La lenta travessia cap a la digitalització del transport de contenidors

Radiografia de la digitalització del transport de contenidors

Aquest informe ha enquestat 400 carregadors i altres empreses de la cadena de subministrament dels EUA, Regne Unit, Alemanya, França i Singapur, que han donat com a resultat les conclusions següents sobre els beneficis i obstacles de la digitalització:

• La digitalització aporta beneficis com la millora en l'eficiència operativa, una satisfacció més gran del client o la reducció de costos, entre d'altres Cal destacar que el 41% dels carregadors prioritzen la visibilitat de la cadena de subministrament i disposar d'informació en temps real per sobre de la reducció de costos.
• Preparació per a la digitalització: el 90% dels propietaris de càrrega afirmen estar llestos per a la digitalització.
• Barreres per a la digitalització: desafiaments com a problemes dintegració, polítiques, inversió i cooperació entre socis han de ser abordats. Més de la meitat dels propietaris de càrrega consideren les companyies navilieres i els transportistes com un fre a la digitalització. Millorar la col·laboració al llarg de la cadena de subministrament és essencial per superar aquestes barreres.
• Estandardització: cal establir estàndards digitals per al transport de mercaderia contenidoritzada, mentre es tracta d'un negoci global. La majoria dels carregadors estan d'acord amb la importància de l'estandardització com a eina bàsica per millorar l'eficiència de les cadenes.
• Sostenibilitat: millorar l'eficiència energètica és el principal objectiu de sostenibilitat per a la majoria dels carregadors. Altres prioritats inclouen la reducció de residus o l'optimització de rutes de transport.

Si dividim aquestes percepcions segons els diferents agents logístics enquestats, els beneficis i barreres per assolir la digitalització varien lleugerament.

• Els cargadors assenyalen que la digitalització els permet millorar l'eficàcia operativa i proporciona un seguiment i visibilitat millor. En canvi, assenyalen la manca de visibilitat a la cadena de subministrament i limitacions tecnològiques com els obstacles per a la seva adopció.
• Per als transitaris, la millora de la comunicació i l'eficiència operativa gràcies a la possibilitat d'obtenir dades en temps real és el principal avantatge, mentre que apunten a la integració amb sistemes heretats a una inversió insuficient com a barreres.
• Als ports i terminals, la digitalització i la integració de dades permet eliminar-ne el processament manual i facilita l'escalabilitat. En canvi, genera preocupació per la seguretat a l'ocupació i no compta amb el suport dels sindicats.

Per al director de Portic, aquesta aparent disparitat és perquè cada empresa té els seus problemes i necessitats:

“Uns volen automatitzar els seus processos interns i els altres volen tenir més contacte amb la capa externa de clients. Per assolir els seus objectius, cadascú pot triar estratègies diferents. El que sí que és cert és que cada cop pesa més la infraestructura tecnològica perquè qualsevol canvi costa molt econòmicament i pel que fa a la integració de sistemes”, afirma Gallardo.

Una altra barrera és la resistència al canvi.

“És evident que el canvi pel canvi no és pas atractiu. En el cas de les cartes de port, planteja la pregunta de per què canviar si realment funciona a no ser que es tracti d'una imposició o una obligatorietat”, reflexiona.

Precisament, l'informe celebra que la implementació de les cartes de port hagi augmentat gairebé el 5% el primer trimestre del 2024, gairebé el doble que les mateixes dates de l'any anterior.

Els dos grans hàndicaps: interoperabilitat i legislació

Javier Gallardo ofereix una anàlisi dels dos elements que més obstaculitzen l'expansió de la digitalització: la interoperabilitat i la manca d'un marc legal comú.

• Sobre la interoperabilitat, els proveïdors de solucions digitals sovint operen en sitges digitals, cosa que significa que les parts interessades utilitzen una sèrie de sistemes i plataformes que no sempre interoperen.

Els estàndards digitals creen un marc comú que permet que les dades flueixin sense problemes al llarg de la cadena de subministrament, facilitant la comunicació i la col·laboració.

“Hi ha d'haver un mecanisme que permeti una comunicació entre les plataformes, perquè si no serà molt complex. La DCSA, d'alguna manera, està buscant mecanismes per assolir aquesta interoperabilitat”, comparteix.

Hi ha hagut intents, per part de les navilieres, de generar aliances per harmonitzar aquesta comunicació i col·laboració. Tot i que la més notable i mediàtica, l'aposta de TradeLens, va fracassar.

El mateix informe de la DCSA reconeix que el comerç internacional depèn d‟un intercanvi d'informació fluid i a temps. Això es veu obstaculitzat per plataformes digitals que no interoperen i una dependència més gran dels documents en paper.

• Sobre les regulacions, Gallardo explica que cal crear marcs jurídics que donen suport a aquesta solució. Per exemple, el reglament eFTI a Europa, “que almenys obliga les administracions a acceptar la documentació electrònica”, apunta.