Mida dels portacontenidors: Quines dimensions podem esperar en aquest tipus de vaixells?

En les dues últimes dècades, s’ha triplicat la capacitat d’aquest tipus de vaixells i ara les drassanes tenen embarcacions que poden suportar 23.000 TEU. Malgrat el creixement exponencial en aquest sector, alguns es pregunten si es pot arribar a un límit, tal com va passar amb els vaixells de càrrega a granel o, recentment, amb l’Airbus 380. Així doncs, mentre el món espera la pròxima generació de megaportacontenidors, intentarem respondre la pregunta següent: Veurem un post-Suezmax en les pròximes dècades?

En primer lloc, és important entendre el motiu pel qual hi ha hagut sis onades de canvis destacables en l’àmbit dels portacontenidors, cadascuna representada per un nou model d’embarcacions.

La primera generació eren bàsicament vaixells de càrrega a granel modificats amb una capacitat de fins a 1.000 TEU. Tanmateix, aviat van evolucionar. Els vaixells van continuar augmentant la seva capacitat i les seves dimensions fins a arribar al màxim per poder passar pel canal de Panamà, l’any 1985, amb una capacitat de 4.000 TEU, aproximadament. Així doncs, aquestes embarcacions són anomenades vaixells Panamax.

El 1988, es van construir els primers vaixells amb una mànega de més de 32,3 metres, amb la qual cosa començava la generació de portacontenidors post-Panamax. Això va comportar problemes d’infraestructura a la majoria de ports d’arreu del món, ja que van haver d’invertir en grues de moll i en dragatge per albergar aquestes embarcacions.

A principis del 2000, continuava creixent la demanda i el volum. Del 2001 al 2006, el creixement del volum comercial era tres vegades més gran que el del PIB, de mitjana.  Així doncs, les principals navilieres, que van començar a formar aliances estratègiques, van veure la necessitat de crear una nova generació de portacontenidors. L’any 2006, amb la introducció d’Emma Mærsk, es va posar en funcionament el primer portacontenidors VLCS (pel seu nom en anglès, Very Large Container Ship), una nova generació de portacontenidors. Els portacontenidors més grans reduïen encara més el cost per TEU, la qual cosa suposava un augment de la demanda i, per tant, incentivava la fabricació de vaixells encara més grans.

Aquest bucle de realimentació va acabar amb la crisi econòmica del 2008, quan va començar a disminuir la demanda. Tanmateix, la posició dominant de les aliances i l’augment de mercats emergents a la Xina van continuar impulsant que els portacontenidors continuessin creixent, malgrat que la demanda no s’hi adequava. Així, 10 anys després, es van introduir els portacontenidors ULCS (pel seu nom en anglès, Ultra Large Container Ship) amb una capacitat de més de 20.000 TEU.

Avui dia, el portacontenidors més gran pel que fa a capacitat és el MSC Gülsün, amb 23.756 TEU, 400 metres d'eslora, 61,5 metres de mànega i 16,5 de calat. Malgrat que la capacitat ha crescut notablement, la mida dels portacontenidors més nous no ha canviat tant en els últims anys.

Factors determinants per als canvis en la mida dels portacontenidors

Per tal d’entendre quins factors poden suposar un desenvolupament d’una nova generació de megaembarcacions, hem de tenir presents els factors determinants i com s’interrelacionen, segons sis categories:

• Tecnologia
• Sostenibilitat
• Mercat
• Cost de la infraestructura
• Infraestructura del port
• Rutes de navegació

La imatge següent mostra diversos factors per a cada categoria i la nostra suposició sobre si implicaran un augment o una disminució de la mida dels vaixells.

Veurem un post-Suezmax en les pròximes dècades?

Per predir el desenvolupament, hem analitzat les dimensions dels portacontenidors del passat, a partir de la base de dades Lloyds. Els gràfics següents mostren l’eslora, la mànega, el calat i el puntal en relació amb la capacitat en TEU. També s’han inclòs els portacontenidors de la cartera de comandes del 2019.

Mitjançant l'anàlisi de la relació entre les dimensions dels portacontenidors i la seva capacitat en TEU, podem concloure que les tendències següents:

• El calat no canvia significativament després d’assolir els 12.000 TEU. De fet, sembla estabilitzar-se als 16 o 16,5 metres.
• El puntal sembla estabilitzar-se als 30 metres per a portacontenidors amb una capacitat de més de 12.000 TEU, però ha augmentat fins als 35 metres per a l'últim ULCV amb una capacitat de més de 20.000 TEU.
• L'eslora s'estabilitza als 400 metres per a vaixells de més de 15.000 TEU.
• En proporció, la mànega és la dimensió que mostra el creixement més gran.
• La mànega, l'eslora i el puntal creixen per intervals, segons les noves línies de TEU afegides en cada direcció.
• L'augment de la capacitat dels VLCS i ULCS està clarament relacionada amb els canvis en l'eslora, el puntal i la mànega, però significativament en l’últim cas. Pel que fa al calat, és la dimensió menys afectada dels nous megavaixells.

Si analitzem els gràfics en conjunt, podem veure que les dimensions creixen amb una major capacitat. Tanmateix, el gradient va decreixent per a totes, la qual cosa significa que s’aconsegueix més capacitat sense un increment substancial de la mida del vaixell. Segons els últims desenvolupaments del vaixell, la mànega sembla que és la dimensió que pot albergar més capacitat extra de TEU, en comparació amb les altres dimensions.

Una vegada analitzada informació del passat, podem extrapolar els resultats al futur. Així doncs, segons els gràfics, podem estimar que, si no hi ha un canvi significatiu en l'evolució de la mida de les embarcacions, un portacontenidors amb capacitat de 30.000 TEU no passaria els 17 metres de calat i l’eslora amb prou feines arribaria als 425 metres. Quant a la mànega, les tendències mostren un possible increment en aquesta dimensió, de manera que probablement arribaria als 65 metres de mànega. Malgrat que la mida creix, queda clar que les dimensions no canvien tant en relació amb la capacitat.

En resum, l’evolució dels portacontenidors encara no ha acabat. Si ens basem en informació del passat, podem predir les dimensions d’un portacontenidors potencial de 30.000 TEU de capacitat. Tanmateix, qualsevol disrupció tecnològica podria canviar aquesta evolució de manera substancial. Hem posat en context aquestes estimacions a través de l’anàlisi de diversos factors determinats i analitzant com es relacionen. Qualsevol nova generació de portacontenidors implicaria que menys ports els puguin albergar. Podran els ports actualitzar les infraestructures?

Un altre factor important a tenir en compte és que els límits de la mida dels portacontenidors estan més determinats per estratègies empresarials i per les dimensions dels canals que no per qüestions tècniques.

Els factors mediambientals també podrien ser una força motriu en la crisi climàtica actual causada per l’escalfament global. Seran els vaixells més grans i tindran motors més eficients per reduir el nombre d'externalitats per TEU? Afavorirà l’aparició de vaixells més petits la pressió dels ports i de les ciutats que fan pagar als vaixells en funció de les seves emissions?