Noves espècies, el potencial encara sense explorar dels oceans

Els oceans, grans desconeguts

Els oceans ocupen tres quartes parts del nostre planeta i amaguen infinitat de llocs encara per descobrir: grans muntanyes i volcans submarins, boscos d'algues i corals i profundes planes abissals. I, enmig d'aquesta immensitat, s'amaga una biodiversitat que desconeixem: es calcula que el 80 % de l'extensió dels oceans està sense explorar i que el 91% de les espècies que hi viuen encara s'ha de descriure.

“No hi ha dubte que l'oceà és un gran desconegut i que en queda moltíssim per saber a nivell científic. Això és degut, en part, a la inaccessibilitat de molts mitjans marins. Arribar-hi implica mitjans molt costosos i nombroses dificultats tècniques”, explica Fernando Á. Fernández-Álvarez, investigador postdoctoral a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).  

“Moltes tasques de mostreig es fan a través de campanyes oceanogràfiques en ecosistemes que poden estar a diversos dies de navegació des de la costa. Aquestes campanyes són complicades, perquè l'espai als vaixells és limitat, cal planificar-se molt bé i es poden donar condicions meteorològiques adverses. Tot això limita la nostra capacitat per conèixer millor el mar”, afegeix Fernández-Álvarez.

Tot i les dificultats, cada any es descobreixen unes 2.000 espècies marines noves que se sumen a les 245.000 ja descrites i registrades pel World Register of Marine Species (WoRMS). Espècies que obren tot un món d'informació i coneixement per a la ciència.

Noves espècies de l'any

El 2023, entre les noves descrites es troben la Abyssocladia falkor, una esponja carnívora que té espícules en forma de ganxo per subjectar els petits crustacis dels quals s'alimenta, i la Santjordia pagesi, una medusa nomenada en honor a Sant Jordi per la creu brillant i vermella que té al cos. "Té moltes característiques diferents a les d'altres meduses, inclosa l'estructura dels seus gairebé 240 tentacles que es troben a sota i no a la vora de la campana", expliquen des de WoRMS.

També destaca el Kodama jujutsu, un petitíssim calamar de menys d'un centímetre de longitud i d'hàbits nocturns que es pot trobar a l'Indo-Pacífic. Aquest rep el nom de los Kodama, criatures mitològiques japoneses que tenen cura de la natura, i del jiu-jitsu, un art marcial nipó.

“Són uns animals realment fascinants. Tenen una glàndula adhesiva a l'esquena que els permet fixar-se als substrats i passar desapercebuts davant de la mirada dels seus depredadors i també de la de les seves preses”, assenyala Fernández-Álvarez. “Em sembla molt curiós el nom que li han donat: el Kodama és un esperit la presència del qual s'associa amb la bona salut dels boscos, així com la presència d'aquest calamar s'associa amb la salut dels esculls on viu. A més, aquest animal caça col·locant els braços en una posició molt particular, amb diverses postures que recorden les del jiu-jitsu japonès”, explica l'investigador.

Un món de possibilitats

Actualment, hi ha més persones descrivint espècies que en cap altre moment històric, cosa que permet que el nombre de descobriments augmenti. També comptem amb importants innovacions tècniques: un bon exemple són els remotely operated vehicle (ROV), vehicles submergibles no tripulats equipats amb càmeres d'última generació que permeten explorar les profunditats marines i mostrejar la biodiversitat amb molta més facilitat.

“Aquesta innovació permet accedir a espais que, pel fet de ser menys accessibles, solen ser més desconeguts. Un exemple extrem seria el dels hàbitats marins profunds, que només es poden explorar amb vaixells especialment equipats des de fa 150 anys, o les fonts hidrotermals, que s'estudien mitjançant vehicles submergibles des de fa mig segle”, explica Fernández-Álvarez.

Aquest mateix any, entre febrer i abril de 2024, una sèrie d'expedicions liderades pel Schmidt Ocean Institute dels Estats Units al Pacífic Sud (a les aigües poc explorades que s'estenen des de les costes de Xile fins a l'illa de Pasqua) ha trobat desenes d'espècies que podrien ser desconegudes per a la ciència. Entre elles, diferents tipus de coralls, esponges, mol·luscs i crancs.

Tot i això, trobar i descriure noves espècies no és senzill. En primer lloc, es troba en la pròpia dificultat del procés, al qual se sumen els problemes per trobar finançament i les traves burocràtiques. Actualment, i segons Fernández-Álvarez, el temps mitjà que passa des que es troba un primer individu fins que es descriu és d'uns 13 anys i mig.

