La MaaS combina la digitalització i el canvi d'hàbits de consum dels usuaris que prioritzen l'ús d'un vehicle a la seva propietat. (GettyImages)
Els reptes sostenibles de la Mobilitat com a Servei (MaaS)
La Mobilitat com a Servei (MaaS) és un nou paradigma de transport que proposa una mobilitat sostenible, flexible, continuada i més econòmica amb l'objectiu de reemplaçar el vehicle privat. No obstant això, el camí cap a la seva implementació no està exempt de corbes.
Publicat el
31.03.2022
La MaaS combina la digitalització i el canvi d'hàbits de consum dels usuaris que prioritzen l'ús d'un vehicle a la seva propietat. (GettyImages)
Els reptes de la MaaS
“Aquesta nova tendència representa dos importants reptes, claus per a impulsar un veritable canvi modal. D'una banda, la capacitat de crear serveis de mobilitat capaços de cobrir totes les necessitats dels usuaris, i per l'altre, que la informació i accés als serveis arribi a aquests usuaris de manera clara, còmoda i senzilla”, argumenta Joan Domingo, responsable de projectes de mobilitat sostenible del Club de Mobilitat RACC.
“És un canvi disruptiu que altres sectors ja han experimentat, com el cas de Booking en el sector hoteler. En els sectors privats la digitalització ha ocorregut de manera natural, competitiva i estructurada”, explica Martí Jofre, soci director de la consultora FACTUAL i coordinador de l'informe ‘La mobilitat com a servei (MaaS) a Catalunya’.
No obstant això, la mobilitat és un sector més complex que l'exemple citat, ja que, segons Jofre, incorpora un component molt important de funció pública i té un gran impacte social. Així mateix, té una especificitat local, ja que no és el mateix el sistema de mobilitat de Barcelona que el d'Amsterdam.
Col·laboració publicoprivada
En aquest sentit, Jofre assenyala com a prioritària la posada en marxa de la T-Mobilitat, el nou sistema de validació en el transport públic, basat en la tecnologia sense contacte de la Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que es troba en fase de proves. “Perquè la MaaS tingui sentit, el transport públic ha d'incorporar-se sí o sí. Una vegada ho faci podrem dissenyar un esquema que funcioni a Catalunya i Barcelona”, afirma.
La flexibilitat és una altra de les claus. L'autobús sota demanda, implementat des del gener en el districte barceloní d’Horta-Guinardó, funciona sota un sistema de reserves en l'aplicació mòbil El meu bus, on l'usuari indica l'hora en què desitja viatjar i la parada on pujarà i baixarà. Els horaris de pas es calculen en funció de les peticions, evitant que aquests vehicles viatgin buits. També l'Àrea Metropolitana de Barcelona té en marxa un servei d'autobús sota demanda.
Per a aquells usuaris que no viuen a la ciutat, la MaaS es presenta com la solució alternativa al vehicle privat, ja que planteja diverses opcions d'intermodalitat com a connexions via taxis, busos llançadora, patinets o car sharing fins a les estacions de tren.
“Al final serà un conjunt de moltes mesures. Si l'administració té tota l'oferta i demanda digitalitzada podrà planificar el transport de forma més eficient. En l'estudi també proposem incentius econòmics o descomptes als usuaris perquè abracin aquests canvis”, exposa Jofre.
Quan s'implementarà la MaaS?
Per a avançar en la seva implementació, l'estudi coordinat per FACTUAL proposa crear un fòrum de la MaaS, un grup de treball que reuneixi els principals agents públic-privats sota el lideratge de l'administració, que serà qui identifiqui als actors i els obstacles a solucionar i les seves corresponents mesures.
Legalment, la Unió Europea va aprovar la Directiva 2010/40/UE sobre Sistemes intel·ligents de Transport, amb l'objectiu de permetre la col·laboració entre operadors de transport i operadors MaaS definint els principis d'estandardització i com han de compartir-se les dades de transport.
Es complementa amb el Reglament Delegat de la Comissió (EU) 2017/1926, que es refereix al subministrament de serveis d'informació sobre desplaçaments multimodals en tota la UE, creant un marc per a compartir informació de serveis de transport multimodal, la qual cosa obre la porta al desenvolupament de solucions de MaaS.
La ciutat pionera a introduir el concepte MaaS va ser Hèlsinki en 2015, amb la seva aplicació Whim, seguida de Berlín, amb Jelbi. Altres comencen a moure's gràcies a projectes subvencionats des d'Europa com PIONEERS (Portable Innovation Open Network for Efficiency and Emissions Reduction Solutions).
Uns anys abans, el projecte europeu MOBiNET (2012-2017) va establir les bases de l'arquitectura del sistema MaaS a Europa mitjançant un marketplace, un mercat electrònic de serveis de mobilitat global, per a empreses (proveïdors de serveis i continguts), administracions públiques i usuaris finals.
MOBiNET ha definit un model de negoci i una estructura organitzativa que pretén convertir-se en els blocs de construcció per a la creació del futur marketplace operatiu basat en el núvol.
