquesa de mars i oceans a través de la innovació. (GettyImages)
Els autors de l'estudi ‘Rebuilding marine life’, publicat a Nature, citen un exemple que demostra que encara hi ha esperança per a salvar els oceans: la recuperació dels esculls de coral a les Illes Marshall després d'haver estat banc de proves de bombes nuclears i d'hidrogen entre 1946 i 1958. I assenyalen a la regeneració de la biodiversitat marina i la capacitat que té la naturalesa per a sobreposar-se a situacions extremes com dues oportunitats que no cal desaprofitar.
“Totes les respostes estan a la natura”. És el que afirma la biòloga Janine Benyus. És experta en biomímesis, la ciència que estudia a la naturalesa com a font d'inspiració de tecnologies innovadores que permeten resoldre problemes humans que la natura ja ha resolt. És el model per a diverses startups que ja estan aplicant innovadores solucions per a regenerar els ecosistemes marins.
La regeneració marina ja ha començat
Organismes, institucions, grups de treball i startups s'han posat a la feina. El High Level Panel for a Sustainable Ocean Economy, format per 14 països, s'ha fixat com a objectiu protegir el 30% dels oceans per a 2030. La Unió Europea va publicar un document en 2020 el qual fixa objectius similars. I apunten, entre altres, a la regeneració marina com una de les eines per a aconseguir-ho.
Pel que fa al sector de les startups, comencen a proliferar diverses empreses de base tecnològica que aposten per solucions diverses per a abordar aquest repte global.
Una de les més veteranes és ECOncrete. Fundada en 2012 per dos doctors en biologia marina i amb seu a Tel Aviv, ha patentat una tecnologia de formigó ecològic-biopotenciador que té la capacitat d'afavorir la biodiversitat, la captura del CO₂ que mitiga el canvi climàtic, a la qual vegada que proporciona un major rendiment estructural en comparació amb el formigó tradicional.
Un quilòmetre del seu formigó equival al carboni absorbit per cent arbres, explica Paolo Tedone, Director Regional de Vendes per al Sud d'Europa.
La seva solució pot aplicar-se en litorals, infraestructures marítimes i offshore, i ja estan implementant en llocs tan dispars com els Estats Units, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos o Hong Kong. En el món, el 70% de les estructures marítimes estan construïdes amb formigó. “Aprofitem les estructures grises en fase de disseny o de construcció per a convertir-les en part de la solució”, agrega.
Mimetitzar la natura
A Barcelona, Ocean Ecostructures fabrica estructures marines amb una base de carbonat càlcic que incorpora la seva tecnologia LIFESKIN, que permet mimetitzar la natura per a crear nous hàbitats marins. “Dissenyem des de micro esculls a parets verdes que permetin el creixement o atracció de béns ecosistèmics que havien desaparegut, generar riquesa i millorar la qualitat de vida de les comunitats'', relata Mireia de Mas, responsable de projectes.
Les seves estructures, d'1 metre d'ample per 1.40 d'alt són, explica, manejables, fàcils d'instal·lar en les zones més adequades segons les mostres recollides i a les dades obtingudes de batimetries realitzades, per exemples, en els ports.
També a la ciutat comtal, la proposta de Underwater Gardens, consisteix a restaurar ecosistemes marins a gran escala, conscienciar sobre la importància de la salut de l'oceà i promoure destinacions turístiques de costa regeneratius i sostenibles.
La seva aposta, en línia amb el Pacte Verd Europeu, consisteix a aplicar el coneixement adquirit durant gairebé tres dècades per un consorci internacional de dotze països denominat Blue Citizen, combinant des de física o biologia oceanogràfica a l’arquitectura, sociologia o educació en una sèrie de projectes articulats que projecten la regeneració de les mars a llarg termini.
