Els ports al sol: cap a la independència energètica a través dels panells solars

Panells que creen comunitats energètiques

El Port també està duent a terme un projecte dins de la iniciativa CREATORS per a instal·lar plaques solars en el moll de Pescadors i crear espais d'emmagatzematge energètic (bateries) per a afavorir l'autoconsum. 

Des de fa uns mesos, s'estan posant plaques flexibles en les casetes de pescadors. “Es tracta d'unes plaques especials que poden adaptar-se, com una catifa, a la forma de les teulades, que són rodones”, explica Calls. “També s'han instal·lat la bateria i els sistemes de control i, abans d'acabar el projecte, esperem tenir la pèrgola que cobrirà tot el pati de xarxes, que també comptarà amb plaques solars”. 

“Aquest projecte és molt interessant perquè s'ha establert una comunitat energètica en la qual la producció i el consum es fan a nivell local”, explica el cap de Sostenibilitat Ambiental del Port. “Tota l'energia que es genera s'usa tant en els propis edificis com en els molls adjacents”.

A més, el Port de Barcelona està realitzant un estudi de totes les edificacions del recinte portuari per a analitzar la viabilitat d'instal·lar plaques solars (tant convencionals com adaptables a diferents superfícies) en aquelles zones que presentin un potencial interessant. 

A això se suma la creació d'una política de bonificacions ambientals per a donar suport a la inversió en temes de mobilitat sostenible i energies renovables en totes les terminals. D'aquesta manera, el Port cerca afavorir l'autoproveïment. 

“Els objectius a llarg termini passen per proveir a tot l'àmbit portuari en el seu conjunt: generar el màxim potencial d'energia fotovoltaica i derivar-la d'una terminal a una altra en funció de les seves necessitats i consums”, explica Calls. “Volem ser autosuficients i crear energia local, de quilòmetre zero, que es pugui generar i compartir dins dels recintes del port”.

El ports redueixen la seva dependència de la xarxa

Alguns dels principals ports del planeta han començat també la seva transició energètica, amb els objectius de mitigar el seu impacte mediambiental, aconseguir la independència de la xarxa i reduir les seves despeses. Igual que succeeix a Barcelona, aprofiten les característiques de les seves infraestructures per a treure el màxim partit possible a les renovables.

“Alguns dels aspectes més positius són que els ports estem donant peu al fet que hi hagi inversió pròpia de les terminals en autoconsum a través d'aquestes bonificacions que implantem. I també que les autoritats portuàries estiguin intentant aprofitar al màxim el potencial d'energies renovables que tenen”, assenyala Calls.

“Molts ports anem en la mateixa línia: la de potenciar les concessions per a instal·lar i tenir bonificacions, sent el port un actor molt proactiu en la instal·lació, no passiu. És el que promou la instal·lació, inverteix i vol tenir un rol de desenvolupador i d'inversor. Per tant, és important remarcar que els ports veuen el factor de l'energia com una cosa estratègica”, afegeix. 

En algunes ocasions, la iniciativa és privada i, en unes altres, el promotor és el propi port.

• A Rotterdam, per exemple, les autoritats portuàries estan instal·lant panells en les seves propietats i incentivant als seus clients a fer el mateix en les seves instal·lacions. 

• Un projecte interessant a nivell global és el del Port de Seattle, que ha completat la instal·lació de panells solars en diferents parts de les seves terminals i seus. Els panells instal·lats en el Pier69 Solar Project, per exemple, tenen capacitat per a produir 120 megavats anuals i reduir 2 tones de diòxid de carboni (CO₂) a l'any. 
• En el Port de Constança, a Romania, han apostat per treure benefici d'una altra superfície: la marina. Han desenvolupat una superfície de panells fotovoltaics flotants amb una potència elèctrica de 15 megavats, que s'utilitzen per a alimentar part de les instal·lacions portuàries i l'enllumenat públic de les àrees pròximes. Aquests panells compten amb sistemes de flotadors i d'ancoratge i poden suportar l'impacte d'ones de fins a un metre.

“És un port molt gran en el qual algunes zones de dàrsenes no tenen una ocupació permanent de vaixells, per la qual cosa poden moure aquestes instal·lacions d'un costat a un altre, en funció de les seves necessitats”, explica Calls. “És una solució molt interessant, però que no és viable en el cas de Barcelona”. 

La llista no acaba aquí. Altres ports, com el de València a Espanya, el de Göteborg a Suècia o el d'Anvers, a Bèlgica, compten amb projectes que utilitzen les seves instal·lacions per a treure partit a les tecnologies renovables i aprofitar l'energia del Sol.