Els colors de la innovació portuària

Oceà blau vs oceà vermell

Quan fem servir el terme "oceà blau" ens referim al desenvolupament de nous mercats encara sense explorar, cosa que ens permet crear una demanda nova en lloc de disputar l'existent amb els nostres competidors, facilitant el creixement i proporcionant beneficis a les empreses. Es tracta de cuinar un nou pastís en lloc de barallar-se per les restes i engrunes del que ja ens hem menjat entre tots.

L'Estratègia de l'oceà blau és un esquema estratègic empresarial presentat per W. Chan Kim i Renée Mauborgne el 2005 al seu llibre Estratègia de l'Oceà Blau: Com crear un espai de mercat indiscutible i fer que la competència sigui irrellevant.

En contraposició, quan fem servir el terme “oceà vermell” fem referència a mercats existents amb una forta competència on destacar o diferenciar-se resulta complicat. En un oceà vermell les empreses competeixen feroçment entre si per una porció de mercat limitada, cosa que redueix els marges de benefici de totes elles.

Innovació blava vs. innovació vermella

Quan apliquem aquestes dues estratègies a la innovació ens trobem, per una banda, amb la denominada innovació blava, d'alt risc, disruptiva, associada a la reenginyeria o al desenvolupament de nous models de negoci, que en general requereix fortes inversions, però que genera nous mercats o segments de mercat, prèviament no identificats. Tot i que tenen un alt risc, si encertem amb l'aposta, els retorns són superiors: ja que el mercat és nou, l'afrontarem en una situació de monopoli, encara que només sigui temporalment.

D'altra banda, ens trobem amb la denominada innovació vermella, conservadora, que finança projectes de baix risc esperant obtenir retorns incrementals, basats en la millora contínua, que ens permeten adaptar-nos als canvis graduals de la demanda i reduir costos als nostres mercats més tradicionals, però de la qual és difícil esperar grans tornades més enllà de mantenir o millorar lleugerament la nostra posició competitiva.

Matriu retorn-risc segons el color de la innovació

Aquest plantejament dóna peu a construir una matriu amb el retorn en un eix i el risc a l'altre, de manera que podem parlar d'innovació blava quan estem desenvolupant iniciatives d'alt risc, però també d'alt retorn, mentre parlem d'innovació vermella quan plantegem iniciatives de baix risc i alhora de baix retorn.

Els altres dos quadrants, baix risc i alt retorn i alt risc i baix retorn, poden semblar, el primer, ingenu (com serà possible obtenir alts retorns amb inversions reduïdes) i el segon, absurd (quin sentit té fer grans inversions per a no obtenir retorn). Però Xavier Ferràs, professor d'ESADE o Joaquín Coello, expresident del Port de Barcelona, ​​entre altres autors, consideren que hi ha espais per a aquests tipus d'innovació.

Innovació daurada vs innovació blanca

La zona de baix risc i alts retorns és el que anomenem innovació daurada. És la situació ideal que voldríem per a les nostres iniciatives d'innovació: amb poca inversió obtenim importants beneficis. Avui és possible gràcies a la nova economia digital, que permet el desenvolupament de forma ràpida d'aplicacions que poden arribar a un nombre ingent de clients potencials.

El problema d'aquesta zona és que té poques barreres d'entrada (recordem, és de baix risc) i, per tant, si realment s'entreveuen retorns significatius, ràpidament s'omplirà de competidors. Així que és un quadrant inestable, que ràpidament evolucionarà cap a l'oceà vermell per la ràpida entrada de nous competidors o, si tenim sort i capturem una bona part del mercat abans que arribi la competència i creem les barreres oportunes, podríem evolucionar cap a l'oceà blau, encara que això últim només succeirà en comptades ocasions.

El darrer quadrant és el de la denominada innovació blanca, alt risc i baix retorn. Sembla un sense sentit, però es dóna molt més del que pugui semblar. Es tracta de la recerca bàsica o fonamental, propera a la ciència, la que es realitza a universitats, laboratoris i centres de recerca i desenvolupament, que requereixen fortes inversions i un llarg termini per materialitzar els beneficis, si és que s'arriben a produir .

Excepte en alguns sectors específics, per exemple, el farmacèutic o l'espacial, en què es dediquen fortes sumes a la investigació a llarg termini, la innovació blanca està associada a finançament públic o públic-privat. En general, els grans desenvolupaments de la humanitat neixen aquí, com ara la biotecnologia, internet o la tecnologia aeroespacial, encara que després evolucionen al vermell o al blau, en funció de si la nova tecnologia té poques o moltes barreres d'entrada.

Als ports els agrada el vermell

Els ports i molt especialment les autoritats portuàries tenen, en general, aversió al risc. Això fa que es moguin a la part esquerra del gràfic, actuant en un oceà vermell d'innovació o, com a màxim, a l'efímer àmbit daurat. Diverses raons expliquen aquest comportament:

• El sector marítim portuari és un sector amb fortes barreres d'entrada, dominat per grans operadors i que requereix grans inversions en actius (terminals portuàries, vaixells, …)
• El negoci marítim és un negoci global on innovacions “locals” no són fàcilment acceptades pels grans operadors del sector: per què invertir en adaptar la flota a una millora vàlida en un port en concret quan els vaixells escalen en multitud de ports?
• Aspectes reguladors que obliguen el sector a utilitzar determinats processos o tecnologies, encara que puguin existir millors al mercat. En general, adaptar la normativa, ja que també s'ha de fer a nivell internacional, requereix amplis consensos i molt de temps.

