Tecnologia

Tendències 2019: els sis reptes dels smart ports segons els CIO dels grans ports internacionals

Com incidirà la tecnologia en els processos de gestió portuària? Quin rol tindran les dades en la presa de decisions? I com afectaran la seguretat aquestes transformacions? Els directors de sistemes d’informació (CIO, per les sigles en anglès) de grans ports de tot el món opinen sobre els desafiaments del model smart port.

Publicat el 18.01.2019

PierNext

Les tecnologies aplicades a l'entorn portuari ofereixen grans oportunitats, però també plantegen complexos desafiaments. [Imatge de Getty Images]

El mes de desembre, es va celebrar la quarta reunió dels membres de ChainPORT al Port de Barcelona. En aquella trobada hi van participar presidents i directors generals d’alguns dels ports internacionals principals, tot i que el protagonisme va ser per als CIO i els experts en estratègia digital. Entre els assistents a la reunió hi havia Piet Opstaele (port d’Anvers); Lance Kaneshiro (port de Los Angeles); Paul Walter (port de Rotterdam); Daniel Oliver (port de Mont-real), Dr. Sebastian Saxe (port d'Hamburg) i Chin Yong Ko (port de Singapur), com també Huang Heng (port de Xangai). Els sis desafiaments que van preocupar més els CIO durant la trobada a Barcelona s’exposen a continuació.

El model de smart port

La noció de ports intel·ligents es basa en la transformació del transport marítim i la logística gràcies a diferents aplicacions de la tecnologia digital. Cal destacar que es tracta d’una eina per facilitar un canvi global. Els smart ports han de ser, a més d’intel·ligents i connectats, ports més sostenibles, eficients i socialment responsables. Es tracta d’una estratègia de transformació a llarg termini que incidirà en totes les àrees del transport marítim i que introduirà en l’operativa portuària tecnologies com l’automatització, els vehicles autònoms, blockchain o l’internet de les coses. La progressiva adopció d’aquestes innovacions permetria als ports “oferir un servei continu, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, més eficient i ràpid”, en paraules de Catalina Grimalt, CIO del Port de Barcelona.

Ciberseguretat

La connexió de persones, empreses i institucions amb objectes i vehicles portarà a un augment exponencial de les dades circulant entre plataformes i ports. Per això, la seguretat és un dels reptes més destacats. No tan sols s’ha de garantir la transmissió ràpida i efectiva d’aquest flux massiu de dades, sinó també aconseguir que es produeixi d’una manera estandarditzada i totalment segura. Aquesta va ser una de les preocupacions principals que va expressar Lance Kaneshiro, CIO del port de Los Angeles: “Tots els stakeholders dels ports començaran a generar i compartir moltes més dades en llocs diferents. Aquestes dades ara mateix tenen formats diferents. Hem d’estandarditzar aquests formats perquè puguin fluir entre diferents ports i plataformes”, va explicar durant la seva visita a Barcelona. “Els processos de digitalització augmentaran les necessitats pel que fa a ciberseguretat, que s’haurà de tractar no només de manera individual, sinó com a sistema, com a part d’una sèrie de xarxes interconnectades”.

Aplicacions basades en ‘big data’

Aquesta eclosió de dades es podrà fer servir per millorar els processos i fer-los més eficients. De fet, l’anàlisi de dades unida al deep learning ens pot portar a sistemes predictius i prescriptius, que anticipin respostes i incidències i ajudin els grups d’interès a prendre decisions. D’aquest aprenentatge se’n beneficiaran especialment els ports, les empreses i les institucions que hagin apostat clarament per la digitalització. Això sí, per arribar a aquest tipus d’aplicacions, cal un canvi cultural al sector, on tots els implicats accedeixin a compartir dades d’una manera transparent i segura, tal com va assenyalar Grimalt en les últimes jornades de ChainPORT.

Blockchain

La tecnologia de la cadena de blocs està cridada a canviar, segons els experts, multitud de sectors: des d’aportar fiabilitat i seguretat a les operacions financeres fins al desenvolupament de smart contracts. Aquests últims fan referència a contractes intel·ligents que es poden executar-se per si sols (pensem, per exemple, en un procés automatitzat que porta a l’intercanvi de serveis o mercaderies entre dues empreses), descentralitzats, transparents i aliens a alteracions gràcies a aquesta tecnologia.

En l’àmbit de la gestió portuària, ja ens vam fer ressò, a PierNext, dels canvis que pot aportar la incorporació d’aquesta tecnologia al futur dels Port Community Systems. De la mateixa manera, el blockchain –associat a sistemes d’informació geogràfica i internet de les coses– es podria aplicar en el seguiment segur de mercaderies en contenidors, i és d’una utilitat especial si són peribles o s’han de conservar en unes determinades condicions físiques (per exemple, contenidors frigorífics).

Sistemes d’informació geogràfica amb valor afegit

I és que, encara que resulti una obvietat, saber en tot moment el lloc exacte en què es troben objectes o vehicles és crucial en la gestió portuària. Per això el desenvolupament dels sistemes basats en la geolocalització pot agilitar processos i canviar les dinàmiques d’un port: des del seguiment detallat de l’estatus de determinades mercaderies fins a la possibilitat de monitoritzar vehicles, que permet l’automatització de determinades tasques. És el cas, per exemple, de l’ús d’embarcacions autònomes que es fa al port d’Anvers, segons ens va explicar el seu CIO, Piet Opstaele. En aquell port belga es fan servir aquests vaixells per sondejar el llit del port. “D’aquesta manera, en podem tenir mides gairebé en temps real, 24 hores al dia i a baix cost, gràcies a un petit bot automatitzat amb sensors”. Aquesta embarcació, a més, amb prou feines té impacte pel que fa a petjada de carboni, ja que està equipada amb plaques solars que proveeixen de tota l’energia que necessita. Opstaele parla de com aquesta tecnologia podria reactivar una tradició dels Països Baixos, el transport de mercaderies als canals, de manera econòmica i sostenible.

Sistemes de gestió del trànsit

L’aposta per la intermodalitat pot tenir contrapartides negatives en l’entorn. L’entrada i la sortida de camions a les terminals de contenidors pot suposar un augment dels embussos i, per tant, menys eficiència en el transport i més contaminació al voltant del port. Els anomenats Gate Appointment Systems, o sistemes de reserves, són la resposta que nombroses autoritats portuàries estan donant a aquesta qüestió. Entre els més recents, destaca el del port de Mont-real, que vam poder conèixer per part del seu CIO, Daniel Oliver. “Fent servir sensors que detecten el moviment, càmeres que llegeixen les matrícules i tecnologia RFID, hem pogut monitoritzar les entrades, les sortides i les operacions que fan els camions. És una informació en temps real que es comparteix amb els conductors i les empreses de transport, d’aquesta manera poden saber els nivells de congestió que hi ha a les terminals de contenidors de Mont-real. És una eina que els ajuda a prendre decisions i que, de fet, ens ajuda fins i tot a reduir la petjada de carboni”.

Pots veure aquestes i altres oportunitats que han detectat els CIO d’aquests ports internacionals al vídeo següent.

Temes

A