“Cal fer molts estudis, comparar exemplars de diverses procedències i tenir un coneixement enciclopèdic de la literatura. A més, moltes vegades és difícil diferenciar aquests individus d'altres espècies descrites prèviament, per la qual cosa es generen sinònims de forma inadvertida l'estatus dels quals és necessari solucionar posteriorment”, explica Fernández-Álvarez.

En la descripció de noves espècies actualment cobra especial importància la ciència ciutadana. D'acord amb Fernández-Álvarez, més de la meitat (el 57%) de les espècies que es van descriure entre el 2000 i el 2014 van ser descobertes per persones que no realitzaven aquesta activitat dins de la seva feina. Per exemple, per acadèmics jubilats o científics aficionats.

De la medicina a l'alimentació: aplicacions pràctiques d'aquestes espècies noves

Conèixer la biodiversitat del nostre planeta, fins i tot la dels hàbitats més recòndits i inaccessibles, és important per molts aspectes. En primer lloc, hi ha el propi valor del coneixement científic. "Personalment, com a científic, considero que el coneixement ja és un valor suficient per justificar l'esforç que comporta descobrir i anomenar noves espècies", assenyala Fernández-Álvarez, per afegir que aquest coneixement ens pot ajudar a trobar eines per sobreviure als reptes del món actual.

Un d'aquests reptes és el canvi climàtic. Molts ecosistemes aquàtics tenen la capacitat, per exemple, de capturar i emmagatzemar grans quantitats de carboni. Un altre repte important ho planteja la crisi de biodiversitat. “És indubtable que, per saber quin és el nostre impacte a la Terra, hem de ser capaços de caracteritzar què hi va haver a cada lloc i què està canviant. Només així podrem predir cap on va el canvi”, explica l'investigador.

D'acord amb l'investigador de l'ICM-CSIC, les espècies trobades pel Schmidt Ocean Institute es poden utilitzar per demostrar la riquesa biològica d'aquestes regions tan desconegudes i inexplorades, i pressionar així els governs per protegir-les. “És possible que a moltes persones els sembli que protegir regions allunyades de la costa no té un gran efecte sobre les seves vides, però tots els ecosistemes de la Terra estan connectats entre si, de manera que si desapareix una espècie els efectes poden ser impredictibles”, explica l'investigador.

El descobriment de noves espècies pot portar també al desenvolupament de noves solucions dins l'àmbit de la biotecnologia blava o marina, la que utilitza la biologia aquàtica per obtenir nous aliments, medicaments, aliments, cosmètics, biocombustibles o solucions per fer front a problemes mediambientals.

Un sector on aquests recursos aquàtics mostren un gran potencial és el de la medicina. El primer medicament antitumoral desenvolupat a Espanya, que rep el nom de Yondelis i va ser dissenyat per l'empresa PharmaMar, es basa en un compost sintètic obtingut de l'ecteïnascidia turbinata, una ascídia colonial que viu en aigües poc profundes del mar Carib i del mar Mediterrani. I aquest és només un dels molts exemples.

El paper dels ports a l'estudi de noves espècies

Els ports juguen un paper molt important en la descripció de nous organismes, perquè es tracta de llocs on habiten nombroses espècies, tant autòctones com al·lòctones. A més, són espais molt accessibles, ubicats a les costes, cosa que en facilita la recol·lecció i l'estudi.

"Tampoc ens podem oblidar de la llarga tradició de col·laboració que hi ha entre els pescadors professionals i els acadèmics, una col·laboració que sovint pot derivar en la descripció d'una nova espècie", assenyala Fernández-Álvarez. “Per exemple, a l'ICM tenim la sèrie típica d'Opisthoteuthis calypso, una espècie descrita a partir de descarts de pesca”.

“Tenim també un altre cefalòpode descrit recentment a l'àrea de Barcelona: Sepiola bursadhaesa. Aquesta espècie s'ha descrit a partir de nou exemplars procedents del mercat de peix de Barcelona als anys 30 del segle passat que van ser dipositats al Museu Nacional d'Història Natural de Madrid”, afegeix.

Aquesta relació entre pescadors i investigadors segueix donant-se actualment, afavorint que el treball dels mariners es pugui veure reflectit en el dels científics. "Jo mateix compro animals als pescadors que després utilitzo com a mostres", assenyala l'investigador de l'ICM-CSIC. “Sense cap dubte, els ports són una font important perquè els acadèmics puguem treballar”.