Triton Submarines, tecnologia catalana en les profunditats marines
La innovació també existeix en el fons de l'oceà, un territori fins fa poc desconegut però extremadament valuós per al nostre present i futur. Les capacitats tecnològiques dels batiscafs actuals ja permeten baixar a més de 10.000 metres. Aquesta és la fita que ha aconseguit l'americana Triton Submarines. Entrevistem a Héctor Salvador, director d'operacions de la subsidiària europea del fabricant de submergibles que ostenta aquest rècord mundial.
Mentre la humanitat centrava els seus esforços tecnològics en el cel enviant astronautes a la Lluna i robots a Venus, a Mart i als confins del sistema solar, el 70% del planeta havia quedat en un segon pla. Fins ara.
El desenvolupament de la indústria dels batiscafs és directament proporcional a la importància i protecció que han anat adquirint els oceans. Cal no oblidar que són la font de l'oxigen que respirem, un embornal de CO₂, reguladors de la temperatura del planeta i la base de la cadena alimentària.
“Aquí mateix, a deu milles de la bocana del Port de Barcelona, existeix un ecosistema i una biodiversitat increïble. És important mostrar-les-hi al gran públic, que la gent entengui el que tenim aquí, l'amenaçat que està i que s'involucrin en la protecció de l'oceà”, afirma Héctor Salvador, director d'operacions de Triton Submarines EMEA, a Sant Cugat del Vallès, subsidiària de la seu situada a Florida, els EUA
El seu portfoli de submergibles estan dissenyats i fabricats per a usos recreatius, professionals, comercials i per a suportar aquestes profunditats extremes.
A més d'ostentar aquest càrrec, Salvador és l'únic espanyol que ha baixat a 10.706 metres de profunditat, fins a l'abisme de la Sirena, el punt més profund de la Fossa de les Mariannes, en un descens que va durar 12 hores. Ho va fer en un submarí de Triton, l'únic fabricant capaç, avui dia, de descendir a aquestes profunditats.
“Els submarins són màquines transformadores perquè la persona que puja d'una immersió no és la mateixa persona que ha baixat”, assegura.
Pregunta: Com aconsegueix Triton Submarines baixar a unes profunditats que cap altra empresa ha aconseguit?
Héctor Salvador (H.S.): Les grans fosses dels oceans, entre els 8.000 i 11.000 metres de profunditat, només representen un 2% de la superfície dels oceans. Històricament, la major part de la recerca oceanogràfica s'ha realitzat fins als 6.000 metres. Aquesta és la profunditat que aconsegueixen els grans submarins governamentals com l’Alvin dels Estats Units o el Mir rus.
Entre els 6.000 i 11.000 metres les pressions són extremes i la tecnològica que es requereix és complexa. Dins del petit sector dels fabricants de submergibles, la nostra competència aposta per la producció en sèrie, mentre que nosaltres ens centrem en submarins fets a mida.
Les empreses que busquen un projecte extrem ens criden a nosaltres per la nostra capacitat per a prototipar i dissenyar submarins fets a mida per a missions específiques.
És la pressió extrema llavors un dels elements més complexos del disseny d'un submarí?
H.S.: La seguretat és absolutament el més important. La indústria petroquímica, per exemple, utilitza robots no tripulats. A Triton apostem sempre pel vehicle tripulat perquè creiem que només un humà pot inspirar a un altre humà.
Tenim l'únic vehicle del planeta que pot baixar a la Fossa de les Mariannes, a 10.994 metres de profunditat. El segon que més baixa el fa a la meitat d'aquesta profunditat.
Si alguna cosa falla, no hi ha absolutament cap capacitat de rescat. La manera d'evitar-ho és des de la fase de disseny, redundàncies en el sistema, fer que el submergible sigui intrínsecament segur, pensar en tot el que podria sortir malament i que el vehicle tingui un sistema que pugui sobreposar-se a aquests errors per a acabar la immersió amb seguretat. I això és el que fa que els submarins siguin unes màquines tan complexes. Estem viatjant als límits del nostre planeta.
En aquestes profunditats extremes, com es comuniquen amb l'exterior?
H.S.: Tenim mòdems acústics, ultrasons, que ens permeten transferir veu de manera analògica. És el més senzill i el més segur. Després tenim mòdems de dades que ens permeten enviar telemetria perquè a la superfície sàpiguen constantment on estàs, a quina profunditat i quin és el nivell d'oxigen i d'humitat a la cabina. Ara estem provant una nova tecnologia que ens permet enviar vídeo bidireccional per enllaç làser.
A més de per a expedicions científiques, quines altres funcions es poden realitzar a profunditats tan extremes?
H.S.: Infraestructures crítiques com cables de dades, cables d'alt voltatge, oleoductes o gasoductes es col·locaven en el fons de la mar amb la seguretat que ningú podria arribar a ells. El sabotatge dels gasoductes Nord Stream al llit marí de la mar Bàltica ens ha demostrat que ja no és així. Llavors és vital tenir vehicles que puguin inspeccionar, mantenir i protegir totes aquestes infraestructures.
Atès que es tracta d'un sector relativament nou, qui el regula?
