Un oceà de plàstic: per què amb netejar els mars no n’hi ha prou

Una barrera humana contra els plàstics

És pràcticament impossible calcular de manera precisa quina quantitat de plàstic arriba als mars cada any. Però sí que hi ha estimacions: el Programa de les Nacions Unides pel Medioambient (UNEP), per exemple, parla d'uns 11 milions de tones mètriques i adverteix que, si no es prenen mesures urgents i eficients, aquesta xifra es pot triplicar en les properes dues dècades.

Les dades mostren la magnitud del problema. El món produeix uns 430 milions de tones mètriques de plàstic cada any, dos terços dels quals es transformen en productes d'un o pocs usos que aviat es converteixen en residus. Aquestes escombraries, quan no són correctament gestionades, acaba causant greus impactes en els ecosistemes.

Avui, els plàstics són la base del 85% de les deixalles que hi ha al mar. I la seva presència no és innòcua: els animals els ingereixen, cosa que provoca que s'ennueguin o que omplin els seus estómacs d'aquest material fins al punt de no poder menjar res més i morir d'inanició. D'acord amb la ONU, s'han trobat plàstics al sistema digestiu de totes les espècies de tortugues marines i de gairebé el 50% de les espècies d'aus i mamífers marins estudiats fins a l'any 2022.

Molts organismes marins, fins i tot els més petits, ingereixen plàstics i microplàstics. Això fa que absorbeixin diferents químics (dels fins a 10.000 compostos que es poden afegir als plàstics) que acaben transferint-se per tota la cadena alimentària fins a arribar als humans, amb possibles problemes per a la salut que encara estan per investigar. Hi ha estudis que han trobat plàstics en mostres de sang, pulmons, a la placenta i fins i tot a la llet materna.

A això se suma que els trossos de plàstic més grans poden cobrir organismes com els coralls, impedint que rebin la llum del sol fins que moren.

De la neteja a la conscienciació

La llista de xifres i conseqüències segueix, cosa que ha portat a la creació, el 2022, d'un comitè per redactar un tractat global per tal de combatre la contaminació per plàstics. S'espera que a finals del 2024 els Estats Membres de l'ONU arribin a un acord i aprovin un instrument legal i vinculant que, per la seva importància, ja es compara amb l'Acord de París (aquell que estableix mesures per reduir les emissions de gasos de efecte hivernacle i frenar el canvi climàtic).

Les conseqüències de la contaminació per plàstics han mobilitzat també una part important de la població. Un bon exemple el trobem als voluntaris de Surfrider, una organització fundada el 1990 per un grup de surfistes que busca mobilitzar la ciutadania per protegir els rius, els llacs i l'oceà. Entre les moltes accions que organitza aquesta ONG inclou les tasques de recollida de plàstics amb un triple objectiu: netejar els entorns naturals, conscienciar la ciutadania i comprendre l'origen dels residus per reforçar la investigació científica.

“Aquestes activitats es complementen amb una àmplia investigació científica per comprendre millor el problema de les escombraries marines. Estudiant aquestes escombraries des del seu origen fins a l'oceà, a través dels rius, intentem trobar solucions eficients per reduir-les”, expliquen.

Al de Surfrider se sumen molts altres noms que en els darrers anys han canviat la relació de milers de persones amb el mar. Gravity Wave, We Sustainability o Oceánidas són algunes de les iniciatives que involucren, amb diferents enfocaments i objectius, la comunitat amb la neteja de les platges.

Voluntaris a la superfície... i sota l'aigua

"Les accions de neteja són una eina meravellosa de conscienciació", assenyala Pilar Zorzo, presidenta de l'Associació Espanyola d'Escombraries Marines (AEBAM). “Moltes vegades, quan arribes a una platja, no veus gaires escombraries. Et sembla una platja molt bonica i els teus pensaments s'hi queden. Però quan et poses a mirar amb deteniment, hi trobes moltíssimes coses”.

Mostrar allò que moltes vegades no es veu és precisament un dels objectius d'Oceánidas, una organització que compta amb més de mig milió de bussejadors compromesos amb la conservació dels medis marins. Ells tenen accés al món submarí ia totes les escombraries que s'amaguen sota la superfície, i que intenten mostrar amb les seves activitats de neteja i de conscienciació.

“La gent que és a la platja comença a veure els bussejadors traient pneumàtics, canonades, xarxes i tot tipus de coses del fons del mar. Aquí se'ls posa en relleu que aquestes escombraries no es veu, però hi és. Sembla que el mar s'empassa amb tot i pot amb tot, però no és així. Només passa que molt del que contamina, no ho estem veient”, explica Zorzo.

I què passa després amb totes aquestes escombraries?

Perquè el problema de descontaminar de plàstics els oceans és què fem després amb aquest plàstic. De fet només el 10% del plàstico es recicla a tot el món. En paraules d'Ethel Eljarrat, directora de l'Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (Idaca), del CSIC, “dels 8.000 milions de tones de plàstic fabricades a la història, uns 6.000 milions són encara residus”.

Una de les claus que intenten transmetre des d'aquestes organitzacions és la importància de la reutilització. Gravity Wave, per exemple, convida empreses de diferents àmbits i sectors a col·laborar per transformar aquests residus en noves primeres matèries que tinguin un impacte positiu i facin realitat l'economia circular.