Tecnologia

Drons aeris en la gestió portuària: una eina efectiva o un risc innecessari?

Els drons aeris seran una eina per incorporar als Smart Ports? Tot i que aquesta tecnologia planteja avantatges interessants en matèria de supervisió d’instal·lacions i vigilància, també genera reptes importants en seguretat. A PierNext, ens preguntem quines aplicacions són les més comunes en l’actualitat i quines són les possibilitats del seu ús als ports.

Publicat el 10.01.2019

PierNext

Els usos de la tecnologia dron en la gestió portuària estan encara en fase d'assaig. [Imatge d'Aaron Burden]

Els drons, vehicles aeris no tripulats de mida i característiques diferents, s’han popularitzat, els últims anys, en aplicacions lúdiques, com també en l’entorn audiovisual. Amb tot, aquests petits avions i multicòpters també permeten obtenir dades de diferent naturalesa en llocs de difícil accés. Aquesta capacitat es tradueix en infinitat d’aplicacions.

Jordi Santacana és un dels experts més notables en aquests dispositius al nostre país. “Un dron és un vehicle que deixa el pilot a terra. A partir d’aquí, això permet disposar d’un aparell més petit, lleuger i econòmic. I que pot fer una infinitat d’accions sense posar en risc el pilot”, explica Santacana desde BCN Drone Center, la “mena de circuit de proves” per a aquests vehicles que ell mateix dirigeix.

Santacana descriu els dos tipus de drons més comuns. D’una banda, trobem els drons d’ala fixa (amb la forma d’un avió convencional) i, de l’altra, els multicòpters. Aquests últims tenen més capacitat de maniobrar en espais reduïts, com també aturar-se durant el vol. Els primers, en canvi, aporten una gran autonomia. Això sí, l’important en un dron no és tant el vehicle com la informació que capta mitjançant els sensors que s’hi incorporen. “La característica més important del dron és que ens permet captar dades àgilment o en llocs on les persones no poden accedir”, puntualitza Santacana.

Els drons, eficients ‘transportadors’ de sensors

Són aquestes dades, precisament, el que més interessa a l’hora de pensar en aplicacions menys lúdiques. Santacana destaca les que recullen càmeres convencionals i les d’altres sensors capaços de “veure més enllà de l’ull humà”, des de càmeres infraroges i termografia (capta la temperatura dels objectes a distància), però també temperatures, humitat o presència de contaminants o micropartícules a l’aire.

Aquesta qualitat de taxis de sensors és el que els fa especialment interessants en l’àmbit de les infraestructures industrials o energètiques, que han abraçat aquesta tecnologia per aconseguir inspeccions més precises i segures. Aquesta és la feina que fan, per exemple, a MDrone, una empresa que ofereix serveis tècnics basats en l’ús de drons per captar dades. Així, doncs, un dels encàrrecs més habituals és la inspecció de les torres d’alta tensió. “La forma tradicional de la inspecció de les torres d’alta tensió, per exemple, era mitjançant l’accés d’un operari, es tallava la línia i feia una inspecció ocular”, ens explica Marcel Robustier, cofundador i CEO d’MDrone. “Ara no és imprescindible el tall d’energia i l’operari es queda a terra, per a més seguretat”. I és que per a Robustier aquesta tecnologia no ve a substituir les persones: “Al contrari, complementa la seva feina, la fa més eficient i segura. Però la seva experiència continua sent crucial”.

La inspecció d’instal·lacions industrials, l’ús més comú

MDrone, al llarg dels seus cinc anys de trajectòria, s’ha especialitzat “en el control i la supervisió de grans instal·lacions elèctriques, xarxes d’alta i mitjana tensió, com també torres de comunicació o viaductes”. En la majoria dels casos, es fa servir una càmera de vídeo convencional juntament amb una de termogràfica (que capta la radiació infraroja dels objectes, amb què pot determinar temperatures a gran distància). “Així podem captar punts calents, és a dir, detectar avaries i anomalies que no són visibles per a l’ull humà”, explica Robustier.

