Els ports connecten els vaixells a la xarxa elèctrica per a no contaminar

Quan arrenca el projecte Nexigen?

El projecte va arrencar al febrer de 2020, quan el Consell d'Administració va voler accelerar l'electrificació  dels molls com un element clau per a accelerar el procés de descarbonització del Port de Barcelona. En aquest moment comencem a planificar, reprenem i actualitzem tots els estudis existents que havíem fet fins aleshores i comencem a dissenyar un full de ruta. 

En aquests tres anys, aquest compromís s'ha convertit en una directiva que ve de la Unió Europea que ens obliga a, en el 2030, tenir Onshore Power Supply (OPS) als molls de contenidors, ferries i creuers . En aquest sentit, el Port de Barcelona s'ha avançat a la legislació que ha vingut després. 

El primer any, malgrat la pandèmia, va ser molt bo per a l'arrancada del projecte perquè ens va permetre acostar-nos a totes les entitats, empreses i persones que ens podien nodrir amb informació i compartir la seva experiència amb nosaltres. És un projecte ambiciós que inclou molts àmbits que necessari conèixer per a poder tenir èxit.

I com es planifica un projecte d'aquesta envergadura?

El nostre full de ruta cobreix nou àmbits diferents i cadascun està perfectament delimitat amb totes les accions que necessitem fer, any per any, per a aconseguir l'objectiu final.

Primer de tot, havíem de saber quant consumiran els vaixells quan estan atracats al port. Això ho vàrem determinar de manera teòrica perquè no hi ha moltes dades fiables d'emissions reals de vaixells en port. 

Després vam dissenyar el primer full de ruta real del projecte: on volíem arribar i què havíem de fer. Al final, la pregunta bàsica d'aquest projecte és: què necessites perquè un vaixell arribi al moll i es pugui connectar a la xarxa elèctrica, desconnecti els seus motors auxiliars i deixi de contaminar?

Com s'aconsegueix que això funcioni?

Quan un vaixell arriba al port utilitza els seus motors auxiliars. Si aconseguim que es pugui endollar al moll, obtenint energia elèctrica de la xarxa, pot apagar els motors auxiliars i no contaminar perquè consumiria energia d'origen 100% renovable a través d'aquesta connexió.

Aquest va ser el primer repte?

El primer que vam veure va ser que necessitem al voltant de 80-90 megavats per a tot el Port. Som un port enmig de la ciutat de Barcelona. Hi ha molt de consum elèctric al voltant nostre i no existeixen suficients distribuïdores que ens puguin subministrar aquesta potència.

Una vegada tens la potència elèctrica suficient, has d'arribar fins al moll amb cables subterranis. És a dir, travessar tot el port. Després cal construir l’OPS pròpiament dit, que no deixa de ser una sèrie d'aparellatge elèctric que el que fa és transformar l'energia que ve de terra en l'energia que necessita el vaixell.

Havíem de resoldre tres parts; l'energètica, la infraestructura dels cables a moll i el OPS. De seguida ens vam adonar que havíem de fer-ho tot en paral·lel perquè si no no arribaríem a temps per a complir amb la meta de 2030. Al principi hi havia moltes incògnites que poc a poc hem anat resolent  i que esperem acabar de resoldre amb dos projectes pilots que hem iniciat.

En què consisteixen aquests pilotos?

El primer s'està construint en la Terminal BEST de contenidors, un dels pocs punts on disposem de potència suficient, de nou megavats, que permetria connectar fins a dos vaixells de contenidors de grandària mitjana simultàniament, amb un consum moderat, o bé utilitzar la instal·lació per a connectar un gran vaixell portacontenidors de consum més alt. Per exemple, un de vint mil TEUS. El segon pilot, que serà una realitat, s'executarà en la Terminal Ferri de Barcelona (TFB). 

Per a tots dos hem fet plecs de licitació específics, enfocats a empreses amb una solvència tècnica indiscutible i que a més dissenyessin el projecte, executaran l'obra i s'encarregaran del posterior manteniment, la qual cosa ens assegura la fiabilitat del sistema.

Estem molt contents perquè el pilot de la Terminal BEST s'ha assignat a l'empresa PowerCon, una de les dues empreses a nivell mundial amb més experiència en OPS. Per a la Terminal Ferri estem en vies d'adjudicació a l'empresa Omexon del grupo Vinci, una altre de les empreses amb més experiència a nivell mundial en la posada en marxa d'OPS.

En 2024 començarem a connectar els primers vaixells en la terminal de contenidors i dos o tres mesos després, els ferris.

L'objectiu de tots dos pilots és obtenir dades reals, dissenyar i testar procediments i utilitzar l'experiència d'aquests pilots per a aconseguir el millor disseny per als OPS de la resta del port.

La potència necessària per a aquestes connexions l'obtindran de la subestació que es construirà?

