Encara que associem el medi marí amb el silenci, la realitat és molt diferent per als milions d'éssers que l'habiten. Existeix un cor natural de la mar, paisatges sonors diferents, rics i diversos. Les activitats quotidianes com el transport, dragatges i perforacions o estudis oceanogràfics provoquen sons i vibracions que causen variacions en el seu comportament. Fins i tot poden provocar l'extinció d'espècies.
El coneixement sobre la capacitat auditiva de les espècies marines i els efectes que provoca la contaminació acústica en el seu benestar és un camp científic relativament nou. Per aquest motiu, des d'Europa, diversos programes com BLUE Harvesting o AGESCIC busquen impulsar un major coneixement i solucions que mitiguin els seus efectes.
En aquest context, en 2004 el Laboratori d'Aplicacions Bioacústicas (LAB) es va convertir en el primer laboratori d'aplicacions bioacústicas d'Europa. Durant aquests anys ha desenvolupat projectes capdavanters com EAR to the WILD, una innovadora aplicació que monitora la biodiversitat dels oceans que permetrà escoltar la vida marina des d'un telèfon intel·ligent, o LIDO, que té com a objectius l'exploració sonora en temps real i automatitzada de la biodiversitat marina, en particular, mitjançant la detecció acústica i el monitoratge d'espècies d'interès, i, d'altra banda, la caracterització de les diferents fonts nocives de soroll per a reduir el seu impacte.
Michel André, director del LAB de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica a PierNext els seus últims descobriments i apunta com podem mitigar, també des del sector marítim, l'impacte sonor en els ecosistemes marins.
Pregunta: Quin és el nivell actual de contaminació acústica en el medi marí?
Resposta: La dificultat d'establir llindars, que és el que ens exigeixen les autoritats que regulen les activitats en la mar, és consensuar un límit que permeti sancionar a aquells que l'infringeixen. Aquest és un dels objectius del projecte europeu Jonas, subvencionat pel programa INTERREG Atlantic Area. El problema és que establir un llindar en la mar és molt complicat perquè les referències, si les comparem amb la terra, són unes altres. Els sonòmetres instal·lats en bars i places públiques, per exemple, registren quin nivell de soroll causa molèsties a humans i animals terrestres com a gats, gossos, aranyes o ocells. No obstant això, en la mar és diferent perquè els humans no l'habitem. Existeixen moltes espècies com els cetacis, invertebrats i plantes que sofreixen aquest impacte de diferents formes. Per tant, definir un únic llindar que abasti tot l'àmbit marí és molt complicat.
El coneixement sobre la capacitat auditiva de les espècies marines i els efectes que provoca la contaminació acústica en el seu benestar és un camp científic relativament nou. (GettyImages)
