Temes

A

Cercar

Mitigar la contaminació acústica dels oceans, una qüestió de supervivència

Per què la contaminació acústica és un problema per a la vida marina? L'activitat humana ha convertit els oceans en una cacofonia que impacta sobre els ecosistemes. Per això ja existeixen estudis i iniciatives que busquen mitigar aquest impacte. Com per exemple el Laboratori d'Aplicacions Bioacústicas (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat al port de Vilanova i la Geltrú, és pioner internacional en la seva recerca. Michel André, el seu director, parla amb PierNext sobre els seus últims descobriments i com la indústria pot contribuir a equilibrar la balança a favor de la biodiversitat d'oceans i mars.

Publicat el 25.08.2021
El coneixement sobre la capacitat auditiva de les espècies marines i els efectes que provoca la contaminació acústica en el seu benestar és un camp científic relativament nou. (GettyImages)

Encara que associem el medi marí amb el silenci, la realitat és molt diferent per als milions d'éssers que l'habiten. Existeix un cor natural de la mar, paisatges sonors diferents, rics i diversos. Les activitats quotidianes com el transport, dragatges i perforacions o estudis oceanogràfics provoquen sons i vibracions que causen variacions en el seu comportament. Fins i tot poden provocar l'extinció d'espècies.

El coneixement sobre la capacitat auditiva de les espècies marines i els efectes que provoca la contaminació acústica en el seu benestar és un camp científic relativament nou. Per aquest motiu, des d'Europa, diversos programes com BLUE Harvesting o AGESCIC  busquen impulsar un major coneixement i solucions que mitiguin els seus efectes.

En aquest context, en 2004 el Laboratori d'Aplicacions Bioacústicas (LAB) es va convertir en el primer laboratori d'aplicacions bioacústicas d'Europa. Durant aquests anys ha desenvolupat projectes capdavanters com EAR to the WILD, una innovadora aplicació que monitora la biodiversitat dels oceans que permetrà escoltar la vida marina des d'un telèfon intel·ligent, o LIDO, que té com a objectius l'exploració sonora en temps real i automatitzada de la biodiversitat marina, en particular, mitjançant la detecció acústica i el monitoratge d'espècies d'interès, i, d'altra banda, la caracterització de les diferents fonts nocives de soroll per a reduir el seu impacte.

Michel André, director del LAB de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica a PierNext els seus últims descobriments i apunta com podem mitigar, també des del sector marítim, l'impacte sonor en els ecosistemes marins.

 

Pregunta: Quin és el nivell actual de contaminació acústica en el medi marí?

Resposta: La dificultat d'establir llindars, que és el que ens exigeixen les autoritats que regulen les activitats en la mar, és consensuar un límit que permeti sancionar a aquells que l'infringeixen. Aquest és un dels objectius del projecte europeu Jonas, subvencionat pel programa INTERREG Atlantic Area. El problema és que establir un llindar en la mar és molt complicat perquè les referències, si les comparem amb la terra, són unes altres. Els sonòmetres instal·lats en bars i places públiques, per exemple, registren quin nivell de soroll causa molèsties a humans i animals terrestres com a gats, gossos, aranyes o ocells. No obstant això, en la mar és diferent perquè els humans no l'habitem. Existeixen moltes espècies com els cetacis, invertebrats i plantes que sofreixen aquest impacte de diferents formes. Per tant, definir un únic llindar que abasti tot l'àmbit marí és molt complicat.

“El LAB va publicar en ‘Nature’ un estudi sobre la sensibilitat acústica en les plantes, especialment en la posidònia. Això demostra, per primera vegada, que les fonts de so artificials i d'alta intensitat impedeixen que les plantes, siguin terrestres o marines, puguin viure. Aquesta contaminació està posant en escac el seu equilibri i, per tant, la supervivència del planeta”

P: El soroll no sols afecta als cetacis, llavors?

R: Fa 40 anys, quan la comunitat científica va començar a adonar-se dels impactes que la contaminació acústica podia tenir en el medi marí, ens vàrem enfocar en els cetacis. Com aquestes espècies empren el so com a eina per a realitzar les seves activitats diàries pensàvem que eren els més perjudicats. Van invertir molts esforços i recursos per a entendre la sensibilitat d'unes 90 espècies de cetacis, que per si sol ja seria el treball d'una vida sencera.
No obstant això, fa deu anys ens vam adonar que espècies com els invertebrats marins, que no són 90 espècies sinó milers, pateixen més que els cetacis. Tots aquests éssers microscòpics que manquen d'oïda com l’entenem nosaltres, capten les vibracions que provoca la contaminació acústica en la mar. 

