Vaixells de vela, el retorn més innovador d’un clàssic

El vent, aliat de la sostenibilitat marítima

S'estima que l'energia del vent redueix el consum de combustible entre un 10-30%, segons si les condicions atmosfèriques són més o menys favorables durant el trajecte. I el que és encara més interessant per a un sector que avança cap a la descarbonització: minimitzen les emissions de CO₂ entre 10% i un 60%, segons la tecnologia emprada. 

Actualment existeixen sis tipus de sistemes de propulsió assistida pel vent (WAPS, per les sigles en anglès de Wind-Assisted Propulsion Systems) el nivell de maduresa i desenvolupament dels quals és desigual:

• Remolc de cometes. El sistema transmet la força de tracció al vaixell a través d'una corda de fibra sintètica. Un cable intel·ligent integrat en la corda assegura el subministrament d'energia i comunica amb el sistema de control del vaixell.
  L'empresa Skysails està desenvolupant prototips per a vaixells de càrrega i d'esbarjo.

• Rotor giratori vertical. Aprofita la força propulsora creada per la diferència de pressió en el cilindre ortogonal a la direcció del vent.
  El primer dels vaixells a muntar aquest model va ser el petrolier Maersk Pelican.

• Veles de casc. Cascos d'un vaixell dissenyats per a generar sustentació aerodinàmica. Encara no existeix cap projecte comercial en desenvolupament.

• Turbines eòliques. Poden instal·lar-se en vaixells per a donar suport a la propulsió elèctrica o utilitzar-se com a sistema de propulsió independent. Igual que l'anterior, és una opció que encara no és viable.

• Veles toves i rígides. Aquesta nova generació de veles estan dissenyades per a assistir a altres mètodes de propulsió, inclosos els motors. La majoria de les veles es poden arriar i emmagatzemar quan no s'utilitzen a causa del seu muntatge lateral en descarregar o carregar la càrrega.  Neoline és el projecte més avançat en aquesta categoria. Un altre que entra en aquesta categoria és Wing Sail Mobility (WISAMO), un sistema de veles automatitzat, telescòpic i inflable que es pot instal·lar tant en vaixells mercants com en embarcacions d'esbarjo. El rang d'ús de l'ala és un dels més amplis del mercat, amb una eficàcia provada en molts punts de vela, especialment quan es navega en cenyida (sobrevent). Es pot utilitzar en totes les rutes marítimes i s'instal·larà per primera vegada en un vaixell mercant en 2022, data en la qual Michelin espera que entri en producció.
• Veles de succió. En exposar-se al vent, amb la succió desactivada, només produeix resistència, igual que qualsevol altra estructura que no genera sustentació. No obstant això, quan la succió està activada, s'aspira una petita quantitat d'aire que s'adhereix al flux d'aire de la vela, generant enormes quantitats de sustentació amb baixa resistència.
  L'espanyola Bound4blue és un exemple d'aquesta última.

Disminuir la velocitat per a estalviar combustible

Un dels projectes més avançats en el camp de les veles toves i rígides és el de Neoline. Està dirigit per marins, capitalitzat pels grans armadors atlàntics francesos i compta amb socis tecnològics com Renault.

Jean Zanuttini, el seu CEO, explica que la seva experiència prèvia com a oficial de la Marina Mercant és clau en l'enfocament empresarial, basat en solucions pragmàtiques a nivell tecnològic i operatiu que combina els avantatges que ofereix el vent i aprofita altres tecnologies per a pal·liar els desavantatges.

“Quan parlem de consum d'energia i el seu impacte en el transport marítim cal tenir en compte factors com la disminució de la velocitat. Passar de 15 a 11 nusos possibilita estalviar la meitat d'energia, amb el resultant estalvi en emissions”, afirma.

Dependre d'aquesta font d'energia significa estar supeditat a la seva disponibilitat, i això pot generar retards en el comerç marítim. Aquest fet va significar el final de la vela fa gairebé 100 anys, però ara s'ha convertit en un factor menys determinant des que existeixen sistemes de predicció meteorològica més sofisticats i la possibilitat de simular rutes amb fins a deu dies d'antelació.

El seu primer prototip, denominat Neoliner, amb una longitud de 136 m i 24,2 m d'ample, 4200 m² de veles, càrrega 280 teus, 1.500 metres lineals de càrrega i 5.000 tones de càrrega convencional. Està equipat amb un aparell dúplex i aletes antideriva, que afavoreixen una navegació regular i eficaç. Aquests elements són retràctils per a permetre l'accés a la majoria dels ports.

El Neoliner es provarà en dos pilots. El primer, previst per a 2023, partirà de St-Nazaire, a França, rumb a Halifax/Baltimore, en la costa aquest dels Estats Units, amb parades en St-Pierre i Miquelon. “Hem decidit començar a l'Atlàntic Nord precisament perquè les condicions eòliques són les més interessants”, afirma.