En el 2019, el Port va sol·licitar una posició dins de la planificació elèctrica del Ministeri d'Energia. En aquest cas se sol·licita una posició dins de la Subestació Cerdà que actualment està construint REE (REDEIA) una subestació de transport a 220 kV. Des d'aquesta subestació es poden donar diversos consums, entre els quals pot ser d'un gran consumidor, que és el cas del Port de Barcelona. 

Al febrer de 2023 aconseguim l'accés i la connexió a la Subestació Cerdà. Això ens permet conectar-nos a la SE de REE i per això hem de construir una subestació elèctrica dins del recinte portuari que serà la que proporcionarà la potència a tot el recinte. Es tracta de la Subestació ES PORT que connectarà amb la posició a la Subestació Cerdà en alta tensió. 

El projecte de construcció de l’ES PORT i la línia d'Alta tensió connectada a la posició de la Subestació Cerdà ha estat recentment aprovada pel Consell d'Administració del Port i ara esperem l'aprovació del Consell de Ministres. Una vegada s'aprovi llançarem la licitació per a començar el projecte i la seva posterior construcció. En paral·lel, cal realitzar una sèrie de tràmits amb REE, que de manera simultània construeix la posició assignada i hem de coordinar-nos per a la connexió. Aquest procés ens portarà a 2026.

En el 2019, el Port solicitó una posición dentro de la planificación eléctrica del Ministerio de Energía. En este caso se solicita una posición dentro de la Subestación Cerdà que actualmente está construyendo REE ( REDEIA ) una subestación de transporte  a 220 kV. Desde esta subestación se pueden dar diversos consumos, entre los cuales puede ser de un gran consumidor, que es el caso del Port de Barcelona.

I què esperen haver completat per a aquesta data?

En paral·lel a la subestació, s'hauran construït una sèrie de canalitzacions, entre elles una perforació submarina molt complexa dirigides pel departament d'infraestructures que creuarà del moll de l'energia al moll Adossat.  En aquest punt ja hauríem d'haver construït la infraestructura OPS a la primera terminal de creuers, tot l'aparellatge elèctric que conforma l'OPS i el Cable Management System. Serà llavors quan puguem connectar els primers creuers. A partir d'aquí, la implementació en el moll Adossat hauria de ser molt més àgil, encara que té una alta complexitat tècnica.

Vaixells i ferris compten amb la infraestructura a bord per a connectar-se?

Els nous vaixells ja incorporen aquesta infraestructura, però és cert que la vida útil d'un vaixell és de 20 o 30 anys i part de la flota no disposa d'ella. En aquest sentit, comencem a parlar amb els diferents armadors i la veritat és que la resposta és molt positiva. Per exemple, el Grup Grimaldi, que està molt compromès amb la sostenibilitat, va decidir fer un pas endavant i es va comprometre a tenir els seus vaixells preparats quan nosaltres tinguéssim la instal·lació llesta. En concret, el vaixell Ciudad de Palma de Trasmed GLE, que realitza diàriament el trajecte Barcelona - Palma, serà el que utilitzem en primer lloc per al pilot. 

També hem signat un acord amb tots els armadors i terminals de creuers a través del qual es comprometen a ajudar-nos a desenvolupar tècnicament el projecte i a donar-nos suport en el procés d'electrificació dels molls de creuers. Aquest acord inclou la creació d'un grup de treball per a acordar les normes tècniques i les fases de desplegament, alineant les infraestructures en terra amb la disponibilitat de la flota.

El Port de Barcelona participa en diversos projectes europeus per a implementar OPS en els ports. Comparteixen experiències amb altres autoritats portuàries?

Formem part d'un grup específic dins del World Port Climate Action Program (WPCAP) on ens reunim amb altres ports cada 15 dies per a debatre i intercanviar informació sobre OPS. Ha estat un suport fonamental per al desenvolupament del projecte. 

Una altra col·laboració internacional és el projecte Ealing en el qual s'han s'han anat desenvolupant diferents iniciatives encaminades a incorporar OPS en els ports, des de l'estat de l'art, les infraestructures i estudis mediambientals. 

També ens hem unit amb el port de Balears, amb el qual tenim connexions diàries. El trànsit de cabotatge amb les illes és súper important. Hem presentat un projecte conjunt de finançament, OPS 4B&B,  als Fons de Recuperació i que ens ha estat atorgat i que ens ajudarà a finançar els pilots que hem comentat anteriorment. 

Per part seva, el port de Balears electrificarà diferents molls de les seves illes perquè els ferris puguin connectar-se en tots dos ports i crear així un corredor verd.

També ha estat fonamental fer benchmarking amb altres ports, visitar les seves instal·lacions i que ens expliquin, sobre la base de la seva experiència, què funciona i que no. També estem en contacte permanent amb altres Autoritats Portuàries i amb Ports de l'Estat per al desenvolupament d'aquesta mena de projectes.

AIXÍ ES REDUIRAN LES EMISSIONS AL PORT DE BARCELONA AMB LA IMPLANTACIÓ D'OPS (ONSHORE POWER SUPPLY)

Previsió de la reducció d'emissions que implicarà l'electrificació dels molls, segons un model del Port de Barcelona.