Quan el LAB va descobrir i va publicar un estudi en Nature sobre la sensibilitat acústica de les plantes, especialment la posidònia, la nostra perspectiva va canviar. Això demostra, per primera vegada, que les fonts de so artificials i d'alta intensitat impedeixen que les plantes, siguin terrestres o marines, puguin viure. Aquesta contaminació està posant en escac el seu equilibri i, per tant, la supervivència del planeta.

P: Com podem llavors aconseguir l'equilibri entre el benestar d'aquestes espècies marines i les activitats humanes que es desenvolupen en el medi marí?

R: El primer pas és la divulgació. Al llarg de la història la humanitat ha ignorat la dimensió acústica dels oceans, ja que aquest fenomen només ha sortit a la llum gràcies a la tecnologia de la qual disposem ara. Poca gent és conscient que la mar està plena de so i que una mar en silenci és una mar morta. La responsabilitat i urgència dels científics és posar ordre i restablir aquest equilibri. Els operadors i els governs han de prendre mesures perquè aquestes fonts acústiques es redueixin. L'avantatge del so és que quan la font que el produeix s'apaga, s'eliminen els seus efectes. Això ens dóna un marge d'esperança si els operadors i governs actuen i les drassanes construeixen vaixells més silenciosos, aïllant la sala de màquines o canviant el disseny de les hèlixs.

P: En aquest context, com poden contribuir els ports a minimitzar la contaminació acústica?

R: Els ports poden jugar un paper fonamental perquè durant segles han estat un eix d'intercanvi. Hi ha una realitat econòmica que passa pel transport marítim i els ports són l'ecosistema que pot generar un gran impacte social, mediambiental i econòmic. Com a usuaris, tots som responsables de les activitats que es desenvolupen en els ports i de les conseqüències que generen.

Com a exemple d'iniciatives que els ports poden dur a terme destacaria el programa Echo del Port de Vancouver, ja que és el primer, a nivell mundial, que busca reduir el nivell acústic dels vaixells quan entren en les seves instal·lacions i minimitzar així l'impacte que aquestes pertorbacions sonores causen en l'ecosistema.

“Hi ha un marge d'esperança si la indústria  comença a dissenyar vaixells i hèlixs més silencioses que permetin la cohabitació amb la vida dels oceans”

P: Un altre dels projectes en el qual participen és el projecte Saturn, finançat pel programa Horizon 2020 de la Comissió Europea. Quins avanços en la reducció del soroll esperen aconseguir?

R: Europa intenta respondre a la problemàtica de la contaminació acústica mitjançant el llançament de diverses convocatòries. El projecte Saturn tracta precisament del problema específic del transport marítim, actualment hi ha prop de 100.000 vaixells mercants en actiu amb un arqueig superior a 100 GT (portacontenidors, petroliers, vaixells de càrrega a granel,...) als quals cal sumar un nombre major de petites embarcacions difícil de calcular. Aquest projecte tracta d'entendre l'impacte que el transport té en cetacis, peixos, invertebrats i plàncton i establir aquests llindars tan difícils de definir, tal com hem comentat abans. També busca fer costat a la indústria en el disseny de vaixells i hèlixs més silencioses que permetin aquesta cohabitació. No detindrem les nostres operacions marítimes i terrestres però cal trobar un equilibri que redueixi el seu impacte sonor. Encara que ho hàgim oblidat, som part de la natura i del que es tracta ara és tornar a ser part d'ella. Els científics volem contribuir obrint camins que permetin aconseguir aquest objectiu.

P: Vostè va crear el primer Sistema Anticol·lisió per a Balenes (WACS, en anglès), guardonat en 2002 amb el premi Rolex Awards for Enterprise, que utilitza un prototip de boia passiva acústica. L'objectiu era que les companyies de ferries i un altre tipus d'embarcacions estandarditzessin el seu ús. Ha estat així?

R: Aquest projecte va néixer a Canàries en la dècada de 1990. En aquells anys, encara que no disposàvem de tantes dades, ja estàvem en alerta perquè alguns cetacis com els catxalots sofrien els efectes d'aquesta contaminació acústica. Vàrem desenvolupar aquesta tecnologia que no va arribar a implementar-se a les illes, on encara persisteix la problemàtica d'aquestes col·lisions que està posant en perill el seu equilibri ecològic. A Xile hem començat un projecte similar i molt ambiciós; protegir les balenes blaves que migren entre l'Antàrtida i l'Àrtic d'aquestes col·lisions.