Els primers pilots per a provar la MaaS
En el context del projecte PIONEERS, el Port de Barcelona i el RACC estan desenvolupant solucions per a un col·lectiu molt concret: els turistes de creuer que disposen de poques hores per a explorar la ciutat pel seu propi compte. Sovint desconeixen si són a prop o lluny del centre de la ciutat, per la qual cosa solen optar per una mobilitat altament motoritzada i basada en el porta a porta.
“Això té un impacte tant en la qualitat de l'aire com en l'accessibilitat a la zona portuària. Barcelona, igual que altres ciutats portuàries, ofereix nombroses opcions de mobilitat més eficients i sostenibles i una relativa proximitat de l'àrea portuària i el centre urbà”, valora Joan Domingo.
En aquests casos, no sols és necessària una oferta de transport que ajudi aquests usuaris a moure's entre el vaixell i la ciutat, sinó que es requereix una informació clara de l'oferta disponible, de les millors combinacions per a anar d'un punt a un altre, i sobretot, com accedir a aquesta oferta.
És en aquest context on entra en joc la plataforma CityTrips, desenvolupada pel RACC. “Es tracta d'un agregador MaaS que integra tots els sistemes de transport existents a la ciutat i facilita l'accés i ús. La nostra activitat dins del Projecte PIONEERS se centra en acostar aquesta eina als creueristes que arriben a Barcelona i es volen moure de manera autònoma”, explica.
La prova pilot és desenvoluparà a la fi de 2022. Durant 2023, el sistema integrarà els serveis de mobilitat que s'ofereixen en el recinte portuari, juntament amb els sistemes urbans que ja estan integrats. CityTrips també facilita informació i accés als principals punts turístics, enllaçant directament amb l'espai de Barcelona Turisme, per a aglutinar l'oferta de la ciutat en una mateixa eina.
“Est pilot tindrà uns indicadors de seguiment que ens permetran analitzar quin és el potencial de la MaaS per a contribuir a una mobilitat més lliure, activa i sostenible. Al mateix temps, facilitar la integració del port amb la ciutat, així com els requisits que han de complir-es perquè aquest canvi sigui el més desitjable possible per a la majoria d'aquests usuaris. D'aquesta manera podrem veure en quina mesura el projecte pot escalar-s'en altres ciutats”, afirma Domingo.
A través de la seva àrea de Mobilitat, el RACC atresora diverses experiències. Per exemple, l'any 2020 va finalitzar el projecte Galileo4Mobility, on es va testar la contribució del sistema europeu de satèl·lits Galileu a la millora dels serveis de mobilitat integrats en CityTrips.
“Va millorar la precisió del senyal, fet que facilita la planificació de rutes segons la localització exacta de l'usuari, la identificació de vehicles compartits disponibles i la seva localització a la via pública”, conclou Domingo.
El futur de la MaaS i possibles impactes en els ports
En el cas de la ciutat de Barcelona, la MaaS compta amb una sòlida oferta de mobilitat que a més està diversificada. Per exemple, actualment disposa de deu i sis operadors diferents de motosharing i bicisharing que sumen, respectivament, un total de 6.958 i 3.975 unitats.
Amb aquesta oferta ja assentada es pot comprovar, mitjançant les enquestes EMEF de la ATM, que durant els últims quatre anys l'ús de vehicles de mobilitat personal i bicicleta s'està duplicant anualment.
Segons McKinsey & Company, en 2021 les inversions mundials en mobilitat es van dividir en quatre grups; vehicles autònoms, vehicles connectats, vehicles elèctrics i vehicles compartits (MaaS). Des de 2010, aquests últims han rebut un 30% de les inversions.
Segons l'investigador del CENIT i doctorand de mobilitat del Port de Barcelona, Guillermo Solina, “la MaaS brindarà l'oportunitat de descarbonitzar més ràpidament la flota mundial, accelerant la substitució del parc mòbil actual basat en combustibles fòssils i de propietat privada, a un compartit i principalment elèctric o propulsat per nous combustibles de gasos renovables com l'H2, bio GLP, etc.”
L'impacte que aquest nou paradigma de la mobilitat pot tenir en el Port és una possible reducció del trànsit de mercaderies en el sector de l'automoció, des de vehicles acabats a peces dels nous tipus de vehicles .
D'altra banda, és una oportunitat de mercat per a atreure nous tipus de mercaderies i matèries primeres, per a la fabricació o manteniment de les bateries dels vehicles elèctrics o la mercaderia de producte final.
“El canvi de model de mobilitat del vehicle privat al compartit podria generar un excedent d'espai a la ciutat i en els ports. Les places d'aparcament subterrànies i en superfície podrien utilitzar-se, per exemple, per a altres usos com les activitats logístiques DUM associades a l'e-commerce”, assegura Guillermo Solina.
Articles relacionats
![Europa endureix les metes de descarbonització del transport pesat]()
![Europa comença a comptar les emissions que genera el transport logístic]()