La seva tecnologia Life Reef Technologies conjumina i aplica una sèrie d'eines gràcies a un protocol de disseny que es recolza en algorismes paramètrics per a optimitzar les condicions d'assentament i supervivència d'organismes bentònics, en el fons de la mar. El seu projecte entén la complexitat del món natural a l'hora d'exercir la restauració, un procés que ha de fer-se amb una base científica molt sòlida i polièdrica.
“Aquests organismes tenen les seves preferències respecte a una sèrie de factors ambientals i biològics que analitzem i identifiquem per a crear microambients adequats que optimitzen la seva atracció i creixement”, comparteix Marc García-Durán, el seu CEO.
Ciència, innovació i tecnologia
Cadascuna de les tres startups està formada per equips multidisciplinaris que provenen de branques com la biologia o l'enginyeria. En el cas de ECOncrete, la seva fundadora, la biòloga marina Dr. Shimrit Perkol-Finkel, va començar col·locant estructures compostes per diferents materials i rugositats en les aigües de Florida, Nova York o Israel, llocs als quals tornava cada tres mesos per a recollir dades.
“Aquest treball de camp li va permetre identificar els components que més afavoreixen la generació d'espècies i en quines mars, ja que les diferents temperatures, la salinitat i el nivell de les marees són factors diferencials”, diu Tedone.
En el cas de Underwater Gardens, l'equip científic projecta graus de plausibilitat que presenten els diferents ecosistemes, i es decideixen les intervencions en relació amb projeccions relacionades amb canvis de temperatura, acidificació, augment del nivell de la mar que el canvi climàtic està provocant.
No sols això, el consorci té en compte aspectes molt concrets de l'ecologia i biologia de les poblacions que es restauraran, com la influència de la dinàmica de fluids en la captació d'aliment, la connectivitat genètica de les espècies o la seva capacitat d'adequar-se a les noves condicions climàticas.
“La implantació de tecnologia depèn molt de les espècies i del lloc. És interessant apostar per espècies de creixement lent per a formar boscos marins, però els organismes de creixement ràpid poden ajudar a capturar carboni més de pressa. Les tècniques de monitoratge són variades i impliquen una combinació de sensors, imatges, recol·lecció de mostres i seguiment de paràmetres físics, químics i biològics”, descriu García-Durán.
Mireia de Mas explica que el procés de millora és “continuo”, ja que la tecnologia innova constantment. “Encara que el producte està acabat tenim l'obligació d'anar actualitzant-lo i incorporar millores que afavoreixin la bioincrustación”, detalla.
Economia blava: regenerar sí o sí
La regeneració dels fons marins és la base de l'anomenada economia blava, ja que, tal com expressa de Mas, sense uns oceans sans no hi ha possibilitat de desenvolupar cap altre tipus de vertical relacionat amb l'economia marina. “Cada vegada més, institucions i empreses són més receptives a adoptar solucions que transformin les seves infraestructures ‘grises’ en ‘blaves’ perquè són conscients que la seva activitat degrada l'entorn i és important invertir en mitjans que els millorin”, assevera.
Una altra tasca important, assegura, és la de donar a conèixer aquesta labor científica al conjunt de la població, per això, les seves instal·lacions té com a preferència instal·lar-se en ports i marines de la mar Mediterrània per a poder generar vincles amb la ciutadania.
El model de Underwater Gardens també es basa a ampliar el seu abast. Si bé encara no poden facilitar més detalls, compten amb un parc en desenvolupament, un nou producte turístic que combina Ciència, Esport, Tecnologia, Educació i Art amb l'objectiu que els visitants visquin experiències úniques i memorables de connexió amb la mar. En aquests mateixos projectes diferents boscos marins són considerats com un “tot” harmònic que es combina per a incrementar biodiversitat, augmentar la biomassa i la capacitat de retenir carboni a llarg termini.
“En la nostra manera d'abordar el problema de la regeneració, ens adonem que no és un problema purament tècnic, sinó que comporta implementar un canvi cap a una cultura més conscient. En aquest sentit, entenem que els projectes han d'integrar aquests vectors perquè per a nosaltres el nou paradigma és la integració”, explica García-Durán.