Hi ha nombroses administracions públiques vinculades amb l'activitat maritimoportuària (autoritats portuàries, capitania marítima, duana, organismes d'inspecció, …) que ja de per si mateix, pel seu caràcter públic, té limitacions per fer inversions de risc.

Per això, la innovació portuària es desenvolupa majoritàriament a l'oceà vermell: és el cas de les millores tecnològiques que ràpidament són replicades per altres ports.

Posem un exemple, el gener del 2019, el Port de Barcelona va explicar en el marc del programa The Collider al Pier01, un dels hubs d'innovació de referència a nivell europeu, alguns dels reptes tecnològics que tenia el port. Entre els reptes figurava la necessitat d'identificar els contenidors que entraven i sortien amb ferrocarril, tenint en compte que la identificació s'havia de fer mentre el tren es movia.

Una start-up local, AllRead, dedicada al reconeixement d'imatges per IA, però sense cap coneixement del sector portuari va acceptar el repte. Al cap d'uns mesos eren capaços d'elaborar, mitjançant una càmera de videovigilància normal, el mapa del tren, és a dir, identificar cada vagó amb els contenidors que duia a sobre mentre el tren circulava per la via.

És una millora incremental: la solució millora la gestió de la mercaderia que entra i surt per ferrocarril, però no representa un canvi realment disruptiu en els models de negoci.

És més, AllRead, òbviament, vol comercialitzar el seu producte i, per tant, la tecnologia es replica ràpidament en altres enclavaments. Avui dia, AllRead ha implantat versions millorades del seu sistema original en altres ports com Algesires, Belize, Bilbao, Leixoes, Port Coronel, Port Reunió o València, també en operadors i terminals ferroviàries i intermodals. Per això, el que realment és un petit avantatge competitiu generat per una innovació, ràpidament és seguit per la competència: oceà vermell.

Les millores tecnològiques normalment formen part de la innovació vermella, mentre que una vegada ha funcionat en un port, és fàcil adquirir-les per part d'altres i, en cas d'èxit, és possible que apareguin nous proveïdors de solucions.

Estratègies blau marí als ports

Tot i que són més estranys, hi ha exemples d'oceà blau al sector portuari. Potser el més significatiu, no només a nivell sectorial sinó en un àmbit global, és la pròpia invenció del contenidor per Malcolm McLead als anys cinquanta, un clar exemple d'innovació blava.

McLean va haver de fer una forta inversió per desenvolupar la seva iniciativa, convertir-se en navilier i adaptar els seus vaixells per, el 1956, fer el primer transport de càrrega conteneritzada entre New York i Houston. Però, en fer-ho, va crear un segment de mercat radicalment nou i disruptiu que ha tingut un impacte econòmic mundial i que ha estat la base de la globalització de l'economia.

Un exemple més recent i més local pot ser el fons d'inversió espanyol Ports 4.0, impulsat per Ports de l'Estat, n'és un exemple clar. En efecte, es tracta d'un fons d'inversió públic a què aporten totes les autoritats portuàries del país l'1% de la xifra de negoci, que després s'inverteix en convocatòries competitives d'idees, projectes precomercials i projectes comercials.

Aquest fons ha finançat més de 120 idees i projectes des de la seva creació el 2020 i és un cas dèxit en finançament de la innovació portuària. Avui dia no té competència a Espanya i, de fet, ha creat barreres d'entrada: difícilment es podrà desenvolupar un fons d'inversió públic si ja n'hi ha un dotat econòmicament a nivell estatal i amb gran èxit de participació.

Innovación blanca en los Puertos

Podem considerar les col·laboracions amb les universitats realitzades per les empreses portuàries com a innovació blanca. També la participació en projectes subvencionats de programes europeus com ara Horizon Europe. Un dels avantatges de la innovació blanca és que estableix espais de col·laboració entre agents portuaris que, en altres circumstàncies, competirien entre si.

Aquesta innovació blanca, en contrast amb la vermella, obre possibilitats de col·laboració entre ports o entre agents portuaris que normalment competeixen entre si. Projectes del programa Horizon Europe com a PIONEERS o MAGPIE o del programa Connecting Europe Facility com a EALING estan participats per nombroses autoritats portuàries.

Innovació daurada a les autoritats portuàries

És molt més difícil trobar exemples d'innovació daurada, ja que, com ja hem dit, es tracta d'un marc molt inestable que evolucionarà ràpidament a vermell o, amb sort, a blau. Un possible cas, encara que agafat amb pinces, seria aquest bloc d'innovació, PierNext. Es va crear el 2018 com un intent de difondre el coneixement innovador portuari, encara que no es plantejava obtenir un retorn econòmic per aquesta difusió. Les expectatives eren de tenir uns centenars de connexions mensuals. A la pràctica, avui dia, amb uns 8.000 accessos mensuals de mitjana i amb un impacte global, l'èxit ha superat les millors previsions i no hi ha altres alternatives similars al nostre entorn desenvolupades per altres autoritats portuàries.

Tot i això, si es plantegés com un negoci amb retorns econòmics, ja que les barreres d'entrada són ínfimes (elaborar un bloc és una cosa molt simple), començaríem a competir en un oceà vermell amb multitud d'iniciatives similars

En tot cas, el sector marítim portuari està força necessitat d'innovació, així que més que centrar-nos en un color en concret, potser hem d'ampliar la nostra paleta de colors i desenvolupar nous models que ens permetin avançar a nivell tecnològic i de models de negoci.