Medi ambient

El sector marítim reafirma el seu compromís amb els nous combustibles no contaminants

El camí iniciat cap a la descarbonització ja no té retorn. Així ho han confirmat els organismes públics i empreses del sector marítim participants en el webinar ‘Els nous combustibles. La carrera ja ha començat’, organitzat recentment per l'Associació Catalana de la Marina Mercant i la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Publicat el 22.12.2020

Els agents clau per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu són els vaixells i les navilieres. (DNGVL/HHI)

Aquests organismes públics i empreses van mostrar en el webinar el seu compromís per adherir-se a les veus internacionals que reclamen una reducció d'emissions i la transició cap a energies més netes per part del sector marítim, ratificant que la meta cap a la sostenibilitat és un camí que han de recórrer tots per a aconseguir que Europa sigui menys contaminant i més sostenible a mig termini.

Pel que fa al sector marítim-portuari, dues mesures són clau. El Pacte Verd Europeu, que busca que en 2030 les emissions emeses siguin un 50% menors als nivells que es van registrar en 1990; i la normativa IMO 2020 de l'Organització Marítima Internacional (OMI), que obliga als vaixells, des de principis de 2020, a utilitzar combustibles més sostenibles que continguin un màxim de 0,5% de sofre.

En aquesta línia, el director general d'infraestructures d’Enagás, Claudio Rodríguez, va incidir en l'impacte que tindrà als ports la transició cap a combustibles més sostenibles, atès que la Unió Europa ha posat el focus a aconseguir que les instal·lacions portuàries siguin neutres en emissions. També va recordar que el sector del transport marítim és responsable del 3% de les emissions mundials anuals de gasos d'efecte d'hivernacle.

Benito Núñez Quintanilla, director general de la Marina Mercant, va fer una crida a l'ús de solucions tecnològiques basades en combustibles alternatius per a complir amb els desafiaments mediambientals als quals s'enfronta el sector.

El gas natural liquat, l'alternativa de les navilieres

La naviliera Baleària ha estat pionera a nivell mundial en l'ús de gas natural liquat (GNL) A la seva flota. En concret, sis dels seus vaixells van navegar amb aquest combustible en 2019 per la mar Mediterrània i les illes Canàries. El Capità Guillermo Alomar, director de Flota de Baleària, sosté que els plans de la companyia continuen en aquesta direcció, ja que en 2021 seran nou els vaixells que naveguin amb GNL.

“Amb una inversió de 380 milions, apostem per tecnologies com el Big Data per a millorar l'eficiència dels vaixells. Hem assumit l'Agenda 2030 de les Nacions Unides com el full de ruta que guia la nostra activitat en els àmbits de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental”, va compartir. Malgrat tractar-se d'un combustible fòssil, el GNL ha permès a Baleària reduir el 30% d'emissions de CO₂ i el 85% de NOx que generaven els seus vaixells.

Jorge Dahl, business development manager a DNV GL, sobre la descarbonització a curt termini, va citar 2030 com l'any en què la logística, la digitalització i la hidrodinàmica aconseguiran una major optimització. Mentrestant, situa 2050 com l'horitzó per a aconseguir aquest objectiu en la maquinària, en concret en l'ús d'equips i sistemes més eficients, i en els combustibles, i a més del GNL va citar uns altres com l'hidrogen, l'energia eòlica o la nuclear.

Els ports de Barcelona i Tarragona aposten per la sostenibilitat

Jordi Vila, cap de medi ambient del Port de Barcelona, i Joan M. Bàssora, director de sostenibilitat i desenvolupament del Port de Tarragona, van destacar durant el webinar especialitzat el treball que tots dos ports estan realitzant per a complir amb els objectius de sostenibilitat.

A Tarragona, l'Autoritat Portuària va presentar enguany el seu nou Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 per a reduir el seu impacte ambiental en el territori i compensar les emissions de CO₂ en un 96% a la fi de 2021 i en un 99% a la fi de 2030, a través d'accions com per exemple la contractació d'energia verda, l'electrificació del moll de creuers o mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a la utilització d'energia renovable.

“El nostre pla de sostenibilitat té com a repte marcar una dècada d'accions ambicioses per aconseguir els objectius marcats de sostenibilitat econòmica, ambiental i social. El futur del port com a infraestructura logística passa per una intermodalitat que fomenti el ferrocarril, l'ús de nous combustibles verds i noves fonts d'energia renovables”, va afirmar Bàssora.

Per la seva part, Jordi Vila va parlar del Pacte Verd Europeu com el marc “en el qual els ports ens movem” i va incidir en el paper “clau” dels mateixos per a recórrer amb èxit aquest camí. Va assenyalar que els agents clau per a aconseguir aquest canvi són els vaixells i les navilieres i anticipa que en un futur coexistiran diversos combustibles com el biometà o els sintètics, i adverteix que els ports hauran de preparar-se per a tenir les infraestructures de subministrament necessàries per a cadascun d'aquests combustibles. No va descartar que els ports siguin capaços de produir alguns d'ells.

“El Port de Barcelona treballa en aquesta línia mitjançant tres pilars: la transició cap al nou model energètic, la reducció de la contaminació atmosfèrica i la descarbonització de l'activitat portuària”, va explicar.

Així, tant agents públics com privats que van participar al webinar van mostrar el compromís de les seves respectives organitzacions per a complir els objectius fixats internacionalment.