El sistema hyperloop per a mercaderies s'implementarà probablement abans que el sistema per a passatgers. (HyperloopTT)
No és logística ficció: així s’aplicarà Hyperloop en els ports
Una càpsula que levita i viatja en tubs a 1.000 km/h és el futur del transport de mercaderies? Hyperloop promet revolucionar la logística, reduir les emissions i descongestionar el trànsit ferroviari i per carretera, tant de passatgers com de mercaderies.
Publicat el
10.02.2022
El sistema hyperloop per a mercaderies s'implementarà probablement abans que el sistema per a passatgers. (HyperloopTT)
Què és el hyperloop i per què s'anomena el cinquè mitjà de transport
Hyperloop és un sistema de transport per a passatgers i mercaderies basat en càpsules que leviten dins de túnels a baixa pressió. Es minimitza la fricció de l'aire i del sòl i es propicia així la possibilitat d'aconseguir velocitats que sobrepassen els 1.000 km/h amb un mínim cost energètic i zero emissions directes. Hyperloop tindria la possibilitat de generar més energia a l'any de la qual consumeix, amb fonts d'energia renovables com a panells solars instal·lats sobre la pròpia línia de trànsit.
Elon Musk va esmentar per primera vegada el concepte en 2012, encara que està basat en una idea prèvia de l'enginyer i físic Robert Goddard (1882 – 1945), que en 1909 ja va proposar la idea d'un tren de buit. A partir d'aquest moment i fins a l'actualitat, nombroses iniciatives estan intentant portar a bon port el seu desenvolupament.
Els analistes de HyperloopTT estimen que la implantació d'aquest sistema de transport a nivell mundial reduirà les emissions de CO₂ en 143 milions de tones a l'any. L’espanyola Zeleros, per la seva part, ha publicat un informe titulat A Global Hyperloop Network - Vision 2050 en el qual pronostiquen que per al 2050 existirà una xarxa global de 88.500 km que 1.457 milions de persones utilitzaran cada any.
Andrés de León, CEO de HyperloopTT, i Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, dos de les companyies capdavanteres en el desenvolupament del hyperloop, expliquen a PierNext els reptes, avanços i expectatives del denominat cinquè mitjà de transport.
Hyperloop: la solució als reptes logístics?
Aquest nou mètode de transport, que és un híbrid entre un tren i un avió, on s'apliquen tecnologies específiques com la levitació magnètica, el control d'alta freqüència, els sistemes de pressurització, automatització, electrònica d'alta potència, propulsió elèctrica o l'emmagatzematge d'energia, ofereix nombrosos avantatges aplicats a sectors com la logística.
“En aquest cas, el motor lineal que hem desenvolupat amb CIEMAT podria utilitzar-se per a moure contenidors de forma 100% elèctrica i automatitzada, tant dins dels ports com en el seu transport a zones d'emmagatzematge logístic o hinterland immediat. Des de 2019 cooperem amb la Fundació ValenciaPort per a estudiar aquesta aplicació que utilitza tecnologies derivades de hyperloop per a l'àmbit portuari. Poc després de la seva validació, el port de València i altres ports globals podrien emprar aquesta tecnologia per a veure potenciades les seves operacions”, afirma Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros.
En paral·lel, el sistema hyperloop proposat per Zeleros afegiria a l'equació del transport global una cosa “completament disruptiva”: un sistema de transport terrestre a llarga distància per a mercaderies a velocitats de creuer similars a la d'un avió, 100% elèctric, segur i autònom i lliure d'emissions directes. Reducció d'emissions, una major automatització, descongestió del trànsit ferroviari… Hyperloop promet, en definitiva, resoldre qüestions que la cadena logística té pendents solucionar.
“Aquest sistema, que podria utilitzar la mateixa infraestructura que els sistemes per a passatgers, permetria dotar de més flexibilitat a la cadena de subministrament global”, continua. Vicén estima que el hyperloop per a mercaderies s'implantarà abans que les càpsules per a passatgers.
A HyperloopTT estan desenvolupant diversos sistemes que inclouen sistemes mixtos per a passatgers i mercaderies de poca grandària; un sistema per al transport de mercaderies de grandària reduïda (contenidors estàndard per a trànsit aeri) i un altre per al transport de contenidors ISO de transport marítim de fins a 45 peus denominat Hyperport.
“Aquest últim té una grandària més gran i permet una integració plug & play amb les instal·lacions existents de la majoria dels grans ports”, explica Andrés de León, CEO de la companyia.
Quan i on s'implementarà el hyperloop
Tant HyperloopTT com Zeleros esperen grans avanços a partir de, segons Vicén, 2025, un any clau perquè fins llavors s'avançarà en els pilots d'alta velocitat, especialment per a transport de mercaderies, ja que el marc regulador no es preveu tan estricte com el de transport de passatgers. No obstant això, no serà fins a 2030 i 2050 quan es produeixi l'expansió de les rutes que permetin transportar passatgers i càrrega.
La creació de la startup espanyola està molt lligada al concurs Hyperloop Pod Competition que Elon Musk va organitzar en 2015 en el qual van guanyar els premis a Millor Concepte de Disseny i Millor Propulsió.
La companyia mobilitza a més de 180 persones a tot el món i treballa amb empreses dels sectors ferroviari, d'infraestructures, aviació i energètic com Renfe, Airbus, Acciona, Arcelormittal o Red Eléctrica de España.
En aquests moments, Zeleros treballa en integrar els subsistemes en un vehicle complet i la seva demostració en un ambient rellevant, després de validar-se els primers en el laboratori.
“El projecte pilot a València, secundat per la Comissió Europea mitjançant el programa Eureka Eurostars, ja està en marxa i enguany tindrem resultats”, continua Vicén, de Zeleros.
Per la seva part, HyperloopTT neix el 2013 en una plataforma de micromecenatge. Des de llavors ha reunit un ampli equip d'enginyers i altres professionals que treballen en col·laboració amb més d'un centenar d'institucions, entre universitats, centres de recerca, governs, empreses i altres entitats. Actualment, col·laboren amb 800 persones en més de 50 països de tot el món.
Els seus projectes principals són el centre de recerca i proves de Tolouse, la xarxa Hyperloop dels Grans Llacs als Estats Units i als Emirats Àrabs Units, aquesta última de 10km i construída en diverses fases que esperen finalitzar en 2023.
Al novembre de 2020, Virgin Hyperloop va realitzar un viatge amb passatgers en la seva pista de prova de Las Vegas. Es va convertir en la primera companyia a testar la seva càpsula amb persones, encara que aquesta només va aconseguir els 160 km/h a causa de la longitud de la seva pista, de només 500 metres.
Pel que fa a la logística, Virgin ha iniciat converses amb aeroports i instal·lacions portuàries de tot el món per a crear un programa pilot de serveis d'enviament de càrrega, amb l'objectiu de començar a executar aquests pilots a la fi de 2024. Assenyalen als Estats Units, Europa i l'Índia com les àrees que més interès estan mostrant.
Destaca especialment l'ambiciós projecte amb la dubaití DP World, tal i com recull aquest futurista vídeo.
Articles relacionats
![L’energia nuclear al transport marítim: una reacció a la descarbonització]()
![Europa endureix les metes de descarbonització del transport pesat]()
