Miquel de la Mano espera que BCN Port Innovation incorpori al major nombre d'actors possibles per a accelerar una gestió més eficient i sostenible del sector. (PierNext/Claudio Valdés)
Així és la Fundació BCN Port Innovation: oberta, transversal i intersectorial
La Fundació BCN Port Innovation neix per a finançar i dinamitzar models d'innovació que promoguin la sostenibilitat, eficiència i optimització dels processos logístics i portuaris. Però no ho farà sola. El seu objectiu és generar un ecosistema que aporti el coneixement i col·laboració necessàries per a accelerar aquesta transformació. PierNext parla amb Miquel de la Mano, el seu director tècnic, pocs dies després de la presentació oficial de la Fundació.
Publicat el
22.06.2023
Miquel de la Mano espera que BCN Port Innovation incorpori al major nombre d'actors possibles per a accelerar una gestió més eficient i sostenible del sector. (PierNext/Claudio Valdés)
Un objectiu és complir amb els objectius de l'Agenda 2030. Què haurien de fer els ports?
Aquests sis mesos que porto en el càrrec m'han permès conèixer, d'una banda, la diversificació del model de negoci del Port de Barcelona i models d'altres ports de naturalesa molt diversa, alguns més industrials o més focalitzats en la petroquímica.
A Barcelona, la paraula clau és electrificació, i des de diversos angles. D'una banda, hem d'aprofitar que, a nivell regulador, el desplegament de fotovoltaica és més senzill i ràpid d'executar, i existeix un major retorn de la inversió. A més del seu desplegament, és interessant comptar amb la infraestructura que permeti emmagatzemar l'electricitat generada per a consumir-la durant les franges més cares.
Un altre projecte que ja té cert recorregut és Nexigen, el desplegament de tecnologia OPS (Onshore Power Supply) en els ports per a establir una connexió elèctrica entre el moll i els vaixells atracats en port.
I quin paper juguen les energies d'origen no fòssil?
Encara hem d'entendre quin procés industrial o de serveis és el més adequat per a cada tipus de combustible. Si no, podem caure en l'error que ja es va cometre a principis del 2000 quan es van sobredimensionar les centrals de cicle combinat de gas perquè “tocava” i l'amortització de les quals encara no s'ha produït. Acompanyades de recerca i validació, seran una solució a mitjà termini, com també ho és incrementar la intermodalitat i apostar pel ferrocarril com el mitjà per a transportar un major nombre de mercaderies.
Ha esmentat que ha tingut l'oportunitat de conèixer altres models de port. Què ha après d'altres autoritats portuàries?
En el marc de la xarxa ChainPORT ens vàrem reunir a Anvers amb col·legues dels ports de Xangai, Busan, Singapur, Tànger, Mont-real, Anvers-Bruges, Rotterdam i Hamburg. Conèixer altres models i realitats va ser molt interessant i hi ha coses puntuals que podrien ser replicables a nivell d'infraestructura intel·ligent, transició energètica, mobilitat sostenible o hubs i models d'innovació.
L'últim dia vam fer una anàlisi, es van extreure conclusions i es van començar a generar diverses iniciatives, en el meu cas, amb els ports de Tànger i Hamburg, que ja estem començant a estructurar.
Un exemple? Va ser molt interessant conèixer com gestionen i emmagatzemen les diferents substàncies i combustibles per a crear fluxos energètics optimitzats i circulars que reutilitzen tant temperatura com residus. Va ser un gran aprenentatge.
La voluntat de la Fundació és, precisament, compartir aquesta innovació. Com pensen fer-ho?
Tenim clar que el dret de propietat intel·lectual (DPI) dels pilots que s'impulsin des de la Fundació BCN Port Innovation no serà exclusiu, haurà de ser replicable. Això és, de fet, una condició dels contractes que fem signar: si la Fundació finança el pilot, les empreses no es poden quedar amb la seva DPI en exclusiva.
