Temes

A

Cercar

La Xina pren el control del vehicle elèctric

La pressió per reduir les emissions contaminants del vehicle privat cada vegada és més intensa i el cotxe elèctric es presenta com l’alternativa més viable a aquest problema global. La Xina ha pres el control, no tan sols de la producció a escala mundial del vehicle acabat, sinó també de les bateries i de les fonts de matèries primeres que es fan servir per fabricar-lo. En quin lloc queden els Estats Units i Europa per liderar aquesta indústria de futur? Aquí oferim algunes claus del nou mapa de poder i interessos del vehicle elèctric.

Publicat el 02.09.2018

Carlos Martín és Gerent en l’Àrea de Consultoria en Ports i Transport Marítim d’IDOM.

Punts de càrrega per a vehicles elèctrics a la Xina. [Imatge: WangAnQi / Getty]
La Xina s’ha posicionat com el gran competidor disposat a prendre el control de la producció i venda de cotxes elèctrics, deixant els Estats Units i Europa en segon pla. La seva estratègia combina la iniciativa privada de fabricants de vehicles i bateries amb el suport econòmic i estratègic del govern, que des de fa 5 anys lidera un pla ambiciós per transformar l’statu quo del sector automobilístic i les relacions comercials internacionals corresponents, que abasten tant les matèries primeres per produir les bateries com el vehicle elèctric com a producte acabat. Avui, la Xina ja és líder en producció i en comercialització del vehicle elèctric. Segons l’Associació Xinesa de Fabricants d’Automòbils, el 2017 es van fabricar 680.000 vehicles elèctrics lleugers, a més de 198.000 vehicles elèctrics comercials, cosa que la posiciona com el primer fabricant mundial. Des del 2013, quan a la Xina es van produir 23.700 cotxes elèctrics, la indústria del gegant asiàtic ha experimentat un creixement mitjà interanual del 692%. * Estudi de vehicles lleugers. No s’inclouen vehicles pesants. Fons: EV Volumes (The Electric World Sales Database) i CAAM (Associació de Fabricants d’Automòbils de la Xina).

* Light vehicles only. Heavy vehicles not included. Source: EV Volumes (The Electric World Sales Database) and CAAM (China Association Of Automoblie Manufacturers).

A més, el 2017 es van vendre 606.000 vehicles elèctrics fabricats a la Xina, xifra que suposa una quota del mercat mundial de vendes del 53%. Des del 2013, el mercat xinès ha experimentat un creixement mitjà interanual del 733%. El 2014, la Xina ja s’havia posicionat com el màxim comercialitzador de vehicles elèctrics del món, per davant dels Estats Units i Europa. Aquest creixement anual de la Xina, amb ritmes incomparables amb els dels seus competidors, respon a un conjunt de causes. En primer lloc, els fabricants xinesos tenen el suport de la important demanda captiva interna del país asiàtic. A més, no només augmenta el volum total de vehicles fabricats, sinó també la gamma de models oferts. El 2017, el comprador xinès disposava de 75 models de vehicles elèctrics diferents, més que en cap altre país.

* Estudi de vehicles lleugers. No s’inclouen vehicles pesants. Fons: EV Volumes (The Electric World Sales Database) i CAAM (Associació de Fabricants d’Automòbils de la Xina)

* Estudi de vehicles lleugers. No s’inclouen vehicles pesants. Fons: EV Volumes (The Electric World Sales Database) i CAAM (Associació de Fabricants d’Automòbils de la Xina).

El 2017 es van vendre 606.000 vehicles elèctrics fabricats a la Xina, xifra que suposa una quota del mercat mundial de vendes del 53%.

El Govern xinès és responsable tant de fomentar l’oferta de nous models com d’incentivar-ne la demanda, amb subsidis a la compra de fins al 23% del preu del vehicle; exempció de taxes i tràmits per a la matriculació, i avantatges fiscals en la compra. A més, l’Administració inverteix en infraestructures de recàrrega per facilitar l’ús habitual del vehicle elèctric. El 2016, la Xina disposava d’una xarxa de 107.000 punts de recàrrega.

