Economia blava: així cooperen ciutats i ports per al creixement sostenible

Ciutats i ports, una aliança clau per a l'economia blava

Diverses ciutats s'estan posicionant per a convertir-se en l'epicentre de l'economia blava amb un aliat imprescindible: els ports. L'Ajuntament i el Port de Barcelona, per exemple, han signat un acord de col·laboració per a desenvolupar un hub d'economia blava que abasti tot el litoral barceloní. Els sectors associats a l'economia blava generen actualment 15.000 llocs de treball (1,4% de l'ocupació total), 3.750 milions d'euros de facturació anual i representa un 4,3% del PIB.

“Barcelona té uns vímets excel·lents per la seva ubicació, perquè el seu port és referent al Mediterrani i perquè compta amb un teixit científic i emprenedor que és protagonista en la generació de coneixement. Si sumes tots aquests factors a una indústria marítima ja consolidada des del Port, existeixen oportunitats per a liderar l'economia blava”, afirma Ferrer.

Per a Marques, “el rol dels ports continua evolucionant i ara tenen l'oportunitat de convertir-se en la interfície física on poden confluir tots els verticals de l'economia blava.” La seva afirmació va en la línia del Comunicat de la Comissió Europea sobre un nou enfocament de l'economia blava sostenible de la UE, publicat al maig, que destaca que “més enllà del transport i la logística, el seu futur radica en el desenvolupament de la seva funció clau com a centres energètics (per als sistemes integrats d'electricitat, hidrogen 12 i altres combustibles renovables i amb baixes emissions de carboni), per a l'economia circular, per a la comunicació i per a la indústria”.

Projecte Blue Growth Vigo, pioner a Europa

Ciutats europees com Gènova i Lisboa també s'estan movent per a aprofitar les oportunitats de creixement que ofereix l'economia blava. A Espanya, l'Autoritat Portuària de Vigo va establir l'estratègia Blue Growth Vigo, dividida en dues etapes; 2016-2020 i 2021-2017, per a canalitzar iniciatives emmarcades dins de l'economia marina sostenible.

El pla d'acció vigués es basa en l’integració entre el port i les empreses i col·lectius que operen en l'espai portuari amb la ciutat per a generar un impacte positiu sobre l'economia, l'ocupació i benestar de les persones i el medi ambient.

El seu valor afegit, segons exposa Carlos Botana, Cap del Departament de Sostenibilitat de la APVigo, són aquells factors que caracteritzen l'entorn de Vigo i les poblacions de la seva ria, que tradicionalment ha viscut de l'explotació dels recursos marí-costaners a través del turisme, de la pesca, del transport marítim i del marisqueig però que també compta, entre altres, amb un capital natural d'alta riquesa biològica i paisatgística i està localitzat de manera estratègica en el Corredor Atlàntic.

“Tot això permet que comptem amb un alt nivell de concentració de centres de coneixement representats pel Campus do Mar i centres de recerca i tecnològics, organitzacions empresarials dels sectors econòmics marí-costaners, administracions amb experiència en el desenvolupament territorial i una societat civil sensibilitzada i involucrada en aquests reptes. La involucració de tots ells i la cooperació públic-privada és la clau de l'èxit”, afirma.

En la primera etapa es van dur a terme 38 projectes i es van plantejar 44 accions i per a la segona s'han ampliat a 46, 25 dels quals es troben en execució. Inicialment, es van establir 14 grups de treball -un per àrea identificada- ara reduïts a 6.

“Teníem clar que només si aconseguíem treballar amb la mateixa intensitat en cadascuna d'aquestes dimensions aconseguiríem generar un impacte positiu. D'altra banda, ens agradaria destacar el mesurament de l'impacte d'aquestes estratègies a través d'indicadors fonamentats tant en l'acompliment del propi pla com en la seva capacitat de generació de canvi”, explica.

Botana fa una reflexió final sobre el paper dels ports en el context de l'economia blava: “Des del disseny del pla, vam tenir molt clar que cap port podrà tenir èxit si ho fa de forma aïllada.” Vigo ostenta actualment la presidència del Grup Blue Growth de l'Organització Europea de Ports Marítims (ESPO) i és el guanyador del premi de sostenibilitat atorgat per l'Associació Internacional de Ports (IAPH) pel projecte “Peiraos do Solpor”, l'objectiu del qual és transformar infraestructures “grises” o degradades de l'entorn portuari en infraestructures verdes.