El Tractat d'Alta mar busca revertir la degradació dels hàbitats oceànics i la biodiversitat marina amb mecanismes que protegeixin, almenys, un 30% de les aigües internacionals. (Getty Images)
L’ONU reforça la governança dels oceans amb el Tractat d’Alta mar
Després de gairebé 20 anys de negociacions, els Estats membres de l'ONU han aprovat un Tractat per a protegir i conservar els recursos marins. Un acord crucial per a complir l'acord ‘30x30’ que busca protegir un terç de la mar i de la terra per a 2030.
Publicat el
06.04.2023
El Tractat d'Alta mar busca revertir la degradació dels hàbitats oceànics i la biodiversitat marina amb mecanismes que protegeixin, almenys, un 30% de les aigües internacionals. (Getty Images)
Les aigües internacionals, d’alta mar, comencen a partir de les 200 milles nàutiques de la costa i representen més del 60% de l'oceà. Però fins avui, només el 1,5% compta amb alguna mena de protecció. Aquests percentatges exclouen la gestió de les aigües nacionals, que ocupen un 39% i estan regulades sota jurisdiccions estatals.
L'absència d'un marc legal per a la conservació de l'alta mar ha convertit aquesta important reserva en un domini castigat per les activitats humanes de caràcter industrial, productives o de consum com la sobrepesca, mineria, extracció de gas i petroli o el transport marítim de mercaderies, que estan degradant els hàbitats oceànics, la biodiversitat marina i maneres de vida relacionats amb l'oceà.
El tractat de les Nacions Unides ‘Agreement under the United Nations Convention on the Law of the Sea on the conservation and sustainable use of marine biological diversity of areas beyond national jurisdiction (a partir d'ara, Tractat d'Alta mar) , cerca posar fre i revertir aquesta situació amb la creació de diversos mecanismes per a protegir i gestionar sosteniblement almenys un 30% de les aigües internacionals.
Els paquets més destacats del Tractat d'Alta mar són les àrees marines protegides (AMP), les avaluacions d'impacte ambiental (EIA), els recursos genètics marins (RGM), i la creació de capacitat i la transferència de tecnologia marina (CB&TT, en anglès). Aquesta última vol democratitzar l'accés tecnològic i científic a tots els països, especialment als països en desenvolupament.
A continuació, es comenten cadascun d'aquests paquets.
Àrees marines protegides (MPA): conservació de zones marines especialment fràgils
És el punt de partida de l'acord. Les MPA són aquelles zones específiques dins de les aigües internacionals definides, gestionades i supervisades per la Conferència de les Parts (COP), un òrgan de decisió que reunirà els estats signants del Tractat, per a la seva protecció i ús responsable. Per a evitar vetos a la creació d'aquestes importants àrees de conservació, es definiran per votació en cas de no aconseguir un consens.
Aquest marc de protecció se centrarà en zones especialment fràgils per a les espècies en perill. És una eina legal que ja existeix a nivell nacional, ja que els països poden crear aquestes zones de protecció en les seves pròpies aigües territorials.
La COP haurà de definir la seva aplicació juntament amb altres organitzacions mundials i regionals que actualment tenen autoritat sobre parts de l'oceà, com les organitzacions regionals de pesca i l'Autoritat Internacional dels Fons Marins, que actualment concedeixen els permisos d'exploració minera en algunes zones concretes.
Per a això es fixaran unes Eines de gestió per àrees (ABMTs) que, segons va destacar Greg Fisk, director global de Risc Climàtic i Resiliència de la consultoria especialitzada BMT, durant una taula rodona organitzada pel World Ocean Council (WOC), poden elaborar-se amb instruments o marcs jurídicos ja existents i rellevants per a altres organismes regionals subregionals.
“Això és molt important, sobretot per a organismes com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura o l'Organització Meteorològica Mundial”, va valorar Fisk.
Les avaluacions d'impacte ambiental (EIA): una ‘explotació’ sostenible de les mars i oceans
El Tractat estableix una norma de presa de decisions que exigeix que les activitats que afecten la biodiversitat d'alta mar, tant les noves activitats com les que es realitzen en el marc d'organismes existents, es gestionin per a evitar o mitigar efectes mediambientals adversos significatius.
A més de les activitats ‘tradicionals’ relacionades amb els oceans, aquest mecanisme avaluarà l'execució responsable d'activitats en auge, com la instal·lació d'energies renovables o cables submarins i les explotacions mineres.
Per a assegurar una major responsabilitat en determinades activitats, un Òrgan Científic i Tècnic revisarà les EIA per a evitar avaluacions ambientals inadequades o falses.