En aquest sentit, diversos ports s'han interessat en l'aplicació d'aquesta metodologia que va més enllà de submergir esculls, sinó que desenvolupa substrats intel·ligents, interactius i sensoritzats, dissenyats ad hoc i que ajuden a l'adaptació al canvi climàtic.
Palamós i Nova York, exemples d’aplicació
Per primera vegada, Ocean Ecostructures ha col·locat dotze unitats de la seva tecnologia BioBoosting System (BBS), basada en estructures marines de substrat natural, que permet mimetitzar la naturalesa i recuperar els hàbitats marins, en el Port Esportiu Marina de Palamós, un port pioner en l'àmbit de la sostenibilitat.
Aquest sistema incorpora tres capes; una dissenyada per a atreure i regenerar microorganismes, una altra per a macroorganismes, i una última i més diferencial, denominada LIFESKIN, que incorpora un substrat natural amb l'objectiu de restaurar el litoral rocós d'aquesta zona de la Costa Brava i, sobretot, espècies protegides com la posidònia o el cavallet marí. El projecte de Palamós contempla més fases l'avaluació de les quals tindrà lloc dins d'un any.
El desenvolupament i la instal·lació d'aquest sistema de recuperació del medi marí s'emmarca dins del projecte de recerca SEAREG, que té com a missió la recuperació de la vida al Mediterrani.
Formen part d'aquest consorci, a més del Port Esportiu Marina de Palamós i del Port de Barcelona, empreses de diversos sectors i entitats científiques com l’Institut de Ciències del Mar (ICM), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), l’Aquàrium de Barcelona, Eurecat o el Centre Tecnològic Naval i del Mar (CNT) a Cartagena.
La instal·lació del Port Esportiu Marina Palamós no serà l'única que acollirà la nova tecnologia BBS. El Port de l’Estartit ja ha confirmat la seva incorporació, i en pròximes setmanes s'afegiran diversos ports esportius i comercials de Balears, la costa catalana i de la costa de llevant, i s'han iniciat converses amb ports italians.
ECOncrete, per part seva, compta amb més de 40 projectes realitzats en deu països i sis mars. A Espanya, està desenvolupant el projecte Living Ports en el Port de Vigo i la marina de superiots que IGY construeix a Màlaga. En 2015 va iniciar el projecte ‘Living Breakwaters’ a Staten Island, Nova York, l'objectiu del qual és reduir el risc d'inundacions per a les comunitats costaneres, construir un hàbitat d'esculls per a ostres i peixos i crear oportunitats per a l'administració dels dics i la recreació.
El projecte consisteix en la instal·lació de més de 700 metres de dics esculleres -estructures parcialment submergides construïdes amb escullera (roca) i unitats de formigó de ECOncrete- situats entre 400 i 500 metres de la costa. Els treballs inclouen les instal·lacions en els propis dics, un viver flotant d'ostres, activitats de cultiu fora del lloc, recollida i curat de petxines.
El concepte de “dics vius” ha estat desenvolupat per un ampli equip multidisciplinari dirigit per SCAPE com a part de la proposta guanyadora de Rebuild By Design, el concurs de disseny convocat pel Departament d'Habitatge i Desenvolupament Urbà dels EUA després de l'huracà Sandy de 2012.
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 14 de les Nacions Unides pretén "conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, les mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible". Per a aconseguir aquest objectiu serà necessari reconstruir els sistemes de suport perquè la vida marina prosperi i continuï subministrant els nombrosos beneficis que un oceà sa proporciona a la societat.
El treball ja ha començat. I s'està implementant en el món real, no en el metavers.
Per a saber més
- International Seabed Authority
- Biomimetic design: 10 examples of nature inspiring technology
- It’s time to ask nature
Articles relacionats