Bateries i poder

La limitació principal per a l’evolució del mercat del cotxe elèctric és el cost d’adquisició de la bateria, que representa al voltant del 30% del total del vehicle. Els fabricants asiàtics s’han posicionat com a líders en la producció i la comercialització de bateries de cel·les d’ió liti. La Xina, Corea del Sud i el Japó integren 8 dels 10 fabricants principals de bateries a escala mundial, cosa que el 2016 va representar més del 85% de la producció global. En concret, els fabricants xinesos ocupen 3 llocs del top 5, incloent-hi la primera posició, que ocupa CATL. El 2016, els fabricants xinesos van produir més del 25% de la capacitat mundial, el 2017 aquesta xifra va arribar al 55% i s’estima que el 2021 aquest valor superarà el 63%. El 2016 ja hi havia 140 fabricants de bateries d’ió liti, a la Xina. El 90% dels vehicles elèctrics fabricats a Xina van emprar bateries de productors xinesos. [Imatge de Mikes Photos]

El 90% dels vehicles elèctrics fabricats a Xina van emprar bateries de productors xinesos. [Imatge de Mikes Photos]

L’exigència de produir més i més

El creixement desorbitat de la producció de bateries d’ió liti a la Xina té dues causes. La primera, l’estratègia del govern de promoure la producció de bateries, imposant llindars elevats de producció a les noves empreses que vulguin entrar al mercat nacional. El 2014, va permetre l’entrada de capital privat nacional i internacional a les companyies productores de bateries, cosa que ha alimentat les economies d’escala i ha permès reduir els costos de fabricació. Com a resultat, avui la Xina és el proveïdor principal de bateries per a fabricants de vehicles elèctrics a escala mundial. En segon lloc, encara que molt relacionat amb l’anterior, el 2016, aproximadament, el 90% dels vehicles elèctrics fabricats a la Xina van fer servir bateries de productors xinesos. Això vol dir que tant el mercat de bateries necessita el creixement de la demanda de vehicles elèctrics per mantenir-se, com viceversa. Aquesta és l’estratègia dels productors de vehicles i bateries: en integrar ambdues etapes de manera vertical, eliminen els costos derivats de la dispersió del procés de muntatge i obtenen un resultat final realment competitiu.

La Xina, Corea del Sud i el Japó integren 8 dels 10 fabricants principals de bateries a escala mundial, cosa que el 2016 va representar més del 85% de la producció global.

Els Estats Units i Europa han començat a reaccionar a l’amenaça que podria suposar per als seus fabricants una dependència completa del mercat de bateries xinès. Per això, el 2014, Tesla (EUA), en col·laboració amb Panasonic (Japó), va començar l’ambiciós projecte Gigafactory (35 GWh/any). Per la seva banda, Europa no hi ha intervingut fins al 2017, quan es va presentar una proposta per crear una aliança de productors comunitaris (Aliança Europea de Bateries), amb l’objectiu de produir bateries de manera unificada (seguint el format Airbus).

L’arrel de la qüestió

Per entendre l’evolució de la Xina cal desxifrar l’escenari del comerç internacional de matèries primeres que s’han fet servir per fabricar cel·les de bateries durant l’última dècada.

Liti, grafit, cobalt, níquel i manganès són els components principals de les bateries d’ió liti. Tant la demanda global d’aquests materials com el preu per tona s’han incrementat de manera considerable. El 2016, la Xina va ser l’importador més important de liti, níquel, cobalt i manganès, a més de ser el major productor de grafit (que es fa servir en l’ànode de les bateries) del món, amb contractes vigents que asseguren el subministrament de les matèries primeres per fabricar bateries els 5-10 anys vinents.

La indústria minera xinesa ha experimentat un increment significatiu de l’activitat, els últims 10 anys, durant els quals ha adquirit participacions en empreses de mineria estrangeres que operen en ubicacions estratègiques. Amb l’estratègia de controlar el subministrament de matèries primeres per fabricar bateries, la Xina limita la competitivitat real i l’accés de fabricants de bateries dels EUA (Tesla), el Japó (Panasonic) i Corea del Sud (LG Chem), entre d’altres.

El 2016, la Xina va ser l’importador més important de liti, níquel, cobalt i manganès, a més de ser el major productor de grafit.

La integració en la cadena de subministrament, la producció en massa i el suport governamental han permès a la Xina reduir el cost de fabricació de les bateries d’una manera inassolible, avui, per a productors de bateries dels EUA o d’Europa. El 2017, el 55% de les bateries d’ió liti tenien com a origen la Xina i una mica més d’1 de cada 2 vehicles elèctrics venuts al món van ser produïts al gegant asiàtic. Els pròxims anys, es veurà com evoluciona el nou mapa de poder, interessos i influències de la indústria automobilística de combustibles alternatius. De moment, s’obren una sèrie d’interrogants: Continuarà creixent la quota de mercat de la Xina fins a convertir-se en l’exportador principal de vehicles elèctrics a la resta del món? En quina posició quedaran els EUA i Europa? Podrà l’Aliança Europea de Bateries competir amb la Xina al mercat de les bateries d’ió liti o haurà d’apostar per altres models?