Definició de costos
Aquesta recerca inclou 246 creuers d'un total de 350, i exclou aquells vaixells sense dades de construcció disponibles. Hem analitzat les economies d'escala utilitzant un model específic per a creuers que inclou els tres costos esmentats anteriorment i considerant l'arqueig brut (GT) com a cost unitari mitjà.
Els costos de capital es refereixen a les despeses de construcció del vaixell més els interessos. Els resultats mostren que la construcció d'un creuer oscil·la entre 350 milions d'euros i 1.300 milions d'euros, molt més elevat que un altre tipus de vaixells com els portacontenidors, que costen entre 53 i 200 milions d'euros.
Les despeses operatives s'apliquen a les relacionades amb l'operació diària de l'embarcació i inclouen despeses de tripulació, manteniment i reparació del vaixell, assegurança i costos administratius. La nostra recerca revela que la tripulació és el component més alt per la gran quantitat de personal auxiliar requerit, la qual cosa multiplica per 50 el complement d'un vaixell de càrrega general.
Finalment, els costos de viatge, relacionats amb l'ús comercial de l'embarcació. Inclouen elements com el combustible, provisions, despeses portuàries, d'agència i altres. La principal troballa és que el combustible és l'element més significatiu i, al mateix temps, el més difícil de calcular a causa de la fluctuació del seu preu. A més, aquest depèn de la grandària i la velocitat del vaixell, la potència del seu motor i la distància recorreguda. Un augment de cinc nusos representa, per exemple, un cost addicional entre 35.000€ i 75.000€ per dia.
La construcció d'un creuer oscil·la entre 350 milions d'euros i 1.300 milions d'euros. (Port de Barcelona)
Conclusions de la recerca
Des del començament de l'era moderna, els creuers han evolucionat cap a vaixells de major grandària. Les companyies construeixen vaixells més grans per a aconseguir economies d'escala, facilitar la captura d'ingressos i augmentar la demanda de passatgers. Això té un impacte en l'estructura de despeses, ja que els costos de capital representen entre un 28 i 38%; els operatius entre un 41 i 50%; i els costos de viatge entre un 21 i 22%. Aquí presentem l'estructura de costos segons la grandària de vaixell.
Tal com reflecteix el gràfic, podem assenyalar tres aspectes principals sobre l'economia d'escala: els creuers de més de 120.000 GT no compleixen amb les economies d'escala; la posada en servei dels megavaixell respon a estratègies comercials de maximitzar els ingressos en lloc de reduir els costos; i finalment, segons la cartera de comandes, sembla que la demanda de creuers de més de 227.700 GT disminuirà, tal com demostren les conclusions d'aquest estudi.

Pròxims passos
La crisi del COVID-19 dóna lloc a un escenari completament nou, ja que la indústria de creuers ha estat severament danyada per la pandèmia i el seu futur és molt incert. A més de la falta d'ingressos a causa de l'absència de passatgers, les línies de creuers tenen altres problemes que resoldre. El cost de manteniment d'un vaixell buit és molt elevat i a això cal sumar-li els costos d'atracada. La situació és encara pitjor per als mega creuers.
Mirant cap al futur, les noves tendències suggereixen que només els creuers més petits continuaran operant i que els viatges seran més curts. Les raons vénen motivades per un menor cost i la disponibilitat d'atracada dels ports.