Si algú sap de termografia és Aniol Ribot, que, amb el seu equip d’Apliter, són experts en aquesta tecnologia, que en la majoria dels projectes es fa servir a dalt de drons. “Es tracta d’una tècnica que ens permet captar instantànies de les temperatures d’un determinat entorn. Això el converteix en un mitjà interessant per a la gestió i la vigilància d’àrees on els canvis de temperatura poden indicar riscos”. Així, doncs, es fan servir drons amb càmeres termogràfiques “per rescatar persones perdudes a la muntanya o nàufrags al mar, per exemple. Com que es tracta d’equips ràpids i àgils, poden ajudar en situacions de risc, on està en joc la vida de les persones”, explica Ribot. Tot i que l’especialitat d’Apliter també són les aplicacions lligades a la indústria, “com la revisió d’instal·lacions, elèctriques, de gas, de calor o fred”. A més d’aquestes inspeccions, a Hemav també afegeixen als drons càmeres multiespectrals, que, a més de captar l’espectre visible a l’ull humà, també capta l’espectre infraroig i infraroig proper. “Amb aquesta informació, es pot col·laborar en projectes d’agricultura de precisió, on podem fer recomanacions de reg i d’adobament, o detectar la presència de plagues als conreus. De fet, amb les nostres dades es poden fer models predictius de la collita que s’obtindrà”, ens explica Javier Muñoz, Data Processing Manager de la companyia.

Però es podrien fer servir en la gestió portuària?

Muñoz és el primer a respondre la pregunta perquè, de fet, parla des de l’experiència. Ell mateix –tot i que no amb el seu equip actual d’Hemav– va col·laborar a fer l’ortofotografia del Port de Barcelona, que, a més d’espectacular, va servir com a base per al mapa guia que es fa servir actualment. I, precisament perquè coneix la zona, Muñoz fa un primer diagnòstic. “Els ports, no tan sols el de Barcelona, plantegen molts conflictes per la seva situació, al costat d’una ciutat i, sovint, a prop de l’aeroport”. El marc regulador actual, amb data de desembre del 2017 i actualitzacions recents, tot i que obre les portes a nous usos limitats fins ara (com vols nocturns, sobre entorns urbans, aglomeracions de persones o espais aeri-portuaris), exigeix una autorització específica per a cadascuna d’aquestes actuacions, i la resposta de l’Administració de moment ha estat lenta i sovint negativa, segons els entrevistats. “Des d’Hemav hem fet algunes propostes, com la possibilitat d’estudiar el desplaçament dels blocs de formigó als dics. Amb un dron i un model d’alta densitat, seria relativament senzill dur-ho a terme. Amb tot, és a la zona on entren tots els avions a l’aeroport. Tot i que l’altura de vol està regulada en un màxim de 120 metres i els avions volen bastant més alt, de moment no es pot fer”, explica Muñoz.

Per la seva banda, Aniol Ribot recomana l’ús de la termografia per al control i la possible gestió de les fuites de gas. “Es faria amb unes càmeres especials, anomenades Gas Find IR. Es podria tenir un control de les instal·lacions o bé detectar una fuga de manera segura i precisa, sobretot en grans tancs d’emmagatzematge, com els que trobaríem en un port. La vigilància perimetral també es podria fer amb una càmera termogràfica convencional”. Per la seva banda, Muñoz també aposta per “un control de contenidors mitjançant drons. El dron podria volar sobre la zona de contenidors cada vuit hores, amb què podríem saber de manera instantània el moviment real de contenidors diàriament. Seria un moviment recurrent que fins i tot es podria automatitzar”, continua. “De fet, les possibilitats gairebé són infinites, però les restriccions legals són molt importants, de moment”, es lamenta aquest professional.

Ara com ara, als Estats Units s’està desenvolupant un sistema basat en drons per lliurar peces de recanvi a vaixells situats en llocs remots. Aquesta és l’experiència pionera de l’empresa Wilhelmsen Ships Service, que opera en més de 2.200 ports de 125 països i que, de moment, es tracta d’una prova pilot. El port de Singapur, per la seva banda, ha posat en marxa un sistema similar per lliurar petites càrregues. L’autoritat portuària d’Abu Dhabi ja aplica aquesta tecnologia al port de Khalifa, com a part del dispositiu de seguretat. A Europa, ara com ara, s’han valorat més els riscos que les oportunitats. És el cas del port de Rotterdam, on s’han imposat regles estrictes pel que fa a l’ús de drons per evitar “els usos menys amables” associats a aquesta tecnologia, com l’espionatge o la vigilància d’activitats criminals, segons recull un article recent de la revista Port Technology.

I és que, a la vista dels incidents que es van produir recentment a l’aeroport de Gatwick, és evident que les possibilitats d’aplicació i el manteniment de la seguretat més elemental entren en conflicte quan parlem de drons i transport de mercaderies i persones. Potser per aquests motius, en tots els països les aplicacions de drons en la gestió portuària també es desenvolupen amb certa lentitud. Si més no, fins ara.