Innovació social i capital humà en l’entorn portuari

Abans d’enfocar la innovació social i el capital humà cap a l’entorn portuari, cal establir una definició per a cada terme. Entenem com a capital humà el conjunt de coneixements, hàbits i atributs socials i de personalitat que es materialitza en la capacitat de fer treballs per produir valor.

La definició d’innovació social obre debat, ja que la comunitat acadèmica no s’ha posat d’acord sobre un únic significat. Malgrat això, al Port de Barcelona es defineix com una nova manera de relacionar-se, organitzar-se i gestionar-se per afrontar amb èxit els reptes de la comunitat portuària de la ciutat mitjançant estratègies en les quals es tinguin en compte les necessitats de tots els grups d’interès.

 La importància del capital humà i la innovació social al Port de Barcelona
Per què ara es parla del capital humà i la innovació social? Que l’entorn portuari està en constant evolució no és una cosa nova. Heràclit ja deia fa uns quants segles que: «El canvi és l’únic que no canvia.» Tot i això, sí que és novetat l’acceleració amb què ho fa. Sempre hi ha hagut crisis i sempre n’hi haurà, però ara tenen lloc més sovint. Per això és important que les persones que formen la comunitat portuària, els seus coneixements, hàbits i atributs socials sàpiguen desenvolupar-se en aquestes circumstàncies de canvis accelerats.

La segona raó per la qual això té importància és que aquest nou entorn ens interpel·la de manera diferent. Ara no només s’ha de tenir en compte què es fa per tenir èxit, com aconseguir-lo és tan important com l’objectiu en si mateix. Aquí és on es fa rellevant la perspectiva social. És a dir, si la solució que es planteja només beneficia poca gent o només és satisfactòria per a una part dels grups d’interès, resulta incoherent amb la mirada social.

Així, els reptes s’han d’afrontar de forma sistèmica, entenent que els actors són interdependents, tant la comunitat portuària com els seus grups d’interès, i que a més no estan aïllats del planeta i dels seus reptes i necessitats. Des d’aquesta nova perspectiva, les propostes es construeixen cocreant i col·laborant amb el propòsit de trobar solucions que funcionin per a tothom. De què serveix que la comunitat portuària es desenvolupi i creixi si és a costa de l’entorn o sistema del qual forma part i del planeta en general?

Per acabar, cal dir que hi ha estudis que indiquen que la innovació social explica el 75% de l’èxit del procés d’innovació de les empreses (Birkinshaw et al., 2008; Hamel, 2006; Volberda et al., 2013) i la innovació és clau per al desenvolupament de les comunitats portuàries.

L’aplicabilitat de la innovació social
El que fa que les coses canviïn és portar a la pràctica projectes i iniciatives que busquen desenvolupar el capital humà i la innovació social. Com es poden aterrar aquests conceptes a realitats tangibles? Com deia el filòsof Diògenes, «el moviment es demostra caminant», i per fer-ho en la direcció desitjada resulta útil disposar de les línies d’acció que donin sentit a les iniciatives, com per exemple:

• Potenciar l’ocupació i l’ocupabilitat afavorint la interacció entre empreses i educació.
• Facilitar la innovació amb equipaments adequats.
• Fomentar la formació durant tota la vida laboral.
• Incentivar la cocreació amb espais de relació entre els grups d’interès i la comunitat portuària.
• Desenvolupar noves competències, tant tècniques com d’interrelació.