Si que, en el cas dels early adopters, l'empresa beneficiària, en haver compartit la seva knowhow, pot acordar amb el proveïdor, la start-up, unes millors condicions, preu o crear una solució compartida. Però el que volem és que les solucions s'apliquin en el major nombre de terminals o escenaris possibles segons cada cas d'ús.
De fet, fa unes setmanes rebem a dues persones del port de Göteborg interessades en el que estem fent. Els vàrem presentar els dos projectes que tenim en marxa, el de AllRead en la Terminal BEST i el de Goclever en la Terminal Grimaldi. A partir d'aquí, estem en converses per a intentar replicar alguns dels dos casos d'ús o la mateixa tecnologia en el seu entorn portuari.
En aquest sentit, no som recelosos, al contrari. Estem orgullosos que les empreses que han provat les seves solucions a Barcelona també ho facin fora. L'objectiu és accelerar la transformació cap a un Smart Port i, alhora, ser un referent en innovació en el sud d'Europa. I això s'aconsegueix exportant i replicant.
Un altre objectiu de la Fundació BCN Port Innovation és generar un ecosistema que impulsi aquesta innovació. La intenció és que estigui formada per agents locals?
Jo crec que, d'una banda, el coneixement ha de sorgir de l'àmbit acadèmic o de les start-ups que estan començant. Això vol dir nivells de maduresa més baixos i més grau d'incertesa, però és necessari. Un altre escenari són solucions robustes provades en altres sectors, com és el cas de AllRead.
Si la regulació, el sector i la tecnologia són prou madures, els actors podrien ser locals. Si cap falla d'aquestes tres, haurem d'ampliar l'abast.
Comencem parlant de comunitat portuària, però ara ens referim a ecosistema perquè no volem limitar-nos al sector portuari. La intenció és integrar altres perspectives i canviar la narrativa. Tenim uns objectius ambiciosos i per a complir-los necessitem al major nombre d'actors possibles. Així accelerarem la implementació de models de consum i de gestió més eficients i sostenibles.
Com seleccionen els projectes?
D'una banda, tenim a la Comissió Executiva, que està formada per l'Autoritat Portuària de Barcelona i per Ackcent i Aggity, que aporten els seus coneixements tecnològics. Una de les seves funcions és escalar al Patronat, que és l'òrgan que aprova tant el pressupost com aquells projectes que compleixen els requisits per a ser finançats.
L'any passat es van aprovar 480.000 euros de pressupost destinat als dos projectes que ja he esmentat i també a un que pertanyi a cadascun d'aquests àmbits: logística, mobilitat, medi ambient i 5G.
Des de la Comissió Executiva treballarem en aquests projectes i quan tinguem una sèrie de propostes concretes les hi presentarem al Patronat.
Han de complir una sèrie de criteris?
El dia 8 de juny vàrem organitzar el que denominem el fòrum de partners líders, una sessió de treball formada en tres grups (logística, mobilitat i medi ambient) amb aquells socis que han confiat en la Fundació BCN Port Innovation signant una carta de compromís amb la Fundació i han consolidat la seva aportació o han invertit més de 25.000 euros.
Aquests socis tenen capacitat de definir quins reptes i necessitats i quines respostes de valor afegit i tecnològiques es treballaran la resta d'enguany.
És l'aplicació del concepte Smart l'eina més eficaç perquè els ports superin reptes i aconsegueixin les seves metes?
A vegades utilitzem paraules des de l'angle del màrqueting i es transformen en tendència. Jo crec que per a canviar les coses, has de canviar la mentalitat de les persones. Abans parlàvem de Living Labs i ara de 'sandbox regulador' i al final, moltes vegades són arguments o eines que s'utilitzen per a transformar mentalitats. Ho relacionem amb la tecnologia i hi ha moltes transformacions que no necessiten tecnologia, o molt poca.
L'origen del terme prové de les Smart Cities, però jo crec més en els smart citizens que tenen la capacitat de millorar el seu entorn. Des de la Fundació el que volem és dinamitzar i validar aquests models d'innovació per a millorar els processos i la competitivitat dels diferents actors que formen part d'aquesta cadena de valor.