El Tractat també exigeix la formulació de normes i directrius per a les EIA en les Àrees fora de la jurisdicció nacional (ABNJ) per a ajudar a harmonitzar i millorar les seves disposicions.
Per a democratitzar el procés, donarà suport a la participació dels països en desenvolupament en l'avaluació de l'impacte ambiental i, per tant, en la governança dels oceans.
Farzaneh Shakeri, consultora en la Unitat de Dret Internacional i Mediambiental del WOC, va explicar a la taula rodona que “el primer resultat de les negociacions, si no el més important, és que l'avaluació de l'impacte ambiental continua sent un procés dirigit pels Estats, cosa que significa que aquests participen en les diferents fases de l'avaluació. Els mecanismes de control establerts en el marc de la convenció busquen garantir el compliment d'unes mínimes normes de transparència i inclusió”.
Recursos genètics marins (MRG): establir un repartiment equitatiu
Els MGR són el material genètic de qualsevol planta, animal o microbi. Els MGR, així com la seva versió digital (Digital Sequence Information- DSI) i els seus derivats, tots ells coberts en l'acord, han despertat un gran interès en la ciència i la indústria per a desenvolupar, per exemple, nous fàrmacs o cosmètics.
“El potencial comercial de la biota marina és enorme, però encara bastant desconegut i algunes àrees poden ser grises”, va advertir Peter Hinchliffe, ex Secretari General de la Cambra Naviliera Internacional, durant la taula rodona del WOC.
La secció II del MGR pretén equilibrar la llibertat científica marina amb un repartiment just i equitatiu dels beneficis, ja que actualment, només 10 països acaparen el 90% de les patents de productes fabricats amb gens marins, segons dades del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).
Aquest paquet del Tractat obligarà els Estats a compartir tant els beneficis no monetaris - per exemple l'accés a les mostres i l'augment de la cooperació científica- com a monetaris, tant per als MGR com per a la DSI.
El repartiment de beneficis monetaris adoptarà inicialment un pagament anual per part dels Estats desenvolupats, calculat sobre la base de les seves contribucions prorratejades. No obstant això, la COP pot adoptar en el futur modalitats alternatives com un pagament vinculat directament al valor de les vendes de productes de MGR i DSI procedents de zones situades fora de la seva jurisdicció nacional.
Les parts estan obligades a notificar al Mecanisme d'Intercanvi d'Informació les seves activitats respecte als MGR i els DSI, així com l'ús posterior d'aquests recursos. Es crearà una etiqueta digital que acompanyi a la informació al llarg de la cadena de valor per a garantir la seva transparència i seguiment.
Transferència de tecnologia marina (CB&TT)
Vinculat al punt anterior, els països desenvolupats hauran de compartir els seus coneixements tecnològics amb altres països perquè també puguin investigar i treballar amb els recursos genètics marins. Proporcionarà finançament per al desenvolupament de capacitats i la seva aplicació per a fomentar la cooperació i el desenvolupament de la ciència marina en condicions equitatives.
Aquestes inclouen, entre altres:
- L'intercanvi de dades
- Instal·lacions de recerca i col·laboració
- Eines per a la supervisió i el compliment
- Difusió d'informació i sensibilització respecto dels coneixements tradicionals pertinents dels pobles indígenes i les comunitats locals
- Desenvolupament i enfortiment de la infraestructura pertinent, inclosos
- els equips i personal
- Eines per a un seguiment, control i vigilància de les activitats
Un Comitè de Desenvolupament de Capacitats i Transferència de Tecnologia Marina s'encarregarà de supervisar aquest paquet.
Quan entrarà en vigor?
És la tercera vegada en menys d'un any que els Estats membres es reuneixen en la seu de l'ONU a Nova York per a aconseguir un acord definitiu. Les negociacions, que es van prolongar durant dues setmanes entre febrer i març d'enguany, van constituir la cinquena ronda de negociacions, després que les anteriors, el mes d'agost de 2022, concloguessin sense arribar a un acord.
El següent pas per a la seva entrada en vigor és la signatura, ratificació i incorporació del Tractat a la legislació nacional dels 193 Estats membres de la Nacions Unides. Això ocorrerà després que els departaments jurídics de les Nacions Unides hagin analitzat el document i s'hagi traduït a les sis llengües oficials de l'ONU.
En qualsevol cas, tal com ha assegurat Rena Lee, la presidenta de la conferència encarregada de la seva aprovació, el Tractat d'Alta mar ja no pot sofrir cap canvi substancial.
Articles relacionats