H.S.: El nostre submarí Aurelia és el primer submergible fabricat a Espanya, amb la supervisió de la Direcció General de la Marina Mercant. Això mostra l'avanç que han fet les autoritats espanyoles per a treballar amb nosaltres, comprendre els riscos i la complexitat tècnica i en desenvolupar normativa per a permetre tant la construcció, l'avarada, les proves de certificació i l'abanderament de vehicles tan especials com són els submergibles tripulats.
Els sistemes de suport vital, bateries, oxigen, menjar, aigua, estan dissenyats per a un mínim de quatre dies i mig. Això és una norma de certificació internacional que tots els fabricants de submergibles certificats han de complir.
El segle XX va ser el de l'aviació i l'espai. El XXI serà el dels oceans i això acaba de començar. Cada vegada hi haurà més submergibles i més institucions que comprenguin el valor que té estudiar el fons marí. Cada vegada més comprendrem el que l'oceà ens pot aportar i tindrem més necessitat d'accedir a ell. Jo crec que això només és el començament d'una nova revolució on la humanitat estarà molt més connectada amb les mars.
Per què, d'entre tots els països europeus, Triton Submarines va triar Espanya per a la seva seu EMEA?
H.S.: Barcelona va ser la primera candidata, principalment, per la seva infraestructura portuària. El poder portar contenidors directes des de la nostra seu a Miami en tot just dues setmanes i que totes dues plantes de fabricació es poguessin comunicar va ser un punt molt important.
D'altra banda, necessitem accés a la mar. Port Fòrum és el nostre port base, on els prototips se submergeixen per primera vegada, fem proves d'estabilitat, se certifiquen tots els sistemes de seguretat i es completa la fase que ens permet accedir a aigües més profundes.
Barcelona reuneix una altra característica, i és que compta amb profunditats de 1.000 metres a menys de 12 milles nàutiques de la bocana del Port. I en la Costa Brava tenim fins a 3.000 metres de profunditat.
Gràcies a la infraestructura i a l'excel·lència dels proveïdors de la regió ens hem convertit en sinònim de qualitat en tot just cinc anys.
Què desenvolupen aquí?
H.S.: Ens centrem en l'I + D. Tot el desenvolupament tecnològic es fa a Sant Cugat del Vallès, principalment per l'accés a proveïdors i a les cambres de pressió que ens permeten testar. Quant a la fabricació, ens centrem en el disseny d'interiors, que és la part del submergible que està en contacte directe amb l'usuari final. Als Estats Units treballen més l'exterior del vehicle. Després, en funció de la procedència del client, l'acoblament final té lloc en el continent de destí.
Ara estem completament especialitzats en electrònica tolerant a pressió. És una electrònica que no necessita anar dins d'una ampolla que la protegeixi de la pressió externa, sinó que pot anar en un petit recipient banyat en oli exposat a la pressió. Això ens permet que el submergible pesi molt menys, sigui molt més compacte i més fàcil de mantenir.
Tot això és fruit de l'excel·lència de tota la indústria que tenim a Barcelona, ja que els motors es fabriquen al Vallès, les bateries al Llobregat, els mecanitzats a L’Hospitalet… I gràcies a les universitats podem formar a becaris que després es queden a treballar amb nosaltres. Això és molt important perquè al tractar-se d'una indústria nova és necessari formar a especialistes com a mecànics de submarins. Això fa que l'empresa creixi amb recursos locals.
Quina és la capacitat de producció de la fàbrica?
H.S.: Ara mateix, podem fabricar quatre submarins en paral·lel. Hem d'ampliar les instal·lacions, que és un altre repte d'enguany, perquè s'aveïnen grans projectes que ens requeriran poder treballar amb sis submergibles alhora i en projectes d'una durada de 18 mesos.
Ha esmentat que treballen per encàrrec. Qui són els clients de Triton Submarines?
Curiosament, el 100% són privats, és un nou paradigma del nostre segle. Quan governs com el dels Estats Units ja no tenen capacitat per a accedir a l'espai, contracten una empresa privada com SpaceX.
En el desenvolupament de submergibles succeeix el mateix. Són individus amb un vaixell oceanogràfic privat que lloguen als governs perquè puguin desenvolupar campanyes de recerca. És un paradigma interessant. Abans, cada govern havia de tenir el seu vaixell oceanogràfic amb tota la seva dotació i mantenir-lo per a dur a terme entre tres i cinc campanyes a l'any.
Veig una similitud amb els mecenes que contribueixen a impulsar el desenvolupament tecnològic. Algú ha de finançar aquest primer salt perquè la tecnologia accedeixi al mercat, s'incrementi la demanda i es converteixi en més accessible.
En què estan treballant ara?
H.S.: El següent repte que ens hem marcat és baixar de nou a aquestes profunditats extremes però amb cascos transparents. Ara mateix, el límit d'aquesta tecnologia són els 2.500 metres. El rècord l'ostenta Aurelia, que és l'únic submergible tripulat del món que ha aconseguit arribar a aquestes profunditats amb un casc transparent.
Hereus dels descobriments del biòleg i oceanògraf Jacques-Yves Cousteau, el primer home que va compartir les meravelles dels oceans amb el món sencer a bord del Calypso, els batiscafs del segle XXI continuen alimentant la curiositat de l'ésser humà per arribar als límits del món. Un afany d'aventura a la recerca de la ciència i el coneixement alimentats, en aquest cas, per tecnologia catalana.